dimarts, 9 d’octubre de 2012

del millor arròs del món. L'estimòmetre.


El David és un d'aquells homes que un voldria ser quan sigui gran.

Tranquil i sosegat, manté sempre una energia tranquila i positiva constanment trumfada de mostres d'amor cap als seus. Envoltat d'un univers que fins fa pocs mesos era totalment femení -la meva cosina Anahí i les seves tres filles (Marina, Aina, Elisa) poden estar tan contentes de tenir-lo com ell de tenir-les a elles-.
Quan el petit i acabat d'arribar Blai creixi una mica, podran jugar a la Play amb jocs d'esports, jocs de batalles que canvien el destí de la guerra i jocs amb Lara Croft. Aquestes coses que fem els homes. Ja serà hora, dic jo...

En David és moltíssim molt de molt un padrazo descomunal. Es per això que les seves filles han batejat el plat que us porto avui com el millor arrós del món. L'arròs del pare es clar. I com veureu a la recepta -que ell mateix m'ha fet arribari jo no he gosat modificar- el Xef David té un parell de truquillos a la màniga de la chaquetilla per a que el plat triomfi amb els seus comensals.
El principal truqui és l'amor que hi posa, es clar. Però una mica de xantatge emocional sempre acaba de decantar la tercera estrella Michelin familiar cap al cistell del pare.


Mesurar amb exactitud tècnica el  nivell d'amor i estima és ben dificil. Tot i els admirables progressos de la tècnica i la ciència encara ningú ha inventat un 'estimòmetre' que pugui parametritzar en unitats standard internacionals aquesta energia positiva. Però també és molt cert que no ens fa cap falta, jo per exemple tinc la sort de viure en una familia on l'amor es cou a calderades. No soc pas l'únic, ho sé, però això no treu que em senti un absolut privilegiat.

Anems doncs per la recepta, tal i com me la ha enviat ell mateix. No us perdeu pas com la explica, perque a més a més del que us he explicat el paio té un sentit del humor grandiós!!

El millor arròs del món, Arròs del David.

Ingredients: 
Arròs,
aigua,
sal,
all,
oli,
escalunya,
crema de llet
 i nous de Macadàmia.
Nota del prescriptor: (L'escalunya, la crema de llet i les nous de Macadàmia són opcionals, les hi he posat quan li vull donar un toc més sofisticat, però el cert és que originalment només hi va arròs, aigua, sal, all, oli.)

Procediment:


1.- Mesureu la quantitat d'arròs amb unitats del sistema internacional (una tassa grossa, dues tasses de cafè etc, no s'hi val posar-n'hi "un grapat") i el reserveu (oi que els cuiners ho dieu així?)

2.- Poseu tres mesures d'aigua per cada mesura d'arròs en una cassola (si has estat tant "xulo" de posar-n'hi "un grapat" ara m'agradarà veure com t'ho fas.) ho posem a escalfar a foc viu i hi tirem sal "al gust" (una altra expressió de cuiners que sempre m'ha fet gràcia, perquè és com si volgués dir: ja t'apanyaràs...)



3.- Mentre l'aigua es va escalfant pelem una o dues dents d'all i les trinxem ben petitones. Fer servir els "aixafa-alls" és completament legal, i molt recomenable si ho fas amb criatures.

4.- En una olla de dimensions adequades (una altra ambigüetat), hi tirem un raig d'oli d'oliva (quan ho feia amb el que ens donava en Juanito ni t'explico com quedava). Nota del starbase: el Juanito és el nostre avi, que ens donava un oli del seu poble Torremejía que era d'una potència superior a un concert de Metallica.


5.- Escalfem lleugerament l'oli, hi afegim l'all i el sofregim remenant-lo amb una espàtula de fusta per evitar que se'ns enganxi fins que es torni de color ros.

6.- Quan l'all ja té color de mel i la cuina ja fa una oloreta deliciosa hi tirem l'arròs i el remenem amb l'espàtula per tal de que tot ell s'impregni de les aromes de l'all.

7.- Seguidament afegim l'aigua a l'olla. (com que no sóc precisament un cuiner ràpid, l'Anahí te'n donarà fè, quan arribo a aquest punt l'aigua de la cassola ja ha arrencat a bullir). Compte: l'aigua bullint sol estar bastant calenta i et podries cremar.

8.- Deixem bullir l'arròs, amb agitació ocasional, durant 18 minuts exactes i el deixem reposar 2 minuts més.

9.- Servir en plats i personalitzar-los (aquí és on realment et guanyes als comensals)

Comentar-te que aquesta meravella de plat marida de manera excepcional amb un ou ferrat. Però la recepta de l'ou ferrat ja te la passaré una altre dia...

12 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

Les petites obres d'art són les més bones del món!! Felicita al David! he he. Petons

SUSANNA ha dit...

Hola l´Òscr guapo tu

Boniques fotos, delicioses propostes

mil petonets per tu, Susanna

Gemma ha dit...

Genial!!! jo aquestes petites obres d'art també les he arribat a fer amb els plats que servia al meus fills. Ara que m'ho recordes, fa temps que no els hi preparo. Serà que s'estan fent grans? hi tornaré!

paki ha dit...

muito lindo!!!!

paki ha dit...

muito lindo!!!!

Gemma ha dit...

Segur que per elles és el millor arròs del món!
A la cuina, l'amor sempre és l'ingredient secret, oi?
I el toc de la nou de macadàmia me l'apunto ;)

Anahi ha dit...

Aaaaay que me lo como!!!!


EL ARROZ! Malpensaos! ;)

Anahi ha dit...

Aaaaay que me lo comooooo!



EL ARROZ!!! Malpensaos! ;)

Anahi ha dit...

Aaaaay que me lo como!!!!


EL ARROZ! Malpensaos! ;)

Laia ha dit...

doncs SI,

jo de gran també vull ser una micona com el David i aquesta familia meravellosa

i també he fet un munt d'arrossos amb l'oli del Juanito :D

pd: el estimomètre está a punto de petaaaaaarrrrrr




bet ha dit...

Jajajaja quina recepta més molona, i plena d'amor, com ha de ser!!! Fantàstica entrada Òscar!! i això de l'estimòmetre no està malament, però millor que no el facin, que llavors l'amor perdria el seu encant! :)

Ruben ha dit...

Jo donaria un altre miniconsell, adreçat només al cuiner de la casa: posar-hi una mica més d'oli que el necessari per daurar els alls. Així pots fer la nota de cata sucant-hi una mica de pa (sempre d'amagatotis, ep).