de butifarra amb mongetes.

Avui, un petit experiment.

Perqué mai havia posat botifarra amb mongetes en un pica-pica?
M'egrada moltíssim la combinació tradicional d'aquest plat. Així que avui he provat a construir un petit 'canapè' que em permeti oferir-ho als convidats quan convingui.

La idea és muntar una mousse de mongeta sobre una base de botifarra. D'aquesta manera, tot plegat es pot posar de forma assequible a una mossegada.

Com a detall, he volgut provar a posar un cruixent de porro en alguns i una goteta de reducció de módena i mel en els altres.

Tot plegat s'ha de servir tèbi i com a mínim m'ha resultat ben divertit l'experiment.

Bombonet de butifarra:

Per a la mousse de mongeta seca:

Un pot de mongeta seca cuita.
Un tall petit de cansalada.
Mitja dent d'all sense la part central.
Un parell de cullerades grans de crema de llet.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

En una paella saltem l'all sense la part central (per treure-li força i que no repeteixi). Quan està lleugerament daurat afegim una mica de cansalada tallada a troços i quan la cansalada està torradeta li afegim les mongetes. Ho salpebrem, cuinem un parell de minuts i finalment triturem amb la crema de llet.

Jo ho he posat al sifó, però també es pot deixar afegir una mica de agar-agar i fer-ho amb textura més compacte.

Quan ho tenim preparat, el posem a sobre de 'llesques' de butifarra (jo faig servir la butifarra de porc amb pebrot vermell que venen a les botigues BonÀrea).

Com a complements, ja ho veieu: porro, reduccions, potser una salsa de piquillos, unes ratlladures de parmesà,...

La reina del meu cor diu que li semblen bombonets. D'aquí el nom.
Salut!!

de pizza casolana

I per a acabar el dia d'avui. Per sopar, una pizza feta a casa amb l'estil Jamie Oliver.

Aquest estil inclou posar la farina 'a ull', fer la massa directament sobre el marbre, fer servir llevat natural i no químic, remenar el volcanet de farina amb una forquilla i molta energía ...i sobretot una naturalitat en la cuina que fa que la mozzarella vagi partida en pessics en comptes de talladeta amb el ganivet 8i mira que tenint la 'fusta de tallar' plàstica que s'assembla tant a la de L'Isma).

Com deien a Karakia la setmana passada, cuinar amb les mans transfereix una energía especial al menjar.



Com deia en Juan Tamariz al que vem tenir la sort de veure al teatre fa uns mesos:
QUE ES PARA DIVERTIRSEEEEE HOMBREEEEE.

(Chaaaaa-chaaaaaaa-chaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaannnnnnnnn)

de jornada gastronòmica

A qualsevol cosa li diuen trovada o jornada gastronòmica.

Avui hem anat a la trovada gastronòmica de Cerdanyola del Vallès. La veritat és que no m'esperava gaire cosa. I he trovat exactament això: res o gairebé res.

Una carpa amb 10 stands de diferents establiments de Cerdanyola i un stand de venda de tiquets (5 euros un plat + vi). La quantitat normalment va separada de la qualitat i en aquest cas no anava separada: poca quantitat i poca qualitat.

Servir plats amb pinta de ranxo quan els que anem fem cua d'empeus com si fos un ranxo. Servir plats amb pinta de ranxo quan es fan servir plats de plàstic només vàlids per servir ranxo i haver de recalentar plats perque no hi ha espai per muntar una cuina de debó acava fent que tot sigui aixó: un RANXO.

Trovada potser. Gastronòmica segur que no.

En tot cas, destacar que dels 21 plats oferts un 25% eren gallecs. Em sembla que associar el polvo a feira i l'empanada amb el ranxo és un mal favor que no es mereixen ni els polvos ni els gallecs.



En fí, solet i passejada hem tingut. La gastronomía l'hem posat nosaltres fent un arrosset de mar per dinar.

Salut!

de carbassó amb ànec

Ahir vem tenir convidats a casa. Tot i que per el matí vem estar treballant i per tant no hi va haver visita a La Boquería, vem voler fer algún platillu curiós per als convidats (L'Agusti, L'Isabel i el Gabi).

Vem fer algunes proves per al menú nadalenc de les quals no direm res encara donat el secret de sumari que porta el tema. Però si que vem fer uns divertits 'entrepans de carbassó' que porten patè d'ànec al mig (la recepta original és amb foie, però ni en teníem ni teníem temps d'anar-lo a buscar). Això si, com que la recepta original que vem veure al programa de Eva Arguiñano de Hoy cocinas tú ens semblava una mica sosa, vem decidir acompanyar amb una salsa de porros que estava boníssima. Tot un encert, com també daurar una mica els carbassons i no deixar-los amb pinta de bullits.



