dimecres, 12 de gener del 2011

del fin del mundo (versión científica)

Ja fa uns dies vaig fer aquesta entrada, on hem vaig dedicar a narrar final del món desde el punt de vista literari. Gastronòmic i literari, que per això el bloc es diu com es diu. Evidentment era un conte, sense cap valor real.

No es pas que no em quedés satisfet amb la mateixa, de fet estic particularment content d'haver aconseguit muntar un relat tan curt.

Jo sóc científic i no pas un prestidigitador de paraules.D'aqui doncs, el meu rigor i provecte discurs habitual.
Amb això us vull dir que el riu de la creació literaria sempre intento creuar-lo per la part més estreta, sense donar-li gaires voltes. Al grano.
Es justament aquesta la raó d'haver fet un conte i no pas un escrit més llarg.
Ser concís, breu i ajustat són valors que cerco sempre a les meves entrades. Les paraules justes, ni més ni menys. No m'agraden els discursos dels encantats de coneixer-se a ells mateixos, que fútilment i carregosa acumulen d'adverbis les seves frases, i sempre aprofiten per insertar alguna subordinada, d'una forma que esdevé inútilment i carregosa redundant. Ininteligible.

Per això, avui he volgut fer una aproximació seriosa a una explicació mes o menys gastronòmica al final dels temps. Al kaputt dels dies. A la disrupció del continuum espai-temps.
Posem-nos seriosos, doncs.

Tot i que sigui científica, m'he proposat que aquesta explicació sigui senzilla i fàcil d'entendre, per això m'ajudo d'uns dibuixets que he trobat per internet (autor no localitzable, sorry). Només caldrà estar una mica avesat a la ja cèlebre teoria de la màquina gastro-gatuna de creació d'antigravetat.

Aquesta teoría que revolucionà el paradigma científic a finals del segle XX ens explica de forma senzilla i elegant que si les torrades sempre cauen amb la part de la mantega cap a terra i alhora els gats sempre cauen de quatre potes... que pasaría si lliguèssim una torrada al llom d'un gat i li posèssim mantega a la torrada de forma que aquesta estigui a la part exterior de la torrada?

Si el gat sempre cau de peu i la torrada sempre ha de caure amb la part de la mantega cap a terra llògicament tenim dues forçes contraries impossibles de vèncer i que resulten en un sistema anti-gravitatori que mai no cau.

Llògicament a més mantega l'equilibri s'aconsegueix a una alçada major. Si per contra posem un gat molt gros l'equilibri estàtic serà més proper al terra.


Aquesta teoria és ja molt coneguda i popularitzada a internet.
Per això hem volgut donar-hi una volta més a la rosca i explicar primerament com aconseguir igualment amb una torrada, una mica de mantega i un gat el primer motor de força sumatoria infinita. No està malament dos dels tres ingredients són eminentment gastronòmics!

Guaiteu l'esquema tècnic:


I sobre tot, el que volia era explicar-vos d'una forma científica i raonada perque els governs es gasten els diners dels nostres impostos en campanyes de prevenció. Advertint als amos de gats que sobretot els hi donin de menjar pinso, croquetes o el que sigui... menys una torrada amb mantega.

La catàstrofe seria aleshores devastadora. Com diria en Piqueras als ¿Informatius? de Telecinco: desastrosa, horrible, horrososa, apocalíptica.

Quan un gat es menja una torrada, i donat que coincideixen alhora dins del seu cos tant la màquina antigravitatoria com el motor de força infinita, el gat es doblegarà sobre si mateix creant una singularitat que arrossegarà el continuum espai-gastrotemporal i esdevindrà la fi de l'univers tal i com el coneixem.Molts espies dongari han mort per a que nosaltres coneguem aquesta informació. Fins i tot el capità Kirk va haver jugar-se la vida en l'escena de lluita més trepidant que mai han vist retines humanes (terrorífica, escalofriante, salvaje y sangrienta com diria en Piqueras als ¿Informatius? de Telecinco).



Disculpeu el to potser excesivament seriós i tècnic de la entrada, però hi ha coses que o les fem ben fetes o ja ni ens hi posem...

18 comentaris:

eSedidió ha dit...

Definitivamente, meu: cambia de medicación. Urxentemente.

Sara Maria ha dit...

Tot això tens a dins el teu cap??? Déu del cel, com pot serrrrrrrrrrr?????

Mai ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Petita cuina ha dit...

JAjaja... com he rigut amb la teoria dela torrada, els dibuixos deostratius son genials, ara t'he de dir que l'enterprise lluitant amb l'home-drac-llangardaix-o-elquesigui, es el que més, amb lo cutre que es veu ara, m'has fet recordar els temps en que no em perdia ni un capítol, quan era petita per mi era lo mas!!! jaja, i ara es veu supercutre.

