dilluns, 14 de novembre del 2011

del cultiu hidropònic i el terroir de les verdures

Heu sentit a parlar del cultiu hidroponic de vegetals?
Desconec si els enciams i les maduixes que en surten son molt diferenciables (per molt pitjors) dels cultivats amb el mètode tradicional: sembrar-los a terra.
El que tinc clar és que amb aquesta forma de cultivar el que és segur és que ens perdem el 'terroir' o sabor particular que un substrat concret aporta al vegetal final.
Ningú parla del particular sabor que el terra granític o de pissarra dona als enciams de tal o qual zona. Entre altres coses perque no es cultiven enciams en terres de licorella.
Però crec que ja m'enteneu: a nutrients pipèticament homogenis... sabors fotocòpicament repetitius.
Aborriment?

Es clar que també tenim la oportunitat de crear una recepta, un cóctel particular de nutrients concrets amb que alimentar els nostres enciams... i donar-los aquell toc especial que no té la competència hidropònica. Seria doncs com la fòrmula de la Coca-cola? Un secret a mantenir per a cada productor de enciams hidropònics?

En tot cas, el video no té desperdici, és espectacular, informatiu, clar i raonablement curt. O sigui, un hitasso en potència per al consumidor video-gourmet...


La veritat és que el sistema és molt espectacular i presenta alguns avantatges tècnics clars a nivell de evitar les plagues (i per tant no necessitar pesticides) tot i que també queda claríssim que es necessita un gran consum d'aigua i una inversió inicial molt forta. Per això no en veiem gaires per el Maresme, suposo.

Si els vegetals poguèssin parlar... dirieu que es senten igual que aquestes pobres gallines ponedores tancades en petites gàbies amb llum artificial 20 hores al dia per estimular la seva producció?.... hummmm

diumenge, 13 de novembre del 2011

de pastis de taronja i xocolata by chocolatisimo

Fa uns dies em vaig trobar amb un correu urgent via gmail, un missatge via facebook i un post-it a la nevera on la reina del meu cor m'indicava la direcció d'un post al blog 'Chocolatísimo' conduit amb ma ferma i fina per la Esther.

No cal ser Sherlock Holmes per a intuir la subtil indirecta de la galega amb qui comparteixo camí.

Així que aprofitant aquesta tarda de diumenge he decidit donar-li una sorpreseta i preparar-li una merendola de mitja tarda amb un bon pa de pessic.
Com que ja sabia que seria bó perque portava el segell chocolatisimo li he aplicat un dels suggeriments de la Esther: afegir un bon grapat de pepitas de xocolata.

Si alguna cosa creus que li pot agradar  la Cris, posa-li un bon grapat de xocolata i li dibuixaràs un somriure a la carona. I es clar, això és el que a mi em mola: posar-li el somriure a la carona.



La recepta és ben fàcil de fer, i el resultat és un pa de pessic molt sucós (que és com a mi m'agraden) i amb el toc de la tarojna i la xocolata tens un bon final de cap de setmana i uns quants esmorzars de laborables ben coberts.

En Salvador de Cafés el Magnífico m'ha suggerit via Facebook que li posès un capuccino per acompanyar, i el cert és que ha tingut un café espresso com a company de ball i la cosa ha estat una mica rotllo Ginger Rogers amb Fred Astaire. Claqué del bueno.


Com que estic perraco, us enganxo la recepta original tal i com apareix al blog de la Esther. Tremenda.

Pa de pessic de taronja i xocolata, segons recepta de Chocolatisimo.


Ingredients

Harina de repostería—250gr
Azúcar——————–250gr
Aceite de oliva———- 25gr
Mantequilla————–100gr
Huevos Medianos——————– 2Unidades
Zumo de Naranja——— El jugo de una naranja mediana y su ralladura
Yogurth Natural———- 1Unidad
Levadura en polvo (La llamada Royal)—— 1c y media de una cucharilla de café

Procediment:

Precalentar el horno a 180ºC. En un bol unir la harina tamizada con la levadura. Por otro lado mezclaremos los huevos con el azúcar y el aceite de oliva. Poner la mantequilla en pomada* y unirlo con la mezcla anterior. Agregar el yogurth natural y el zumo de naranja con la ralladura. Mezclar bien y por último agregar el bol que tiene la harina y levadura con todo lo demás.  Si vais a echar la mezcla en un molde para tartas de horno, acordaros de forrarlo con mantequilla y harina para que no se pegue. Yo en este caso lo hice en unos de cartón. Una vez con la mezcla en el molde, echar azúcar por encima para que se cree una costra. Hornear durante 30 minutos, comprobar con un palillo pinchándolo en varias partes del bizcocho, si sale limpio es que ya estará hecho, si no, dejarlo un poco más.

de química en los fogones, jornadas en directe via streaming


Coneixeu el blog 'La Margarita se Agita'?

