dissabte, 27 d’agost del 2011

de volta per la horta.

Una volteta per la horta, de bon matí amb la rosada mullant els peus en xancletes.
És fàcil caure en la tonteria del urbanita que s'enlluerna estúpidament amb allò que per a altres és el normal i habitual a la seva vida. Ok, fora pixapinismes i oh!-que-maquismes.

Però fer-se una volta per 'la leira' de la meva sogra de bon matí és un plaer terrenal, mundà, senzill i inesquecível.

Gràcies a Gloria i a Juan per acollir-nos sempre amb tanta amabilitat i carinyo!! :)


7 comentaris:

Cuinagenerosa ha dit...

efectivament, sense tot això que tu dius, però poder sortir a l'hort de bon matí i triar què faràs per dinar, és una sort.

Anònim ha dit...

Hola, uns comentaris:

* De volta per .... aquesta expressió NO existeix en català

* la horta... l'horta

* del urbanita... de l'urbanita

* fer-se una volta... aquesta expressió NO existeix en català

* inesquecível... ????

Bé, per si t'interessa alfabetitzar-te en català.

Visc a la Cuina ha dit...

Aquests moments són els que donen sentit a la vida!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Oh, qué maco! Jejeje.
Fora conyes es un luxe poder menjar aquests productes, clar que no surten sols, hi ha que deixar-se l'esquena.
Disfruta de tot aixó.
Petons.

starbase ha dit...

Manel, i la gracia és fer-ho sense exagerar. Quicir, al cap i a la fi és allò més normal del món.

Visc a la cuina, sobretot quan els vius amb la familia :)

Anna, en aquest cas qui hi deixa l'esquena és la meva sogra :D

MaryLou ha dit...

Tota la raó! quantes coses ens perdem els urbanites!!!
Gaudeix molt d'aquest últims dies!
Petonets

paki ha dit...

Anonimo: inesquecível é português. Mas é possível, também Galego. Muito giras as fotos e os produtos do horto.