dilluns, 28 de maig de 2012

de distòpia cul.linaria, trinxar sense plorar.

Si alguna cosa ens ha ensenyat la ciència ficció, es que mentres aquí riem, en algun univers paral.lel una ceba plora tot fent juliana amb humans.


Cosa que no passaria si el tallés amb el ganivet mullat, o a sota de la campana extractora (encesa), o mullant sovint el ganivet en aigua, o amb l'humà molt fred quasi congelat, o amb unes ulleres de buzo, o una molt pràctica: mantenir l'humà sota el raig de l'aixeta.

3 comentaris:

SUSANNA ha dit...

Hola ôscar guapo tu

geníal com sempre

mil petonets Susanna

Marina ha dit...

He he he... una bona solució, la de l'humà sota l'aixeta... petons i bona setmana!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Qué bestia! Espero que les cebes no llegeigin aquest post.
Petons.