dissabte, 23 de març de 2013

de sopars que fan ferida.

Desperto un dissabte i el primer viatge és fins la farmaciola per recolectar un paracetamol, o un ibuprofeno, o una arginina que segur que també fa alguna cosa per dintre. Com un ionqui, em vull prendre el que sigui per a fer callar o posar sordina al bum-bum dels tambors intracraneals. Vull seguir gaudint del regust d'una vetllada fantàstica. Convidats per en Xesco i la Maria -la mano que meció la cuna i el terremoto del Vallés respectivament- la reina del meu cor i jo mateix gaudim acompanayts per en Manel i la Marina d'una conversa relaxada i alguns plats que deixen ferida. Hi ha gent de la que passen els anys i sempre en pots aprendre coses.  La puta canya.



Pop amb patates i alles tendres recollits d'avui

Ingredients:

Pop
Patates
Oli, sal
Pebre vermell
Un hort com el de Ca l'Esteve on puguis recollir un grapat d'alls i portar-los a la cuina. Bé, els mortals simplement un grapat d'alls tendres aconseguits al mercat, es clar.

Procediment:

Coure el pop en abundant aigua amb sal, tenint la precaució de submergir-lo breument en l'aigua bullent tres vegades abans de desar-lo definitivament en mans de la bombolla exhuberant. Així la pell no es desfarà.
Quan estigui cuit, el tallem. Se sap que està cuit punjant amb un ganivet a la part gruixuda de les potes i veient que hi entra sense cap dificultat. Depen de la mida del pop pot trigar desde 30 mins a més d'una hora. S'ha de anar provant.

Per altra banda, coem les patates i les tallem en rodanxes d'un centímetre.

Confitem els alls tendres en oli d'oliva, a foc molt suau. Un cop confitats els treiem i en una paella hi posem breument els mateixos amb el pebre vermell dolç. El mestre Xesco en posa del tipus paprika sense fumar, però jo, que soc un adicte en posaré del fumadet de la Vera. 

I ja només queda muntar, aquesta versió tunejada del pulpo a feira amb uns allets sensacionals. Ja ho he dit, un plat que fa ferida. La puta canya.

13 comentaris:

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

Como buena gallega, me encanta el pulpo, en todas sus versiones y los ajos tiernos, en más de una ocasión he publicado platos con ellos, recién cogidos de mi huerto, son una auténtica delicia y ahora si mezclamos las dos cosas, cosa que no hice nunca y que te copio, entones BUMMMM explosión de sabores y texturas en la boca!
Me ha encantado este plato medio gallego y medio ¿ catalán?

Besos

etxeoquehai ha dit...

Aghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh.....

Pulpo cocido con sal???????????

Va a ser que no..... O eso o se me caen los palos del sombrajo, tú verás.

etxeoquehai ha dit...

Ah, por cierto. Prueba (tú o el gurú del que te recuerdo me debes unas cosillas) a cocerlo... sin agua. Flipas.

starbase ha dit...

Elena, medio y medio me parece muy bine :)

Etxeoquehai, aclaro que la receta la he transcrito yo libremente de lo que nos dijo ayer el mestre. O sea, igual el sí es ortodoxo y lo cuece sin sal como parece que ha de ser. Yo reconozco que normalmente lo cuezo con sal :D

starbase ha dit...

Lo de cocerlo sin agua es cocerlo al vacio y en una roner de esas...no? ;P

etxeoquehai ha dit...

A ver, dilecta y pizpireta estrella mediática postemergente: tú te imaginas a sevidor usando una "roner o similar"? antes se cae la osa mayor del firmamento.
Cuano digo sin agua, quiero decir en olla tapada sin añadir agua. Del mismo modo que hago los calamares encebollados. Ni agua, ni vino, , ni caldo ni ná (sólo un poco de aceite): el molusco ya se ocupa de soltar el agua, ya si eso.
Claro que lo hago con pulpo de aquí, con el maroquí ni puta idea.

Y lo de la sal: aparte de que para nós sería algo así como echarle ketchut al lacón con gelos, las viejas dicen que el pulpo cocido con sal encalla, o sea, se pone duro que te cagas (aunque al final, si se le da tiempo, ablanda).

Xesco ha dit...

Muy señores míos. Yo el pulpo se lo compro cocido a los gallegos vecinos que tienen una pescadería de aupa, y sí, ellos lo cuecen sin sal.

manel ha dit...

la puta canya, hi estic d'acord!
i amb moltes ganes de tornar-hi aviat!
espero que ja t'hagi passat el mal de cap. si és així, mira't aquest vídeo, explica com coure el pop sense aigua, és un sistema tradicional, en aquesta ocasió adaptat a l'olla ràpida, i que dóna molt bon resultat

http://www.youtube.com/watch?v=ZkXOVmwnMSc

també es pot fer amb olla normal; al google hi ha moltes més receptes.

starbase ha dit...

Etxe, la roner es eso que tiene ud. al lado de la Pacojet. #yonosoytonto.

Quizá por eso de ponerle sal siempre me pareció que los tiempos oficiales de cocción del pulpo eran cortos y yo le daba más....heh! Eso sí, juro por Escoffier que el resultado era de cojones.

Xesco, lo que yo le llamo ser un mestre.

Manel, merci. A la propera ho faré així :)

Marina A.F. ha dit...

Guapuuu!! Quin escrit més xulo, em va agrada tant compartir el sopar amb vosaltres que... vull repetir aviat!! Xesco, posa't bo del cap, Òscar, gràcies per tot aquest post, Maria, gràcies pel vinillu, que encara no hem provat però que et prometem explicar, Marc, em va encantar conèixer-te!! Manel... què t'he de dir més que no t'hagi dit... aix. Petons a tots!

Marina A.F. ha dit...

Cristina!! Que m'oblidava de tu, i ets la reina del pop! Segur que n'has menjat més vegades que tots nosaltres! primer sopar que fem plegades, oi? S'haurà de repetir. petons

Gemma ha dit...

Una recepta més de pop als meus pendents... que ja saps que el pop és d'aquelles coses que no faig mai!

El Oteador de los Mercados ha dit...

A aquestes temptacions no cal resistir-se...