dimecres, 23 de juny del 2010

de costa a costa.

Tornant el diumenge de França a l'alçada de Palamós, vaig tenir un atac de tontería, aquest és el resultat.


Espero que em sabreu perdonar ;-)

Nota para los castellano parlantes: el rábano en catalán se pronuncia 'rava' de ahí la tontería con la costa casi-ídem. Y de la dorada...pues eso :)

dilluns, 21 de juny del 2010

delit de pares


Aqui teniu una video recepta, cosa gens habitual en aquest bloc entre altres coses perque normalment estic ocupat en cuinar i per tant no puc subjectar la càmera. Sóc bó, boníssim, però no tant. :P

Com que aquest cap de setmana la 'tata Marina' ens ha cuinat boníssims plats, he pogut grabar-la 'in action' i pujar aquest video per a delit dels que tingueu curiositat però sobretot dels meus pares. Viuen lluny i no la poden visitar tan sovint com ells voldríen.

Papis, si si...MARINA ALS FOGONS!!


Amb aquesta recepta participo al HEMC45:

hemc #45 - la cocina de mama

desdejuni delirant.


Coneixeu el portal del món dedicat en exclusiva al bacó en TOTES les seves possibilitats i variants? Bacontoday i el bacó de colors ideal per esmorzars surrealistes.

És simplement una estupidesa o bé una estupidesa divertida? Si li poso una capa de glicerina i un marc el puc exposar a ARCO? He pensat anomenar el quadre 'Bacó in the Sky with Diamonds'

de marche a le marché.


Ordenat, polit, comerciant i sorprenentment força catalano-parlant. Així és el mercat de Cèret, al Vallespir, a la Catalunya nord.

Millor mercat del departament (títol auto-otorgat per els mateixos habitants de Ceret), la mercadería és a preu francés, però la qualitat és universal. A destacar les flors de carbassó, el ruibarbre i sobretot unes patates de masia de hippies que són com han de ser les patates: amb textura i cós. Brutals.


Començem així la setmana, amb acordió i parades. Ja tindrèm temps per a tot incloses les receptes en aquesta setmana que comença afrancesada i acabarà verbenera!!

divendres, 18 de juny del 2010

dijous, 17 de juny del 2010

deuce?

Aquesta foto és d'un mercat de Casablanca. La Maxi hi està vivint des de fa un any i la seva germana Paka -que és fotògrafa- va sovint a visitar-la. La Paka m'ha enviat algunes fotos del mercat avui mateix, i no m'he pogut resistir amb aquesta.


El que m'ha fet somriure és la discrepància tan bèstia entre el llenguatge corporal del venedor i la seva expressiò a la cara. Un no sap si demanar-li quilet i mig de xai, apujar els escuts d'energía o preparar-se per a fer una restada liftada i apuradeta al fons de la pista...

Com podeu veure el julivert allà encara no és un bé preuat i vendible, el posen com a element decoratiu massiu de la paradeta. De petit el julivert el regalaven a cabassos, ara als súpers el venen i a la fruiteria en regalen un que molt sovint és ben escarransit.

Ara que, no em canvio les condicions higièniques del nostre mercat per aquest. Perquè 'haveu vist' la mampara que separa la carn de la tós del personal? ..pues eso...

Nota mental: Aprofitar les oportunitats i visitar Casablanca!!

dimecres, 16 de juny del 2010

decàleg de la Coca de Sant Joan. #decuinafacts-vol1

Ara que s'acosta Sant Joan, i abans de fer al forn la meva propia coca, deixeu-me si-us-plau glosar en deu resumides frases la meravella d'aquest dolç tan tradicional.

Un decàleg fet amb visió desenfadada, fet desde l'amor sincer. Que és com sempre són els amors dels temes mengívols.




10. La coca fa que els petards i també les piules i altres elements sorollosos que ells mateixos llençen siguin més suportables.


Si n'hi hagués tot l'any no sería el mateix.

Veure la gent per el carrer amb les coques t'omple el cor de joia.

A partir de la una de la matinada no imprortra que s'haixi mullllat am unamica de cava...hips!


Teorema de l'Intermediació de Cocano:
D'una coca uniformement fraccionada en segments regulars, els valors mitjans més sucosos i molsuts s'acaven abans que els fragments extrems i secots de les puntes.


No us agraden les cireretes? Millor, doneume-les a mí!

Al matí següent sucada amb llet és com està més bona.

La coca no s'endureix, la coca 'agafa cos' per al púdding.

La millor coca és la que fa la nostre iaia, sino la que fa la nostre mama i sino la que fan a Ca Massita. ;)

No importa que n'hi hagi cada any més classes de coca:
Coca de de llardons i coca de crema, Semper Fidelis!

dimarts, 15 de juny del 2010

déntol, dentón, denté


Segons informa la Agencia Catalana de Notícies, la 'Chene' ha posat en marxa una web amb eines i utilitats per a la traducció al català de menús, plats i ingredients.
'Plats a la carta'

D'entrada em sembla una bona iniciativa, penso que les llengües han de ser eines de comunicació i molt sovint en realitat esdevenen rocs dialèctics amb els que afavorir la batussa.

Regular i exigir forma part de la civilització. Proveir eines i estimular en positiu forma part de la intel.ligència.

Aquesta cançó la conec gràcies als super-vermells i al SUUUUUPER-Martí ;), i té un fàcil resum: respecte i comunicació!