dijous, 22 d’agost de 2013

de nit gastromusical al Molí de l'Escala

Durant aquestes vacances, un grup de blocaires convidats per Estrella Damm vem compartir moltes rises tot sopant al restaurant Molí de l'Escala. Un restaurant d'alçada que organitza els 'gastromusicals'. El cuiner que va preparar l'àpat no va ser el DJ residente, va ser el multiestrellat michelinià xef Paco Pérez l'encarregat de proveir-nos de la jalamenta de nivell.

El Molí de l'Escala organitza cada any el festival 'gastromusical', on es combina un sopar de xef afamat i prestigiós amb un concert de música a peu de taula. No tot alhora i barrejat per cert, que no sóm pas a Las Vegas. En tot cas és una proposta interessant que val la pena examinar a prinicipi de cada temporada no sigui el cas que puguis trobar aquell grup o cantant que et fa tilín amb un sopar d'alçada per a acabar de fer tolón. Això sí, el preu és de 72 euros (també hi ha la opció de comprar només la entrada per al concert, que obviament surt més barat).

El resultat de la suma de la Costa Brava, la brisa marinera, el sopar de pedigrí i un concert musical és obviament un còctel dolç que arrodoneix una gran nit. Aixó sí, els de canfanga ja ens podem buscar hotelet per la zona perque tornar de matinada a mi em sembla excessiu. En el nostre cas, vem pernoctar a Girona, el que ens va obrir noves oportunitats de gaudi gastronòmic ... però això ja serà tema d'un altre post.

De moment, us deixo amb el menú de Paco Pérez i la veu d'Amparo Sanchez. Els dos amfitrions de la nostra vetllada.

Tartar de tomàquet, bou de mar i esfera de mel
Per a mi el millor plat de la vetllada, sobretot per la esferificació de mel de l'interior que al explotar a la boca donava un resultat fantàstic amb la resta d'elements salats.Molt bona textura del conjunt.

Caneló de porcell i llagosta.
Bo de gust, no li vaig saber trobar gaire la llagosta. Però bé, el porcell ja era molt bó jejejeje.

Lluç #mediterràniament (ep, que no m'ho invento, que el plat es deia així :D. Via cambrer em vaig assabentar que és un lluç fet amb una salsa de la seva pròpia espina)
Un lluç fet al punt exacte de cocció, que és el que més em marca en aquest tipus de plats. La salsa també era suau i acompanyava molt i molt bé. Ja us he dit que el punt de cocció era acadèmic? :D

Cornet de cacao i llet merengada, sense foto i una pena perque em va agradar molt el gust torrat de la pasta del cornet amb la frescor dolça de la llet merengada del interior. Fantàstic postre.


I una darrera curiositat, aquestes són les fotos que decoren els lavabos d'homes del Molí de l'Escala. Concretament els pixòdroms, on una sèrie de fotos et fan sentir molt campeón. Vaja, psicologia directa a l'entrecuix. Segur que funciona!



Cap comentari: