Desconec si els enciams i les maduixes que en surten son molt diferenciables (per molt pitjors) dels cultivats amb el mètode tradicional: sembrar-los a terra.
El que tinc clar és que amb aquesta forma de cultivar el que és segur és que ens perdem el 'terroir' o sabor particular que un substrat concret aporta al vegetal final.
Ningú parla del particular sabor que el terra granític o de pissarra dona als enciams de tal o qual zona. Entre altres coses perque no es cultiven enciams en terres de licorella.
Però crec que ja m'enteneu: a nutrients pipèticament homogenis... sabors fotocòpicament repetitius.
Aborriment?
Es clar que també tenim la oportunitat de crear una recepta, un cóctel particular de nutrients concrets amb que alimentar els nostres enciams... i donar-los aquell toc especial que no té la competència hidropònica. Seria doncs com la fòrmula de la Coca-cola? Un secret a mantenir per a cada productor de enciams hidropònics?
En tot cas, el video no té desperdici, és espectacular, informatiu, clar i raonablement curt. O sigui, un hitasso en potència per al consumidor video-gourmet...
La veritat és que el sistema és molt espectacular i presenta alguns avantatges tècnics clars a nivell de evitar les plagues (i per tant no necessitar pesticides) tot i que també queda claríssim que es necessita un gran consum d'aigua i una inversió inicial molt forta. Per això no en veiem gaires per el Maresme, suposo.
Si els vegetals poguèssin parlar... dirieu que es senten igual que aquestes pobres gallines ponedores tancades en petites gàbies amb llum artificial 20 hores al dia per estimular la seva producció?.... hummmm















