dijous, 25 d’agost de 2011

de jornada atlàntica: Razo i arrós de pop/arroz de polbo/arroz de pulpo

Un dia atlàntic pot començar amb una passejada per la platja de Razo, una veritable bellesa de llengua blanca entre l'oceà i el maragda. Per a un mediterrani de socarrel com un servidor la temperatura de l'aigua galega és un test molt dificil de superar.
Amb prou feines els peus i els melucs. Més enllà és patiment i no hem vingut a aquesta vida a patir quan ho podem evitar. Vivificar-se sí, perdre el rec sanguíni no.






Així que un cop acomplert el desig de respirar iode i sentir les agulles del fred als peus, el millor és retirar-se fins a la terrasseta i compartir un esmorzar, un cafetó o fins i tot un mosto per a no perdre les costums estivals. La veritat és que l'esmorzar no és precisament una reivindicació d'atlantisme, però amb els peus congelats i amb el que ens esperava més tard no vaig tenir l'encert de demanar si teníen empanada o similar per a esmorzar. Ni l'encert, ni els ous ni la inteligència.




Així que per rescabalar aquesta petita errada tot just arribar a casa em vaig posar fogons a la obra per a el.laborar aquest plat d'arròs de polbo, o sigui arròs de pop, que sí que s'escau totalment a la longitud i latitud i sobretot s'escau totalment al bon gust i a la vita é bella.


Arroz de polbo. Arròs de pop. Arroz de pulpo.


Ingredients:


Un pop mitjà (o com és el nostre cas, mig pop enrome del que vem menjar ahir 'a feira') Aprox 1 o 1,5 kg de pop.
Dues cebes tendres grans.
Un pebrot vermell
Un pebrot verd carnós
Dues dents d'all
Una copeta de brandy
Dues cullerades de salsa de tomàquet
Sal, oli, pebre.
Una culleradeta de pimentón de la vera dolç


Procediment:


Començem coent el pop, la ortodòxia diu que en una olla de coure però els heterodoxos ho fem en una cassola ben gran, on hi hagi molta aigua i del material que tinguem a casa. L'objectiu és que al posar-hi el pop la temperatura de l'aigua no baixi gaire.
L'espantem tres cops, es a dir, el posem i treiem tres vegades per a que la pell no s'esverli i quedi més bonic. El courem amb aigua amb sal fins que estigui tou. No poso temps, pot ser 30 mins o pot ser 50 mins depenent del pop i l'aigua. Es va punxant fins que està realment tou. No us espanteu, és molt dificil passar-lo de cocció.


Quan tenim el pop cuit, el tallem a trocets i el reservem. També reservem l'aigua de la cocció ja que té moltíssim gust i ens anirà bé per l'arrós. Nosaltres vem cometre l'error de llençar el brou i per això el nostre plat no té aquest color més fosc preciós que deixa anar l'octòpode...


En una cassola posem oli i la ceba tallada molt petita, brunesa o brunoise, i la dauraem bé, per a que caramelitzi una mica. M'agrada el seu sabor torrat ja que el pop és molt potent i hem de complementar amb força. Un cop força daurada hi afegim els pebrots i la copa de brandy. Al final posem els alls picats finets i un parell de minuts després la salsa de tomàquet.
Ja tenim el fons de l'arrós preparat.


Ara només ens queda afegir l'arrós a la cassola i posar tres cops més de brou (o brou + aigua si no ho voleu tan fort) per a que ens resulti un arrós caldós ben potent. Nosaltres hem fet servir arrós integral, que no és el meu preferit ni molt menys en materia de textura però és el que teníem. I la veritat, ens ha arrodonit del tot la jornada atlàntica, heh!!






12 comentaris:

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

estupenda entrada y me encanta el arroz con pulpo,te mandaré una receta que tengo a ver si te gusta.
besos

Marta ha dit...

Ep quin arrosset!!! A mi em van explicar un dia que si volia que en quedés, la sèpia!, més tova, la cogués amb un tap de suro!!!!...no sé si amb el pop també val!!!
I l'aigua...revitalitzant segur!!! je je je (ja m'ho imagino!!!)
Ptnts vacancerus!!!

paki ha dit...

mmmmmummm. Bom apetite!!!! Que inveja.... Um prato muito bom. O polvo é muito popular em Portugal. Também o água é muita fria nestas praias. Boas férias!!!!!!