Salut!!

Mai ha dit...

suposo que això funciona només amb la torrada amb mantega , jo les menjo amb oli d´oliva i la llei ja canvia, es clar que els efectes del greix de la mantega són diferents als del greix de l´oli, ara ja estic totalment segura que els efectes beneficiosos de l´oli d´oliva són superiors a qualsevol altre.
I anat més enllà , si la torrada porta melmelada? ahhhh Crispín , perquè també cau bocaterra , investiga mabun aditiu com la melmelada de gerds ( si pot ser la de l´Ikea , perquè em temo que el gat entrarà en aquest espai gastro-temporal a una velocitat ni tan sols sospitada pels millors Trekies ).
Abraçada , geni.

Francesc ha dit...

Divertidíssim!!! Per cert, el dia de la fi del món, espere que m'agafe menjant-me un bon plat de paella amb un pastís de xocolate de postres!! Salutacions

Anònim ha dit...

No he entés res de res (i ho he llegit tot!). Si no he entés res, creus que al Fórum gastronòmic entendre alguna cosa? Això de la cuina ja està agafant masa volada i jo ja m'hi perdo;-) O potser és com diu el primer comentarista, serà la medicació?????
Saps què, me'n vaig a fer una torrada amb oli.

Margarida ha dit...

Doncs jo espero que la fi del món encara trigui molt a venir, perquè m'agafaria ben desprevinguda!
Pensa que fins i tot em moriria de por si em trobés amb un llangardaix com el del vídeo! Tot de cartró pedra, sí, però com patia quan m'ho mirava "años ha"!

Ruben ha dit...

El tros del capità Kirk fa vàlida una altra previsió d'Einstein: "la Tercera guerra mundial no sé com serà, però la quarta la farem amb pedres i bastons".

La setmana passada em mirava un documental sobre forats negres, singularitats i forats de cuc, mentre planxava (de fet, vaig tenir temps de mirar-ne uns quants, amb la muntanya de roba que tenia) i enlloc parlava d'aquests gats... maleïts documentals, ens amaguen la veritat!!!

Gemma ha dit...

Confessa, què has pres abans de fer aquest post? Si no has pres res, fes't-ho mirar, eh?
Ja ja ja... genial, quanta imaginació!

Fem un mos ha dit...

Desprès d’aquesta dissertació he arribat a la conclusió que lo millor es no tindre cap gat i menjar les torrades amb oli, així que com no tinc gat. menjo les torrades amb oli verge d’oliva i un polsim de sal
Una abraçada

Teresa ha dit...

Veuràs, tinc gat , i tot llegint me l'imaginava... gat,torrada mantega... m'has fet passr una bona estona en un dia complicat! gràcies
petó

josep ha dit...

Elemental estimat Watson!

Anònim ha dit...

Poca cosa puc dir després d'aquest article de divulgació científica... a part de: t'has plantejat això dels ocells morts que va passar fa un dies? Posats a liar la troca... :P

Anònim ha dit...

Poca cosa puc dir després d'aquest article de divulgació científica... a part de: t'has plantejat això dels ocells morts que va passar fa un dies? Posats a liar la troca... :P

starbase ha dit...

eSedidió, moito me temo que xa e tarde para mín. Sálvense vostedes :D

Sara Maria, jajaja i alguna altra cosa deu quedar XD

Nuria, no només es cutre en el cartrò pedra, es que realment els cops són una coreografia a càmera lenta jeje

Mai, jajajaja em sembla que tens raó i encara diria més, em sembla que d'alguna manera penses i et diverteix el mateix joc que a mi :D

Francesc, gràcies. I també rodejat dels que estimem, seria un bon final :)

Margarida, sí jo també espero que trigui moltíssim que tinc encara moltes cosetes pendents :)

starbase ha dit...

Gemma (guspires), no et pensis que jo ho entenc tot tampoc ehhhh :-P

surfzone, oi que si? Jo personalment estic convençut que Mulder tenia raó i la veritat està 'ahí afuera' jejeje

Gemma, com no siguin els efluvis del polígon del costat no soc conscient d'haver pres res... XD

Sion, doncs curiosament jo tampoc tinc gat i també faig servir l'oli per a les torrades. Quin bon gust que tens!!

Teresa, merci per el comentari. Realment era el que pretenia, fer somriure algú :)

Josep, ouyeah!! :)

fogonsdelabordeta, doncs no ho havia pensat però segur que es pot relacionar amb la gastronomía d'alguna boja manera jeje

Bugaderes39 ha dit...

Uff, sort que a casa no gastem ni gats ni mantegues...