És un blog boníssim on es parla dels aliments desde el punt de vista de la química (i també la cuina, per suposat). Ultra-recomanat.



El proper dilluns 14 de Novembre es celebra a Badajoz la jornada 'Química entre fogones' on ells han ajudat a la organització (en Jorge és professor de la Universidad de Extremadura) i atenció....
ES PODRÀ VEURE PER STREAMING!!

Els continguts:

En estas jornadas intervendrán Susana Fiszman, del IATA-CSIC de Valencia, que hablará de la química de los sentidos, el que suscribe (Jorge Ruiz, de la Universidad de Extremadura), que hablaré un poco de todo, pero relacionado con la química del cocinado (no solo nuevas herramientas, sino cocinado tradicional), y acabará el acto con una demostración culinaria del chef y amigo Francisco Refolio, del restaurante “El corregidor” (sorpresa, sorpresa).



Aquí teniu la URL del streaming per a tots els que tingueu interés en arribar més enllà de la pura experiència sensorial i considereu que el menjar bé també és coneixer com i perqué obtenim el que obtenim quan cuinem els aliments.

http://investigalia.unex.es/eventos
Horari: Dilluns 14 de Novembre a partir de les 19h.


dissabte, 12 de novembre del 2011

de Pepsico, Intereconomia, el del parche y la abuela que fuma

Només per aclarir: Pepsico no fa servir fetus humans per edulcorar begudes. A mi Pepsico me la bufa bastant com a empresa, però obviament és de calaix que NO fa servir fetus humans abortats com a edulcorants.





Del tema de les vacunes millor ja ni entro, perque això SÍ que és una cosa molt seriosa que afecta a les decisions que prenen algunes families que es perjudiquen elles mateixes i als demés. I he decidit etiquetar aquesta entrada com a 'humor gastronómic'.
Per benefici de la meva higiene mental.

Via menéame.

divendres, 11 de novembre del 2011

decuina.net a la radio: Punt de cocció episodi 9 'amb' Gordon Ramsay



Avui al punt de cocció hem presentat el nostre fitxatge estrella com a assesor especialista en comunicació gastronòmica...



I  sobretot com a tema principal hem repassat la històra del sucre dins la alimentació humana.
També hem tingut les novetats gastronòmiques,
la recepta que avui no és recepta (ens agrada despistar),
les opinions personals al bueno, el feo i el malo
i la cirereta musical per finalitzar la secció: Celia Cruz i la seva cançó 'Azucar Negra'.

 Podeu baixar el programa Episodi 9 de Punt de cocció clicant AQUÍ.


I us deixem preparant el cap de setmana amb la música asucarera de la Celia Cruz.

de llimones confitades en sal marroquines i la senyora-Tous

Coneixeu les llimones confitades en sal que es fan servir al marroc? En realitat es solen anomenar com a confitades però per a mí és molt més un encurtiment que un confitament.

Es preparen simplement fent uns talls a la llimona de forma longitudinal, però sense arribar a tallar-la del tot. Omplim amb sal el seu interior (veieu la primera foto) i les posem dins un pot hermètic.


Omplim amb suc de llimona (una llimona feta suc per a cada dues a confitar) i aigua. Omplir bé tot el pot i és important que les llimones estiguin ben submergides en el liquid, per això s'ha d'omplir bé de llimones el pot per a que entre elles facin presió i estiguin totalment submergides. 
Ens ho va ensenyar la Tara Stevens en aquesta classe de cuina marroquina.

Entre un mes i dos mesos de repòs i tindrem un element essencial per a fer tagins a l'estil marroquí. Son una combinació guanyadora amb el pollastre. Alerta però, quan els afegim als guisats no ens caldrà posar-hi sal perque aquestes llimones ja en 'beuen' molta i ens la deixen anar durant la cocció.


Per cert, no puc deixar d'explicar-vos que una de les assistents a la classe, que tenia pinta de viure per sobre de la Diagonal -oseayameentiendes-. Tot comentant que la majoria dels recipients tagín es trenquen quan es fan servir a les nostres cuines de foc de gas... no va tenir cap altra aportació millor que dir

"Es que supongo que nuestras cazuelas de barro son mejores, y no se rompen porque habrán hecho algún estudio tecnológico. Pero claro, nosotros estamos avanzados y no es como ellos que son bastante más primitivos los pobres"

Quan va acabar la classe vaig haver de baixar Passeig de Sant Joan avall, fins l'Arc de triomf per a recollir les meves pobres turmes,  que van marxar rodolant en sentir tanta inconsciència  pronunciada amb aquella naturalitat de señora-Tous.
Divina de la muerte, la señora.

Bonus track: Avui al Punt de cocció de Radio l'Hospitalet a les 12.30h tenim nou 'fitxatge mediàtic': un gran cuiner escocés i la història resumida del sucre com a component de la alimentació humana.
El podreu escoltar en directe Aquí i  més tard en posarem el podcast.

dijous, 10 de novembre del 2011

d'Anthony Bourdain als Simpsons!!

