dimecres, 12 de setembre del 2012

d'espagueti amb botifarró


Aquesta setmana hem tingut visita dels pares, i al pare els botifarrons li fan perdre l'oremus. Però molt moltíssim.
Així que el primer dinar conjunt familiar, per no perdre temps, van ser uns espagueti botifarronats que sincerament, quitaven el sentío. I més fàcil no pot ser la proposta. El truc de la simplicitat saborosa es clar, està en que el botifarró ben el.laborat ens aporta la riquesa que una reduida llista d'ingredients semblaria incapaç d'assolir.

I es que en un botifarró s'hi encapsulen anys de tradició i sabiduria artesana, artesanal. Sense veleitats artístiques perque ja estic una mica ple de la cuina/art en comptes de la cuina artesanal. A la vida per a ser alguna cosa important no cal que sigui art o sigui una ciència!

Multitud d'ingredients i una preparació que és una càpsula de sabor sanguini i dolçenc. Sang, especies, cocció, citem la sang de nou i proposem el botifarró com a simbol del que és el fet alimentari: menjar o ser menjat, viure matant perque només matant pots viure. No és cruel, és natural. El botifarró no és gaire bon símbol per als subterfugis.
La mort per a la vida d'altri. Preferentment si puc escollir la mort del porc per a la vida de l'home i no pas a l'inrevés.

Deixem-lo expressar-se doncs sobre una base de pasta universal com són els espagueti. I dacord, la llicència del formatge que acaba de donar-li un puntet d'alegria per a aquells que ho considerin adhient :)

Espagueti amb botifarró.

Ingredients:

Un botifarró i mig de ceba per persona
Un botifarró d'arrós per a coronar el plat (no es desfà amb la calor)
80 grs aprox de pasta  per persona (si en posem més, afegiu també més botifarró)
Sal, oli, pebre
Formatge ratllat (opcional)

Procediment:

Desfem els botifarrons de sang i els posem a una paella amb oli. Els saltem per a courel's sense que arribin a quedar-se secs.
Coem la pasta en aigua abundant i sal. Quan ja està cuita la treiem i directament sense escorrer la posem sobre el botifarró. El que busquem és que l'aigua de cocció que porten els espagueti emulsioni una mica amb el botifarró.

A banda, tallem unes rodanxes de botifarró d'arros que ens serviran per a decorar i també donar la opció a menjar 'botifarró' per sí mateix. Opcional el formatge ratllat.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Oscar a mi este plato tambien me hace perder l'oremus y las butifarras el sentio.Comparto vuestra afición por este plato
brutal¡¡

Gemma ha dit...

Jo d'això en dic mimar molt el pare!
Clar que amb els arrossets que us fa, és el mínim que podeu fer per ell, je je je... ;)