divendres, 19 d’octubre de 2012

de macaroni longo. El fin de una era

Hi ha moltes maneres idiotes de classificar a la gent. 

Per exemple quan jo era jove o eres dels Beatles o eres dels Stones. Més ficats en aquest segle es poden classificar els humans per aquells que són més del Senyor dels anells o de Juego de Tronos. Ana Rosa o Griso, Zero o light, Messi o CRonaldo, Adrià o la caverna, mamá o papá,...

Però totes aquestes classificacions son absolutament superficials, ridículament simplistes. Psicologia de joguina pre-escolar. Bobades. La veritable Roschard de la personalitat humana era la pregunta de si eres més de macarrons o eres més de espagueti.

Tothom sap que les persones assenyades i de cor noble sempre que poden escollir, es decanten per els deliciosos espagueti de allargada i cilindrica forma. Divina longitud de blat dur i suprema condició.
Voleu un argument de pes? Aquí el teniu:
Que prefereixen els nens? Sempre espagueti, oi? I com són els nens? Essers purs d'ànima clara i prístina. Angelets sobre la terra, enviats de nostre senyor.



Estimat lector, potser tu ets més de macarrons? No passa res, que no et semblin les meves consideracions una opinió emesa des de la indubtable superioritat moral que atorguen els espagueti.
Per a que hi hagi llum hi ha d'haver foscor. Per a que brilli un Lègolas hi ha d'haver orcs que s'arrosseguin per la Tierra Media. La vida son contrastos i tú estàs objectivamet equivocat/equivocada. La teva equivocació fa més brillant la nostra tria.

Es clar que tot això era fins fa unes setmanes. El món cartesià que amb tant esforç havia construit la meva ment limitada es va veure colpejat fins als mateixos fonaments el dia que vaig descobrir en un supermercat gabachuà els macaroni longo. Ja ho diuen els antics que si vas a París papá, cuidado con los lineales.

Ja ho podeu veure a la foto: macarrons llargs com espagueti. The best of both worlds. Una fusió que ni Matrix, escolti. Cilindres d'anima buida i textura macarrònica que es poden enrotllar a la forquilla a la recerca del bé suprem al paladar. Temps de preguntes, temps de comfusió...I ara que hem de fer les ànimes que hem perdut el camí de la llum del espagueti monster... fundar una nova esglèsia gastronòmica?

De moment, us deixo una recepta per al tàper de macaroni longo amb una miqueta de carn adobada i pebrot. Amb la panxa plena es medita molt millor.


Macaroni longo amb carn adobada

Ingredients

Macaroni longo
Carn adobada
txistorra
pebrot del piquillo
Jo en volia posar però no en tenia: pèsols o mongeta tendra
sal, oli, pebre

Procediment

És una recepta simple per a carmanyola, posem l'aigua abundant a escalfar amb sal. Mentrestant saltem en una paella els troços de carn adobada que reservarem quan estiguin fets.
Posem els macaroni longo a l'aigua que bull i els courem durant 7 a 9 mins segons el punt que els hi volguem donar.
Mentre couen, a la paella on hem fet la carn saltem la txistorra tallada a troçets i els pebrots del piquillo tallats a tires. Si tinguèssim verdura cuita també la posariem aquí.
Finalment, escorrem els macaroni longo i els barrejem amb la resta d'ingredients. Rectifiquem de sal i pebre i cap al tàper!

4 comentaris:

Roser ha dit...

s'han posat de moda els macarrons llargs o que??!! 3 bloguers ja heu penjat receptes amb aquest tipus de pasta!! ei, i m'encanta!!! els haure de buscar....petonets

Miquel ha dit...

es la segunda receta que veo de estos macaroni longos,siempre apetece probar productos nuevos y originales.Buen plato Oscar
sort dema
bon cap de setmana

Teresa ha dit...

els vaig veure a Lidl, quan fan el dies dedicats a alguna producte o país, em van cridar l'atenció! la propera vegada en compraré! s'ha d'anar canviant! bon cap de setmana!

CHEZ SILVIA ha dit...

He passat de no veurel´s mai a veurel´s en un dia dos vegades a diferents blogs! M´agradaria probar-los i ara llegeixo que al Lidl i son, no vaig mai, però....vaig estar per casualitat divendres...caxisssss...la propera!!!