Coneixeu l'Anthony Bourdain?
Es un gran xef, autor d'un dels millors llibres de cuina que conec: 'Confesiones de un chef' i també presentador de programa de televisió i en general passa per ser un iconoclasta cul.linari sense pels a la llengua. Entre altres coses primer va repartir pals a Sant Adrià i posteriorment en va caure perdudament enamorat.

I ara també podrà afegir al currículum haver sortit als Simpson. Concretament ho podra fer a partir de demà passat dia 13 de Novembre:

BONUS TRACK: També surt en Gordon Ramsay.


Via http://www.putaeggonit.com

dimecres, 9 de novembre del 2011

d'arrós amb sobrassada. Xesca dedicated :)

Ja fa moooolt de temps en una blogalaxia molt llunyana, vaig mantenir una ciberconversa amb la Xesca on vem parlar de l'arrós amb sobrassada. Aprofitant que ella és mallorquina i cuinera. Es a dir, en sap un tou del tema.

Desde aleshores he fet diverses versions de l'arrós amb sobrassada. Bàsicament perque m'agraden molt tant una cosa com l'altra. I és ben fàcil aconseguir una textura cremosa a l'arrós quan es fa servir la sobrassada: te tanta quantitat de greix que pràcticament és com fer un risotto però molt més nostrat.


Avui us porto una versió que vaig fer fa poc, per a variar i perque la curiositat deuria matar algun gat però de moment encara no ha pogut amb mi. I vaig decidir afegir unes quantes verdures a l'arrós, sobretot pebrot vermell que com tots sabem és més aviat dolç i la combinació de sobrassada amb dolç com la mel ja és llegendària.
No us diré que m'agradi més que quan el faig només amb la ceba, però sí que ha estat un experiment reeixit i saborós.

I vaig voler aprofitar el paquet de Lo nostre arrós amb que la parella propietaria de la explotació ens va obsequiar fa unes setmanes als assistents a un sopar de presentació de la gastronomia de Tarragona.
Ells ens van parlar dels tipus d'arrós que cultiven: Marisma (ideal per arrós caldoset), Bomba (arrossos secs) i Carnaroli  (per als risottos). Dona gust quan converses amb productors esforçats i convençuts del seu producte així que algun dia espero poder visitar el seu molí arrosser i fer petar la xerrada.
Val, és una mica de 'momento cuña' però es que eren encantadors!!


Aquí teniu doncs, la recepta del meu ...

arrós amb sobrassada i pebrot vermell.


Ingredients

Dos pebrots vermells
Un porro o una ceba
Un got i mig d'arros (en aquest cas tipus marisma)
Tres o quatre talls de sobrassada de qualitat
Quatre gots de brou blanc molt suau
Mitja dent d'all
sal, oli, pebre.


Procediment:

Començem tallant les verdures en una brunesa mitjaneta, que permetrà que a cada cullerada ens emportem una mica de cada cosa a la boca.


Quan hem tingut les verdures al foc una estona i ja estan estovades, afegirem l'arrós i li donarem unes quantes voltes per a que quedi amb aquest color anacarat que tant m'agrada.


Jo el que faig per a no carregar massa de sabor i greix és posar la meitat de la sobrassada just abans del brou suau. En dono quatre voltetes per a que es començi a desfer i aleshores li poso el brou. Courem durant uns 16 minuts, per a que l'arrós estigui cuit però no desfet.


Es important quan posem el brou rectificar de sal i pebre. Un arrós 'soso' és una autèntica putada!!


I finalment jus abans de acabar la cocció li posem la resta de la sobrassada, per a que faci una mena de efecte 'mantecare' com fan els italians al posar la mantega al seu risotto en el moment final. Fixeu-vos que jo el volia sucós i per això he posat una mica més de brou del que estrictament és necessari. 



Et voilà! Aqui teniu un arrós de sobrassada una mica diferent amb la incorporació del pebrot vermell. A mi m'agrada, que voleu que us digui. 
Ara us toca a vosaltres probar si es que us ha picat la curiositat...

Salut!!

de carmanyola en cinc minuts: salsitxes en escabetx


Un plat flash de carmanyola, un fiuuuuuuuuu-fiuuuuuuuuuu de la cuina per a tenir llesta la solució del dinar en set o vui minuts.
Potser algú s'enrecorda de l'escabetx que teniem a la llauna de perdius que vem fer servir la setmana passada... i si no s'enrecorda és igual: vem comprar una llauna per a fer una amanida i ara tenim un bon grapat d'escabetx de qualitat.

Doncs aprofitem-lo amb unes salsitxes de pollastre que saltarem una mica en una paella i al darrer moment hi afegim la nostra salsa acidulada. Una carmanyola de aúpa. I promise.