dilluns, 16 d’abril del 2012

de Coctail amb llima i coco? No, Dani Jordà a Panes Creativos

Ahir dissabte ens passàvem passejant el matí per diversos mercats de Barcelona, en safari fotografic (sigh!) de parades interessants. I a la tornada, paradeta per al temple La Trinidad - Panes Creativos per comprar un pa d'olives verdes que ens embogeix.
I de pas fer respirar una alenada de la creativitat, que sempre surt d'aquell obrador a la vista desde la tenda. I ens ha rebut en Dani i ens ha fet passar -tot deixant momentàniament de fer croissants, feia goig veure aquell batalló de triangles plans en formació llestos per a 3Dformarse-.

Li he preguntat sobre el seu inminent viatge a Singapur, on l'han convidat a mostrar el seu mestratge creatiu i ens ha volgut explicar la creació que porten per a les terres d'orient. Aquest mag i el seu equip els hi faran panets (format tipus panet d'hamburguesa, per a entendren's) aromatitzats amb llima deshidratada, coco en daus i pebrot picant.



Aquestes creacions no són només la capacitat de imaginar combinacions que podem trobar també en altres mons (a mi em va venir al cap inmediatament la cocteleria) sino una intensa i continuada feina de assaig i depuració de defectes. En Dani ens comentava que van començar fent servir coco ratllat (que perdia capacitat de sorprendre i colpir el paladar en dissoldre's per tot el pa) i ara en fan servir en daus deshidratats, de la mateixa manera que el picant queda concentrat en aquests filaments de preciós color ataronjat quan inicialment inundaba tot el pa.

Mentre ens ho explicava i ens donava a tastar els diferents ingredients a mi se m'ha posat la emoció gastronòmica a mil per hora.
I probablement el que més m'emociona no és saber que  a la tornada de Singapur podrem tastar aquests pans a la seva botiga, ni tan sols la exquisidesa del coco i la llima amb una -imaginada també- hamburgesa de tonyina. El que més m'emociona és que en Dani et veu entrar a la botiga, et convida a passar i t'ho explica. Així de simple i d'emocionant.




diumenge, 15 d’abril del 2012

d'equidistància entre el foodporn i la gastromonserga

Mai estarem més a prop del porno-menjar sense que es vegin mugrons. I es que sincerament només la imatge ja recorda escenes gloriosament famoses (pun intended) . 
En tot cas a uns cràpules de la vida del màrketing (McVitie’s Jaffa Cakes) els hi ha vingut la idea guarra i fastigosa de muntar un ascensor 'chupable', tot empaperat de galetes.

Pastissos McVitie de Jaffa s'ha inspirat en Willy Wonka, Heston Blumenthal i Damien Hirst per crear una obra d'art comestible.




Volen crear un somriure i animar a que anem a comprar un paquetet de les seves galetes. Però és una idea guarra i fastigosa perque és d'una antihigiene que espanta.
Ara imagineu el vostre veí del quart segona llepant les galetes del vostre ascensor. Baixón de la libido, oi? una idea boja que necesita millorar.


Via Radiolab




de chocolate con logo de elefante


dissabte, 14 d’abril del 2012

de nou programa d'Ada Parellada: benvinguts a l'hort.

Nota: CLICANT AQUI teniu una entrevista a l'Ada Parellada sobre la seva primer novel.la 'Sal de vainilla'

Alerta d'entreteniment, divulgació i aprenentatge, DEFCON3.


 Avui estrenen a TV3 -20.25h- el nou programa 'Benvinguts a l'hort' amb la gran Ada Parellada.  I la veritat és que més que encuriosits estem frisant per gaudir d'aquestes píndoles setmanals de clorofil.la i carotens.


Avui l'Ada i l'equip del programa ens parlaran de tomàquets. I allà estarem, amb els pompoms mentals i el somriure posat. Perque la veritat, a nosaltres l'Ada ens cau de puta mare. Però molt.

de recomanació sabatina: Caj Chai

Dissabte i per tant humil recomanació al 365bcn. En aquest cas un lloc on preparen i venen més de 100 classes de te i que està molt a prop de la Catedral de Barcelona, la teteria Caj Chai. Podeu trobar el texte de la recomanació clicant a la imatge o en aquest link (i si us agrada li podeu donar al 'me gusta' o al twitter, que sempre anima unes bones estadístiques)


Caj-Chai
Calle Sant Domenec del Call, 12. Barcelona  [MAPA]  |  ☏ 93 301 95 92
http://www.cajchai.com/


divendres, 13 d’abril del 2012

de caca de la vaca en tetra-brick: modern milkware.

El 95% de la llet que comprem envasada és una porqueria, una vergonya i un insult que ens llençen a la cara i nosaltres entomem perque tenim les lumbars flexibles. Genuflexors practicants com sóm.
En realitat sabem que el que fotem als nostres cafés i amb el que banyem els nostres cereals normalment és caca de la vaca, en tetrabrick -això sí-.

