dissabte, 19 d’abril del 2014

de bacallà santíssim. By Xesco Bueno.

Què pot donar de sí una jornada amb alimenticia simbologia religiosa com un divendres sant?
Doncs un sopar amb Xesco Bueno gastromimix i la seva uànderful esposa Maria on el xef et prepari plats sense txitxa però amb molt de punch. Un bacallà amb ceps de quitar el sentío i un sorprenent bacallà cuinat amb una mena de salsa lligada feta amb aigua de coure arròs blanc i llet de coco.

El bacallà amb ceps, intens i profund. Un mar i montanya ensense carn de montanya però amb molt de bosc. Tremendo.


I el segón, novetat de temporada, bacallà preparat amb una salsa a base d'aigua de coure arròs i llet de coco.
Es a dir, una emulsió (tenía una textura similar al allioli però amb un color blanc de neu) on el midó en boca regala viatge instantani al passat infantil que tots compartim: arròs blanc regat amb oli. I el puntent exòtic de la llet de coco que també transporta als currys asiàtics, formant una combinació subtil i alhora emocionant. De fons... pèsols de l'hort de Ca l'Esteve. Brutal.



Bacallà, més bacallà, ceps, salsa molona i conversa on altre cop tinc la sensació d'haver parlat massa.... No em direu que no és  pas un divendres santíssim!!

4 comentaris:

abril ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Anònim ha dit...

Pues ayer, con el bacalao elaboré una porrusalda con la que me puse púa en la comida -oh yeah-, y el sobrante para la cena (me supo a poco). Por otra parte, no le haría ascos a esos platos del señor Bueno.
Berebundo de Atalante

Unknown ha dit...

Unmmmm, mere meva, bacallá !!!

paki ha dit...

bacalhau é muito bom! Com certeza que tenho de experimentar -se sei faze-lo, é claro-. Obrigada pela sugestão!