Alea Jacta est ho va dir en Juli Cesar tot creuant el Rubicó. I precisament canviar la sort i reempendre el camí vital va ser el que va impulsar l'Albert Zaera a
creuar l'Ebre i obrir a la vila d'Amposta el seu projecte gastronòmic.
Com ens va explicar a la sobretaula, en la seva etapa anterior era el coordinador d'equips nombrosos de cambrers, en locals de moda i nocturnitat. O sigui, el que a un sempre li ha sonat locals amb alevosia.
Ara es realitza amb un projecte molt més íntim, allunyat de la mecànica despersonalitzada (ep, però molt professional) del events de grans marques i la gestió de vuit barres nocturnes.
Això sí, de la seva vida noctàmbula li ha quedat un nucli al que no pensa renunciar: a part de restaurant volen ser cocteleria. La cabra tira al monte i l'Albert tira a la nit.
Aquest projecte de l'Albert i el seu soci -del que no vaig apuntar el nom, mil sorrys i un perdó- es diu Alea Loft.
Ja us aviso que el post és llarguet perque la nit va ser intensa i saborosa. Com sempre, no sóc crític gastronòmic perque no és la meva vocació i tampoc no tinc la necesària formació per a fer-ho bé. Per tant, només us explico com ho vaig viure i quines sensacions vaig tenir. Simplement, que la veritat, ja em costa la meva feina :-)
Vem arribar el dissabte a les 22h clavadetes, portat per el sorteig del programa online gastronòmic
Mira que Bó on vaig resultar guanyador.
Ens tenien ja preparada la taula i vaig escapolir-me de l'escomesa de la Cris per ràpidament situarme d'esquena a la paret i així poder observar amb comoditat les evolucions del local.
A part del menjador, tenen la barra de cocteleria i sempre és divertit veure com es preparen els còctels.
I justament amb uns deliciosos còctels va començar la vetllada i la llarga degustació que ens va conduir tot passejant en porcions per la carta a vuit dels plats i tres dels postres.
Tot plegat va ser una andanada potent a la linia de flotació (es a dir, andanada als 'mitxelins').
Andanada que vem ser capaços de resistir donada la innegable capacitat d'atracció dels plats: Per aquelles casualitats de la vida, estàven força trufats de fruites i contrastos dolços.
Ja ho he dit alguna altra vegada: m'encanta la cuina amb presència de fruita!!
Com us dic, per començar l'Albert em va portar un
Flojito (nom creat per la genial
Mar), es a dir un mojito sense alcohol. Si teniu curiositat, es prepara igual però substituint el rom i l'aigua amb soda per...un ginger ale.
A la meva reina li van oferir un
Cosmopolitan, que vulguis o no sona a un combinat que perfectament es podria prendre
Carrie Bradshaw. Mola!
La decoració del local és un aspecte a esmentar. Alerta, perque jo normalment assocío els locals folrats de fusta a aquells horribles antres infectes de combinats polinèsis que van espatllar tantes nits de la joventut dels mid-noranta.
Aquest record
va fugir ràpidament fins i tot abans d'entrar al local. En quant vaig veure la carta inteligentment colocada a la entrada del local (i amb lletres grans i fàcils de llegir! Això és la bomba!)
També l'interior desmunta aquest imatge que d'altra banda deu ser meva, personal i intransferible. Cuidat i amb una estudiada il.luminació.
Una
selecció musical ben triada -curiosament tot instrumental, ho considero un gran encert.- que en algun moment em va semblar
un puntet sorollosa li dona el contrapunt modern final a les parets de fusta.
Us he dit que la selecció és excelent? No se jo si tindrà alguna cosa a veure algun dels familiars de l'Albert als que resulta que conec de fa uns anys i que són autèntics sibarites de la fusa i la semifusa.
En definitiva i per acabar amb el tema fusta/local: No tens la sensació d'estar a una sauna finlandesa que era també un dels perills que jo em temia.
Tens la sensació d'estar en un local modern que ha volgut conservar part de la estructura anterior: personalitat i profunditat visual.
I si anem al lío? Al jamancio? A la manduca?
Val, perdó. Anem al lío.
Per començar la degustació sòlida, un detall de
piruletes de parmesà i uns llagostins arrebossats amb kikos també sobre una salsa de parmesà. Vaja, si començem amb parmesà la cosa promet!! Com deia Cecil B. deMille -productor de Lo que el viento se llevó- les pelis han de començar amb un terratrèmol i després anar pujant de tó.
Doncs això començem amb parmesà!! O no?
El festival va continuar amb foie sobre una torradeta fina de pa al que hi havien afegit flor de sal i una reducció de balsàmic amb fruita vermella. Quan vaig sentir les paraules reducció i balsàmic totes juntes em vaig temer el pitjor. I es que pertanyo al club dels que hem saturat el paladar de balsàmics reduits a cop de amanida amb rulo de cabra i similars.
Però l'encert total és associar aquesta reducció amb els fruits vermells. Una passada de contrast dolç amb la flor de sal i amb la untuositat del foie. De possible arrufada de nas a somriure d'orella a orella sense passar per la casella de sortida. Heh!
I la gran estrella de la nit, anunciada per l'Albert com a clàssic del local i per a nosaltres l'encert més gran de la nit. Un cor de carxofa farcit de sobrassada i amanit amb una mel potent i salvatge, quasi ferèstega. Boníssim, demasié, explosió a la boca. Alegria a l'esperit.
