dilluns, 2 de desembre de 2013

d'ous vermells remenats amb bocins de bosc.

És l'ou una perla de vida, que conté tot el necessari per a que un nou èsser viu arribi al món i per tant una càpsula metaforicament perfecte sobre el que significa alimentar-se, viure i morir. L'ou és la potència de la vida i en té tot el gust. Per això m'agrada tant, sospito.



Fa uns dies en una improvisada visita vermella vaig poder gaudir del petit corralet on la Bernadette, la Penny i la Farra Fausouseng (nom de la rossa original de los Angeles de Charlie, horror amb cos prim de Letizia i cara d'euga guanyadora del Derby de Kentucky) posen ous diariament amb precisió suissa i generositat vermèllida.
Potser generositat no sigui la paraula, perque elles de fet només fan el que saben fer i prou. Però el conjunt sí que ho és de generòs, perque en Kike i la Txell ens van regalar una capseta cuqui d'ous -es la cuina vermella, no poden renunciar al cuquisme com a estat mental i forma de vida!-


Amb aquests ous que provenen d'alimentació amb gra i restes en vaig fer un remenat amb rovellons, perque em semblava d'allò més natural fotre-hi a dins un troç de bosc i gaudir a queixalades del moment. Que va ser curt, perque la veritat és que sempre es fa curt un plat d'ous remenats.

Ara que el color dels rovells i la quatlitat del producte ens va fer xalar desde el mateix moment en que els vam deixatar a la paella. Així que ja veieu, afortunats per rebre vida d'aquells que tenen vida a cabassos, vida vermella que brilla plogui, nevi o faci boira. Perque el vermell és també un estat mental i una forma de vida.


La recepta ni la poso, que aquest post en realitat, no va gaire de cuina sino d'amistat.

2 comentaris:

M Glòria ha dit...

Uns ous perfectes resultat d'una amistat perfecta!!!
I l'amistat és gastrobloguera, nooooo???? Doncs... no ens cal la recepta ;-D

PTNTS
Dolça

Ruben ha dit...

Quins ous tenen els vermells, tu! No hi ha color (bé, aquests SÍ que tenen color).