dijous, 23 d’agost del 2012

del Bar O Mexillón i alguna petita reflexió

Llegia avui a La Vanguardia un article sobre el magre futur que ens espera i el motor que de moment encara és el turisme. Com que tenia a mitjes una ressenya sobre el bar/tasca on vem picar ahir uns 'mexillons' fantàstics he aprofitat per insertar l'article també a la entrada. Per que comparteixo la reflexió.

Todos camareros, per Alfredo Abián (link original a La Vanguardia)


CORRÍA el año 2004. El PSOE andaba desmelenado tras recuperar el poder. Y aunque éramos los mayores consumidores astrales de hormigón y de ladrillo, había que darle un toque esotéricamente progresista a la nueva era que nos esperaba. Por eso, el Gobierno abrió un debate recurrente al grito de "el turismo de sol y playa tiene los días contados". A partir de entonces, todo debía ser sostenible: la energía eólica, la termosolar y, por supuesto, las moles hoteleras de nuestro litoral y sus paellas alienígenas. Hubo mucho debate. De nuevos ricos y futuros pobres. A fin de cuentas, las manadas de turistas con tripa cervecera eran una ordinariez. Todo tópicos, pero quedaba bien. Tocaba a su fin el desarrollismo cutre del posfranquismo que encarnó el ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga, y una banda de cantores que atendía por Cristina y los Stop que nos martillearon a final de los sesenta con el estribillo: El turista un millón, novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueve... Ahora, resulta que el paisaje turístico terminal que teníamos, su furia especuladora, es el único que arroja algún indicador económico positivo. Catalunya lidera el espectacular crecimiento de España en los últimos siete meses. Habrá que esperar a las estadísticas de verdad: esas que son capaces de conjugar un aumento considerable de visitantes con un descenso en los ingresos. Ya saben: vienen más, pero gastan menos. Y, sin embargo, el milagro persiste. Millones de británicos, franceses y alemanes continúan alimentando el único motor que nos queda. Vienen sin necesidad de que sepamos ni inglés, ni francés ni alemán -nuestra incultura idiomática bate récords- y faltando gravemente a la cocción de un buen arroz. Respondamos al milagro no orando, sino estudiando cómo ser unos atentos camareros.

Amb un servei com el d'ahir al Bar 'O mexillón' podem confiar en que aquest motor no ens falli. Es clar que tots tenim al cap molts altres exemples de llocs on al turista se li venen autèntiques barbaritats culinaries a preus autènticament barbars. Com que la estulticia i papanatisme del espècimen humà ha demostrat ser colosal, ja no goso dir allò de que si no ho fem bé deixaran de venir.
Portem molt de temps fotent bastanta merda i continúen arribant a cabassos.

Però com a país, com a societat, com a poble, ens interessa canviar d'una maleida vegada el xip i començar  a exigir-nos a nosaltres mateixos saber fer les coses bé i fer-les. Ja no per continuar fent negoci, sino per a digievolucionar una mica col.lectivament. I fer bé una tasca com la restauració seria una manera de començar tan bona com qualsevol altre.



Bar O Mexillón
Rúa da Coruña 19
Carballo - A Coruña




Un local situat a la planta baixa de la casa natal del galeguista Alfredo Brañas, del que hi ha una escultura feta per l'artista Cesar Lombera i que està a peu de terrassa del bar que el representa assegut en un banc llegint el diari. Com veieu a la imatge superior està decorat rústicament amb la meitat de les taules per seure i l'altra meitat son bocois per tapejar de peu. El xicot que ho porta ara és antic cambrer de restaurant d'alta volada i es nota: Atenció excel.lent, neteja superior i fins i tot un pintxo de cortesia (meló amb pernil en el nostre cas).



Ens vem demanar la especialitat de la casa,els músclos, els mexillons. Un preu raonable de 6 euros per a uns músclos ben cuinats al punt sucós i sense la habitual sobrecocció que trobem en els locals que maltracten turistes (ufff, mala experiència en un bar del port de Camariñas).



El pa, com a quasti tota Galicia, excel.lent. De textura compacta i saborosa, a sobre està inclós al preu dels mexillons. I per als que em conegueu més, el meu got és el que treu el nas per la cantonada inferior... que ja han corregut rumors de facebook sobre si m'havia passat al lado oscuro 0,0. Heh!