Amb carxofa d'estiu? Però si està brutal. HAUREM DE TORNAR A L'HIVERN PER A TASTAR AMB LA CARXOFA TITULAR!!!
A continuació va arribar un roastbeef en forma de tall molt fí (em resisteixo a dir-li carpaccio a res que no estigui en cru, encara que així ho posi a la carta ;-P) i amb una vinagreta de mostassa i mel.
Bó, però sortir després de la carxofa anterior és com sortir al concurs de matxucades de la NBA després que surti Michael Jordan a Chicago: pringas encara que siguis Dominique Wilkins.
Correcte però dels que menys personalitat de la nit em va transmetre.
Es clar que a mi la carn freda no em va gaire...
A continuació i per a no perdre el ritme, ens fan oferir un tast d'un plat que jo interpreto com una esqueixada modernitzada. Es serveix en un tartare de bacallà del que visualment per fora podem apreciar un cordó d'olivada negra.
Però al obrir-lo a dins descobrim una deliciosa confitura de tomàquet que torna a conferir aquest toc dolç que personalment tant m'agrada. Un gran plat i una forma diferent de menjar la típica esqueixada amb aquesta sorpresa visual i gustativa: el cor vermell i ben dolç.
Arribats a aquest punt, l'Albert ens havia ofert també unes copes de vi rosat i de vi blanc. Les vaig tastar, tot i ser abstèmi no ortodoxe. Em va agradar molt el rosat, crec que perque de nou tiro cap a la flor i els fruits vermells. Albert, uns tiren al cóctel nocturn i altres tirem a la fruita!!
Teniem ganes de continuar tastant coses bones però alhora començava a planar la sensació de que podriem arribar al complet sense tenir espai per als postres.
Cosa imperdonable si un té la sort de compartir taula amb una gallega amant de les llepollíes.
Amb una bona lectura de la jugada, ens van servir els dos darrers plats salats, el primer un tast del risotto de ceps amb pernil d'ànec:
I per acabar i just abans de fer un PAM!! com una aglà una crepe de confit d'ànec amb prèssec i pebre de Sechuan.
El pebre de Sechuan és aquesta espècie que per començar no és pebre però que també es coneix com el pebre 'elèctric' perque si el menjes sól et deixa la llengua amb una sensació lleugera d'adormiment. Com si haguèssis llepat aquelles piles de petaca que es feien servir per a les lots quan èrem petits.
Jo la vaig aconseguir fa poc en un mercat al sud de França (o nord de Catalunya, a gust del consumidor), tot i que si la fas servir en plats amb cocció jo no li trobo aquest efecte que té 'en cru'
En tot cas, i disculpeu l'excursió mnemònica a la infantesa i les piles de càmping...
la crepe -que és el que suposo que us ha d'interessar a vosaltres- és aquesta.
Comentant amb l'Albert ens va quedar clar que havien volgut fugir de les combinacions més habituals de crepe salada que es poden trobar als restaurants.
Per a arrodonir la vetllada, que ja de per si anàva rodona però que amb els postres diriem que es va convertir en 'esfèrica' una selecció de tres dels postres de la casa.
Em va agradar molt el tiramisú, del que a la carta apareix com a modificat per a millorar-lo amb un secret de la casa i em vaig oblidar de preguntar quin és aquest secret. De fet a la carta no posa secret, així que es podia preguntar... i a partir d'aquí a veure si obteníes resposta.
Estava exquisit, suau i cremós. Fantàstic.
Que el responsable d'un restaurant segui a la teva taula per a començar comentant la jugada gastronòmica és una cosa a la que encara no m'he acabat d'acostumar però que quan em passa visc com el que és: un privilegi.
I la veritat, vem començar parlant del local, el sopar, detalls dels plats i la el.laboració de la carta (on ens va comentar que hi havia certs desequilibris a corretgir tot parlant de les fruites i reduccions) ... i vem acabar parlant de la vida, les voltes que dona la vida, lo cabrona que pot ser la vida i també lo meravellosa que pot ser la vida.
Ara que nosaltres a fer cocteleria nocturna ja sí que no ens hi podiem quedar.
Per una banda perque sóm com uns vells puretas que els hi entra la son en quant acaba el Telenotícies i per l'altra banda perque diumenge ens esperava una jornada intensa de visita al Delta de l'Ebre i després un dinar amb el clan Massita al complert.
Però això no hi cap en aquest post, això ho explicaré demà.
En tot cas, vull expressar la gratitud primer cap a
Mira que bó per haver muntat el sorteig i sobretot també a tot l'equip de l'Alea Loft que ens van fer sentir còmodes i molt ben atesos durant tota la vetllada. I a sobre sense arrufar el nas cada cop que el pesadet del bloguero treia la càmera per a fer la foto i aguàntam aquí l'ampolla un moment i aix que no ha sortit bé i espera que obro el flash... tot això que sabeu que passa quan un blocaire està de sopar i amb la càmera.
Merci per tot, i espero sincerament que la sort us acompanyi en aquesta aventura gastronòmica de vida, somriues, menjars i begudes que és l'Alea Loft.
En moments com els actuals, val la pena recolzar als que s'arrisquen i s'hi posen creient en un projecte. Sigui gastronòmic o no.
I si a sobre sopes de puta mare i et casques uns còctels doncs ENDAVANT LES ATXES!! Nosaltres hi pensem tornar quan hi tinguem ocasió :)
ALEA LOFT
C/GONGORA 81-83 AMPOSTA
http://ca-es.facebook.com/people/Alea-Loft/100001650567497