El métode es tant senzil com tallar el carbassó en rodaixes gruixudes que blanquejem durant un parell o tres de minuts en aigua bullent.
Els treiem, deixem refredar una mica i farçim de patè dànec. Els passem per la planxa i ja tenim les bases.

La salsa, ja us dic, era de porro (un porro suat en oli d'oliva, mitja ceba i una mica d'all. Tot ben translucid, amb un puntet de pebre, sal i alfàbrega. Triturem i colem.

A la foto es veu l'amanida, que també estava bona (escarola, canonges, poma, magrana, anous i una vinagreta de mango).

Salut!!

de Carvalho (II)

Carmela repitió tripa y se contentó con una rodaja de atún mechado.

- ¿Cada dia guisas así?
- Sherlock Holmes tocaba el violín.
Yo cocino.

(Asesinato en el comité central. Manuel Vazquez Montalbán.)

de sopar a galicia

Bé, un cop arrivats de la mudança de la reina del meu cor, us puc dir que han estat uns dies de feina i més aviat poca gastronomía.

Tot i això vem anar a sopar el dissabte a un restaurant de Carballo que s'anomena La Estancia.
El vem escollir després d'haver estat buscant per internet alguna proposta interessant a nivell de cuina d'autor gallega.

Mes info aquí
Aquí
i aquí (la música ratllant es pot fer callar, afortunadament).

Erem tres (la meva parella, el seu germà i un servidor) i els plats que vém menjar van ser:

De primer, tots tres -diguen's originals- vem escollir uns ravioli de bou amb crema de boletus:


De segòn, un bacallà al pil pil de bonica presentació:


I també un rossinyols (cantarelos) amb perdiu:


El millor, els postres. COULANT.
No ho he dit prou alt: COULANT.


El gelat és de llimona, i molt necessari per a equilibrar aquest postre.
Sincerament, en Michel Bras es va sortir cuan el va inventar (o descobrir, com a estudiant de física un mai sap si s'inventa o es descobreix).

Un bon sopar que jo esperava més d'autor, però en tot cas bons plats, un preu ajustat i molt bon servei (serveix directament en Rafael Lema, membre del grup gastronòmic Nove).

de catalanish coffee

Al fòrum de La cuina de l'Isma he trovat un link a aquesta curiositat, que treient-li tota pretensió ideológica (que en porta bastant, certament) , em continúa semblant curiós:

http://www.catalanishcoffee.com (Encara no se perqué, continúen sense funcionar bé els links del blog)

Jó, que soc abstemi, recordo l'aroma del cafè irlandès a les sobretaules dels meus pares. I que voleu que us digui, una versió amb crema catalana m'ha despertat la curiositat.

Ho provarem, encara que sigui una mica.

de trofeu

Ahir a la boquería ens vem passar 45 mins. veient tallar carn de la nostra parada de carn favorita. A la que dedicarè el post corresponent.

El més destacat d'ahir van ser els trofeus en forma de llibre que ens hem portat cap a casa. La culpa, de la Mar Calpena, que ens va contestar que al Happy books veníen la col.leció de cuines del món molt barateta.
Ale, ja està dit, culpa teva.

Aquests són els resultats:

Caça menor:

- Alemania.
- Xina.
- Madrid.
(de la col.leció a la que ja vem dedicar aquest post).

- Maresme i la Selva.
- Baix Penedès i Tarragonès.
(de la col.leció Guies gastronìmiques de Catalunya).

Caça major:

Carvalho gastronòmico.
Manual imprescindible de la cultura gastronómica española.
de Manuel Vazquez Montalban.


Un llibre meravellòs, del que anirè posant les cites Carvalhístiques (porque yo lo valgo) que més m'agradin.

La primera:

Sobre los sibaritas, de 'La soledad del mánager'

Tengo cinco mil botellas en mi bodega del Ampurdán y unas dos mil en la de Barcelona. Muy seleccionado todo. Las mejores cosechas de vinos franceses. Poco español. Algunos blancos porque a veces me apetece un vino verde gallego muy frío, en verano o cuando tengo sed.
Mañana me voy a París, a cenar en la Tour d'Argent, y al día siguiente voy por carretera a Lyón a comer en el Paul Bocuse. Es un viaje de rearme moral gastronómico.
¿Lo ve? ¿Cree usted que me he equivocado de sistema de vida? Grotesco.
Vivo de puta madre, ¡de puta madre!

de matinada musical

Avui anem a negociar amb el carnisser el tall per al menú nadalenc. Així que si quan portem plans acavem fent el que ens rota per dinar... avui que no portem cap plà pot passar qualsevol cosa.

Estic pensant en fer un 'arrós vermell'... però de moment sols es una idea.



Uau, Niña de papa + Fascinado.
¿No us sembla una bona cançó per anar ben d'hora a la boquería?