 Però ara ja no només ho sabem, sino que fins i tot hi ha sentència:

Extret de l'article http://www.abc.es/20120412/sociedad/abci-leche-mala-calidad-fenil-201204111159.html

...
Con respecto al calcio, por ejemplo, OCU ha dado una calificación de «aceptable» a las marcas que tenían de 105 a 113 mg por 100 ml, y la mitad no pasa de ahí. Por otro lado, la grasa debería suponer como mínimo el 3,5% en las leches enteras y algunas, como Lauki o Solar, se quedan cortas: «Un feo detalle que parece fruto de un deseo intencionado de escamotear grasa más que de un azar de la producción», explica el estudio, que recuerda que este ahorro de grasa puede servir para otros productor más caros, como la nata o la mantequilla. Y en referencia a la relación calcio/fósforo, el informe asegura que a menudo es desequilibrada, ya sea por la escasez de calcio o por el exceso de fósforo, fruto probablemente del añadido de estabilizantes. 
....
Todo esto genera un problema de seguridad alimentaria», declara Ileana Izverniceanu -portavoz de la OCU-, quien denuncia, además, que «es impoble que los consumidores conozcan la mala calidad de la leche que consumen».

Las marcas españolas, según el informe de OCU



Afegit:
http://www.lavozdegalicia.es/noticia/economia/2012/04/12/granjas-cobran-leche-entro-euro/0003_201204G12P31994.htm
I a sobre les marques maltracten als productors que no tenen la culpa del aguachirri que trobem al tetrebrick, perque reocordo que encara no s'ha trobat cap vaca que doni llet diluida.

dijous, 12 d’abril del 2012

de iniciatives, iniciatives per tot arreu: museu+cuina i fotos+cuina

Dues iniciatives molt interessants posades en marxa per blocaires de bona fusta. Unes jornades de cuina i cultura tot rememorant Leonardo da Vinci (Powered by Anna Hallado de Canela en rama)

 
I uns tallers fotogràfics per a pulir, fixar i donar esplendor a les nostres fotografies gastronòmiques (Powered by Martí de Apunts de cuina i de 365mm.cat)


Cliqueu sobre les imatges per a ampliar la informació respectivament. Aquest és un post no patrocinat -excepte que comptem el valor de la amistat com a soborn, que en aquest cas és un post increiblement ben pagat-.
Oi que barrufen molt les iniciatives blocaires? :)))

de mica en mica cap al passat: Cuina&Opinió.

Fa un temps que feiem broma calculant el moment en que l'Imanol Àrias i la resta de personatges de la serie 'Cuéntame' atraparia el present -i sobre la probabilitat que això causes una ruptura del continuum de l'espai temps-. I vet aquí que sóm nosaltres els que mica en mica ens dirigim en un moviment uniformement accelerat cap al passat.



Un passat on ja teniem sort si podiem aconseguir un treballet mal pagat, on sobreviure amb els aliments bàsics i el nostre 'Carmencita i la buena cocinera' i on, que voleu que us digui: els governants ens arengàven amb discursos sobre ajustaments econòmics i ordre als carrers.
Diuen que volen fer lleis a mida, en calent, per regular el dret de reunió. Diuen que volen fer lleis a mida, en calent, per a permetre una represió sense anàlisi crític de l'actuació policial. Diuen que a Bilbao n'han matat un a pilotades de goma.

En tot cas i mentre aprofundim en el nostre camí cap al passat, ho podem fer amb alguna musiqueta d'anunci en blanc i negre. En ona franquista i desarrollisme, perque al final un sospita que ens acabaran atonyinant i distraient-nos amb el futbol però sense inaugurar pantans.

Per això us deixo aquest bonic powerpoint que m'ha enviat la meva tieta Màxima per correu, si us el baixeu podreu escoltar alguns anuncis clàssics de l'alimentació dels seixanta. Aquells que esteu fent el cafetó a la feina -ehem, ehemmmmm- alerta amb els altaveus.

Clica a la imatge per baixar el powerpoint

dimarts, 10 d’abril del 2012

d'arròs de conill amb trompetes de la mort, recepta pas a pas.

 
No us vull exagerar, però com a mínim feia vint quinquenis que em venia de gust fer un arròs de conill i no havia trobat mai el moment. Quan no era un nap era una col, i que sino era un tomba i sino era un gira. El tema és que passàven els segles i no tenia l'arròs de conill. Fins que fa una setmaneta i fora de planning em vaig comprar un conill, un paquet d'arrós bomba i vaig pescar del bagul dels tresors un pot de trompetes de la mort amb pedigrí.

I aquesta és la seva recepta, aquesta és la seva història.
Arròs de conill amb trompetes de la mort.


















Opcional: mig gotet de vi ranci abans d'anacarar l'arròs.


Aquí hi posem el brou suau de pollastre (i sobre tot l'aigua d'hidratar les trompetes de la mort, que és nectar de los dioses). Rectifiquem de sal i courem l'arròs uns 16 minuts i un parell més de repós.



Ingredients:


Un conill tallat a trossos
Dos porros
Dos pebrots verds
Tres dents d'all
Un pot de trompetes de la mort deshidratades
Sal, oli, pebre
Un bon grapat de farigola
Arròs bomba

2,5 vegades de brou suau de pollastre que la quantitat d'arròs.