dimarts, 30 de setembre de 2014

d'arròs al tros: arròs de bolets, costelles i botifarra.




#Arròsaltros és el hashtag de la fantàstica jornada que vem passar cuinant, jalant i xerrant al tros de l'Ana i en Txaber. Un dissabte complert en companyia del Lluis (autor de les fotos), l'Iker, la Juana i el Luis Miguel i on les feines de cuina es van repartir i a mi em va tocar fer l'arròs.
Cuinat sobre foc de llenya -era la meva primera vegada- va ser un arròs de bolets, costelles i botifarra. I entre comentaris catxondos de  '¡Uyyyy, así no es!'... kkabrons :D

La veritat és que malgrat ser novell en la cuina a flama, va sortir força ben cuit i gustós. Aquesta és la recepta que vaig 'improvisar' i que apunto ara per a no oblidar :)


Arròs amb bolets, costelles i botifarra

Ingredients:

Per al sofregit 'sofrito' (si fos un sofregit estil català no portaria el pebre vermell)

Una ceba gran
Un porro
Tres grans d'all
Tomaquet ratllat sense llavors

Una botifarra de perol
Mitja botifarra negra
Un pebrot verd
Un pebrot vermell
Pebre, sal, oli d'oliva verge
Pebre vermell
Una mica de sucre
Pols de cep
Carreretes seques

Per al brou

Un esquelet de pollastre
Una ceba, mig porro i una pastanaga
Una branqueta d'api
Sal


Per a l'arròs

Un bon grapat de costelles de porc
Una botifarra de  bolets per a cada persona
Rossinyols
'Seta de cardo'
Arròs (vem fer servir un tipus bomba del Molí d'en Rafaelet)


Procediment:

Comencem preparant el sofregit el dia abans a casa (ni de conya el faig al camp en foc de llenya, heh!). Tallem la ceba el més petit possible i la daurem en oli, al que afegim el porro i els alls picats. Quan el porro també ha agafat una mica de to, afegim els pebrots tallats ben petits i tornem a deixar una estona al foc per a que s'estovin. Afegim el tomàquet i ho reduim (li posem una mica de sucre i salpebrem). Quan ho tenim fosc i concentrat afegim les botifarres tallades tan petites com la mateixa mida de l'arròs. Finalment el pebre vermell de la Vera (dolç), el cep en pols i les carreretes rehidratades. Aquesta pluja en pols de cep i pebre vermell és el que donarà el gust principal al nostre arròs.


Fem un brou de pollastre bullint els ingredients fins que la substància passa de l'au a l'aigua. Jo també vaig posar-li al final un puntet de pebre vermell per donar-li alegria i color. Mentre es feia el brou vaig daurar les costelles ben brunes i les vaig guardar al tàper amb l'oli corresponent.



El moment de daurar les botifarres, els rossinyols i el bolet carnòs xinés.

Sobre la paella ben roent, posem oli i daurem les botifarres i els bolets (els carnosos 'seta de cardo' a troços grans per a que es trobin i donnin textura). Quan està daurat, afegim les costelles i rememen una mica abans de posar-hi també el sofregit. Quan està tot ben calent i cuinat, aboquem el brou.


 En primer terme, el 'capellanet', interessant peix assecat de la familia del bacallà. Salabròs i intens.



 També hi havia carn, però no va triomfar tant com l'arròs. Coses que passen!! :)

Quan aquest brou també bull amb força, hi posem l'arròs i repartim bé per a que cogui uniformement. 16 minuts en total per a que el gra quedi sencer, mentre cou anirem afegint brou si veiem que fa falta. Se suposa que remenar és un crim, però jo vaig remenar una mica de tant en tant perque sino el centre quedava sec i les vores no quedaven cuites.

El resultat és un arròs potent, de gran color i on pots gaudir amb els bolets, la carn i la botifarra. Realment estic content de com va quedar al final, tot i que de tota la jornada el millor van ser... sí ... els blocaires :D

 Visió cenital del assumpte quan la cocció ja estava propera a la fi. Val a dir que hi havia moltes coses en aquest arròs amb coses!



7 comentaris:

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Un arròs molt ben fet, ja ets tot un mestre. No sé per què sempre els feu els homes a fira de casa.
I amb bona companyía s'assaboreix més.
Petons.

Jose Padilla Rodriguez ha dit...

Una bona jornada campera i un arròs molt suculent, 'tu si que sabes', jajaja

juanatrujillo ha dit...

Puedo certificar que el arroz fue uno de los mejores que he comido nunca ... no digo el mejor por no ofender a los cocineros de arroz en mi casa, mi madre, mi suegra y mi marido ;)

paki ha dit...

Menuda pinta! claro, que con esos ingredientes no puede salir mal arroz.

Marina A.F. ha dit...

Festivaaaal! de vici, aquest arròs.

Anònim ha dit...

Servidor de Dios y usted, que suele elaborar buenos arroces, el último fue fatal: adolecía de la sal toda. ¡Infame! Se lo juro. Envidia me da su éxito.
Alberto Corasón de Sandi

Teresa ha dit...

Oscar, aquest arròs i aquesta costella fa venir salivera... no hi ha com un bon foc i bona teca!!! bona setmana!