divendres, 3 febrer de 2012

de pastís de carn inspirat en el Gordon Ramsay Shepherd's pie

Com que ahir era dijous, vaig voler retre homenatge al insigne Gordon Ramsay. A desfermades fuetades verbals ha repartit amor i carinyo dins del seu programa Kitchen's Nightmare (malson a la cuina). Programa del que cal diferenciar molt bé una meravellosa primera temporada rodada a Escòcia -terra natal del interfecte- i una segona etapa americana que és digne de ser passada per on ell fa passar molts cops el menjar dels establiments rescatats: les escombraries.

Si heu vist les dues versions del programa crec que coincidireu amb mí. A la etapa ianqui hi ha una estructura rígida fins a la exasperació, aplicant sempre la mateixa recepta argumental i amb uns guions abosultament pautats (pruebo tu comida puajjj-me meto en tu cocina repuajjjj-me discuto contigo y salgo a tomar el aire-no cocinais suficientemente rápido durante el servicio-nueva carta y sonrisas)

En tot cas, jo en gaudeixo molt dels programes que els dijous ens serveixen a Nova, i per aixó vaig decidir fer una versió d'una recepta que li he vist fer servir a en Gordon com a mínim per salvar a quatre restaurants. El pastís de carn.
Es clar que jo n'he fet la meva versió, en part obligat per no tenir exàctament tots els ingredients i en part perque si no m'hi diverteixo no puc ser feliç, i val la pena sempre mirar de ser feliç.



Pastís de carn inspirat en el verb florit i la recepta de Gordon Ramsay
Ingredients:
600 grs de carn de vedella picada (en Gordon fa servir xai, però jo no en tenia)
1 ceba gran
1 pastanaga
Una cullerada de salsa Worchestershire
Una cullerada tomàquet doble concentrat
Un grapat de farigola
Una branca de romaní
Mig got de vermout Yzaguirre reserva (el Gordon un got de vi negre)
300 ml de brou de pollastre

Un kilo de patates
Mantega
2 rovells d'ou
Tres o quatre cullerades d'allioli (en Gordon formatge parmesà ratllat)
Formatge ratllat per a gratinar
Oli, sal i pebre

Procediment:

Pelem i tallem les patates i les posem a bullir en aigua amb sal. Quan estiguin cuites les passem per l'escurridor i les aixafem amb una forquilla fins formar un puré. També es pot fer la versió restaurant amb un passapuré i deixant-ho finíssim. Afegim els rovells i l'all i oli juntament amb una mica de mantega fosa i reservem.

Preparem la carn posant en una cassola la ceba a sofregir amb una mica d'oli, juntament amb la pastanaga tot ben picadet. Afegim la carn picada a foc fort un parell de minuts i quan ha agafat color però no està seca hi posem la salsa, el tomàquet i les herbes.
Aquí aniria el vi, vermut en el meu cas, que deixarem reduir bé sense remenar. Aboquem el brou i ho deixarem coure fins que ha reduit i tenim una salsa lligada amb la carn.



En una safata posem la carn i per sobre extenem el puré amb l'allioli. Posem una mica de formatge ratllat per sobre i tot plegat anirà al forn 180 graus aprox uns 15 mins fins que estigui gratinat.


Es clar que sempre podeu fer directament la seva versió, al cap i a la fi suposo que ningú pot negar que quasi sempre té tota la raó quan fustiga als xefs mandrosos i porcs que surten al seu programa (recomano de nou la temporada escocesa... res a veure amb els degenerats que surten en la versió americana)


10 comentaris:

Gemma ha dit...

És el programa preferit dels meus profes de l'escola de cuina Bellart! :)
L'he vist algun cop (crec que la versió americana) i és impressionant les bronques que fot, je je je...
Aquest pastís és tot un clàssic que té l'èxit assegurat, cada família el versiona a la seva manera ;)

Per cert, quan aniràs a la Cuina de Carbó? Ens vam quedar amb les ganes... :(

Tiriti ha dit...

Eps, dissabte vàrem fer un sopar british i una noia va fer el Shepherd's pie, quina casualitat, it's amazing!!!

Chez Silvia ha dit...

Vaig veure el seu restaurant a Londres impressionant, però m´agrada mes el teu plat, delicios!!!!petons

Miquel ha dit...

no lo sigo casi nunca al Gordon solo algunas veces como hoy con tu video y algun programa donde pega unas broncas brutales....
este pastel de carne es muy bueno y cada uno hacemos nuestra version,me ha gustado la tuya mas que la original,como a casa res jaja
bon cap de setmana siberiano

Cristina ha dit...

A mi l´etapa americana em feia patir...És que les bronques per la ineptitud culinària també embolicaven les relacions personals i maritals..quin patir!!

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

A vegades també he vist el programa i ara que ho dius, tens raó entre la primera i la segona temporada hi ha canvi.
Aquest plat mai m'ha cridat l'atenció fins avui que m'he fixat amb el teu. És possible que me'n faci una versió personalitzada (també condicionada pels ingredients)

Pepin ha dit...

Divertit aquest programa, jo també el veig.
Bo, aquest pastis que has fet, segur que lillor que el d'en Ramsay
SAalut,
Pepin

Red Rose ha dit...

Te felicito por que tu pastel de carne es muy bueno y siempre a una receta le ponemos nuestro toque personal. En cuanto a Ramsay, lo sigo de hace varios años y como tu muy bien dices, la etapa de su país es muy buena, no así la americana que es puro espectáculo. Justamente mi hija me regalo estas pasadas fiestas un libro de recetas de él.
Un petó i bon cap de setmana.

starbase ha dit...

Gemma, DIMARTS 7 de Febrer és la data :)

Tiriti, jo vull viure a la teva agenda...

Silvia, donaaa gràcies però no tinc dubte que el de Ramsay ha de ser superior!! Sino pobret jajajaja.

Miquel, en la primera temporada no pegaba tanta bronca. En la temporada americana todo está pasado de rosca...

Cristina, tens tota la raó i era exagerat. Però igualment jo el veia ho reconec hahaha

Peu coix, és que la gràcia és fer-ho amb el que tenim a la nevera, oi? :D

Pepin, millor no pot ser perque ell és profesioná i jo no.. així que no pot ser :-P

Red Rose, es el libro de los menús? lo quiero lo quiero lo quiero!! XD

Reme y Núria ha dit...

M'encanta Gordon Ramsay.
Com tu gaudeixo molt veient els seus programes i la nova temporada m'agrada més
que l'anterior
Petons