MaryLou ha dit...

ja,ja,ja... jo quan he estat al nord nomès m'he mullat els peus, com tu dius, més enllà és patiment!!!
De l'arròs no sé que dir-te, l'arròs de qualsevol manera m'agrada i aquest teu té una pinta excepcional! caldoset... ummmmmm!
Petonets

miren ha dit...

Qué playa tan salvaje y qué ganas de conocer Galicia.
Este arroz no dejaré de hacerlo, nos chifla el pulpo y nunca lo he preparado con arroz.
Besos.

Anònim ha dit...

A ver, artista, no sé que ha pasado con ese pulpo, pero la próxima vez:
1.- Como dices, lo mejor pra cocer el pulpo es la pota de cobre, pero a falta de ésta, vale una de hierro o de aluminio, bien grande y con mucha agua, a la que añadiremos una cebolla entera, para emular las condiciones del cobre (no me preguntes por qué; tu eres el científico).
2.- La razón de sacar el pulpo tres veces es para que se encoja sobre si mismo y la piel no se rompa.
3.- El pulpo, siempre sin sal, pordió. Si lo cocemos con sal recrúa (encalla, en español) y se queda más duro. La sal, gorda y después de cocido y sacado del agua.
4.- si el pulpo es de la ría (para mí, conditio sine qua non) el tiempo para uno normal es de media hora de cocción y 15 minutos de reposo en la misma agua. Despues a sacar y a cortar, que se pasa (y sí, el pulpo se pasa: se le empieza a desprender la piel y se pone fibroso). Si el pulpo es más grande, algo más de cocción, pero tampoco mucha (aquí gusta tiesecillo).
5.- Si el pulpo no es de ría (marroquí o mediterráneo), mejor lo usamos para hacer salpicón o cualquier otra cosa, que usarlo para a feira es una herejía y una falta de respeto a las sacrosantas tradiciones del país.

Creo que nada más, por ahora. Seguiremos informando.

PS. y el agua en Razo no está fría, tú lo que pasa es que llevas el calor puesto.

starbase ha dit...

Anónimo con palabros de vikingo, te contesto via urgente:

O pulpo coceu a miña suegra, o sea que fíxose según os sacrosantos cánones. Lo que yo no sabía era lo de la sal, aunque te juro pordió que los pulpos -galegos por cierto- que he cocinado yo nunca se encallaron aunque les puse sal.
Este salió buenísimo, pero como era de 3,5 kg dió para a feira y al dia siguiente para el arroz.
Y por cierto, cuando esté en las cálidas aguas medietrraneas pienso cascarme los pulpos a feira aunque no sean das rias.
Primero y sobretodo porque no tendré más remedio. Y segundo, saltarme lo sacrosanto en general me pone bastante.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

L'aigua del Atlàntic es massa freda per arriscar-se a ficar el cos sencer, amb els peus ja hi ha prou.
Però si per menjar-se aquest plat d'arrós es necesari remullar-se més, doncs endavant!
Petons.

starbase ha dit...

Elena, manda manda que seguro que me gusta :)

Marta, lo del tap de suro em desperta molt escepticisme... com que no hi veig cap relació possible. Ara que ja buscaré si trobo alguna cosa :)

Paki, é que compartides mar e iso é moito :-P

MaryLou, jo quan ho he probat no he pogut arribar més enllà de la cintura :(

Miren, no se si salvaje es la palabra puesto que la tienen muy bien arregladita y tal. Pero vaya, que con ese mar sí que es fuerte y cuando está picado... salvajísimo :)

Anna, ningú m'ho va exigir però si hagués falta sencer per menjar l'arrós ho hagués fet... sempre és questió de trobar la motivació! hahaha.

surfzone ha dit...

Confessa, punyetero, que t'has canviat la càmera!

starbase ha dit...

Premi per al caballer!! Una Panasonic Lumix és ara en el meu poder :)

surfzone ha dit...

Es nota, especialment en la definició i la nitidesa :-)