de Instant paella, hago chas y aparece a tu lado... tras 17 minutos

Coses que trobes en una gasolinera d'autopista. Pa tí, pa mi i pa ella, sobre tot si és turista.

INSTANT paella. Instantes de 17 minuts (?), porque cada instante puede ser eterno.
I sofregit de sobre (?), porque cada instante puede convertirse en eterno.
Yo gusta mucho muchio garrofó in polvo. En fin....

del espresso a palanca, maco perque sí

La ROK és una cafetera guanyadora del premi de disseny al London Cafe Festival 2013 . Permet fer un espresso en condicions però sense necessitat de càpsula ni bomba motoritzada, energia 100% animal (bé, ja em direu com s'escalfa l'aigua però això trenca una mica la mística de tot plegat).
Més info: The ROK Espresso Maker

Lo siento chichas, NO PARECE QUE TRAIGA EL COMPLEMENTO 'GEORGE' COMO DISPONIBLE

de l'Espai Sucre, molt més que postres

Avui la crònica d'un sopar a un restaurant diferent, un restaurant que no és tan sols de postres però ho és molt. Un restaurant dolç on també pots menjar salat i en definitiva un restaurant de sensacions ben particulars i heterodòxes. Espai Sucre.

(...)
La cuina salada
Encara que pugui sorprendre a alguns, a Espaisucre també hi trobem cuina salada. Amb la particularitat que a totes les preparacions s’hi incorpora alguna tècnica pastissera. D’això jo en dic coherència. Gaudirem moltíssim si ens passegem per la textura cremosa de l’arròs de calamars amb fruita de la passió sobre flam de safrà.

L’explosió controlada de la complexitat dolça
És a la part dolça on aquest restaurant es torna únic i irrepetible, la seva proposta acosta a l’abast de les butxaques no necessariament poderoses la possibilitat de regalar-se un viatge per el món de les postres d’alta cuina. Algú preguntarà si això dels postres d’alta cuina realment aporta quelcom diferent a menjar i gaudir unes postres de caire més tradicional. Doncs sí, es clar. No es que sigui millor, és que és diferent. I en la diferència hi ha l’aliment de l’esperit curiós. La curiositat no va matar el gat, el va convertir en savi.

Aturem-nos per exemple en la deliciosa composició de poma amb calvados i anís verd. En aquest petit plat hi trobem equilibri entre la fèrria geometria dels cubs cruixents i perfectes, la mateixa poma en fideus talment com gules dolces acabades de ratllar, gelatina d’anís i un doble joc de gelats (un de poma i l’altre de vinagre). M’ho miro de fit a fit, per l’esquerra i per la dreta i sento que estic davant d’un plat pensat i meditat fins a extrems obsessius. M’hi jugo un pèsol que fins i tot el nombre de cubs de poma es correspon amb el nombre de cullerades que el xef espera que hi doni el comensal. Tota aquesta complexitat i joc de textures tan meditada no serviria de res si no fos que realment encara m’esborrono al recordar el plaer sublim que vaig tenir en cadascuna d’aquestes cullerades glorioses. No es pot ser més cruixent, dolç, fresc, aromàtic i refrescant alhora. 

Sorprenent també el conjunt de xocolata, maduixa,menta i pebre que converteix un postre a priori dolç en una poesía controlada d’acidesa i amargor dins la boca. La xocolata molt pura és el recipient on una escuma àcida s’acompanya d’un gelat de maduixa molt baix de sucre. Un postre que no és dolç i alhora és un gran postre.

(...)

Article complert publicat al QuèFem? de La Vanguardia el dia i consultable a la (punxi aquí:) Hemeroteca de La Vanguardia.

del paraiso del frankfurt, juas!

de Guillaume Long, ninotaire gastronòmic

Coneixeu en Guillaume Long? Aquest ninotaire francés té un gran talent per a acostar-se al fet gastronòmic desde  el que abans en  dèiem  tinta i paper.  Han canviat els temps, però les bones idees i els dibuixos barrufantes continuen  sent muydignosdeadmirá.

Teniu una  aproximació a l'obra de Guillaume Long en AQUEST ARTÍCLE A GASTRONOSFERA.
Sí, escrit per yours truly. Si us agrada el  rollito del francés li podeu donar al 'megusta' del final i tot :P

d'arròs caldós de pop (ya no hay stop)

Aquest passat diumenge vaig voler provar una forma de coure el pop que mai havia fet a casa, tot i que n'havia llegit alguna altra vegada. Es tracta de coure el pop directament  en una olla a presió sense afegir-hi aigua ni cap altre element. Es a dir, pop en el seu suc, pop al 'vapor'.

Per a un pop roquer d'aprox 1,8 kilos vaig tenir la olla superràpida en posició 2 durant uns 15 mins aprox. Potser van ser 17, no ho vaig mesurar amb precisió. El resultat final el vaig fer servir per a un arròs caldós que teniu més endavant, però amb les parts gruixudes de les potes ens vem  fer un aperitiu 'a feira' amb una mica de pebre vermell de la  Vera, cristalls de sal i un bon raig d'oli d'oliva del poble.

Amb aquesta cocció, obtenim un caldo al final de gust molt potent (molt) ja que és l'aigua continguda en el mateix pop. Personalment penso que encara no tinc del tot dominat el tema del temps perque a mi per a menjar sol m'agrada més la textura final que tens quan bulls el pop a l'antiga. Però per a fer servir el pop dins un arròs o qualsevol altre element aquesta manera és més ràpida (barata!) i el resultat en sabor és fantàstic. Com us dic, la textura se va resentir una mica. No molt, però una mica sí.

Arrós caldós de pop roquer

Ingredients:

Un pop 

Dues carxofes

Dos pebrots (un verd i l'altre vermell)
Una ceba tendra

Arròs bomba
Sal, oli extra  verge d'oliva

Pimentón de  la vera

Unes cullerades de sofregit casola de tomàquet

Mig  got de vi blanc

Procediment:

Per a la cocció del pop:

Posem el pop net i sòl,sense aigua ni sal, en una olla superràpida en posició 2. Per a 1,8 kg de pop uns 17 mins de cocció. Al acabar tallem el pop en trocets menuts, excepte les parts mes guapes de les potes que ens les posem d'aperitiu 'a feira' :)

En una cassola posem a sofregir una bona quantitat de ceba tendra picada, quan s'ha enrossit una mica afegim els pebrots. Jo ja tenia les carxofes fetes d'abans, sino poseu les carxofes abans que els pebrots perque triguen més en fer-se.

Quan ja tenim  les verdures fetes, afegim el pebre vermell de la Vera i remenem uns segons. Aleshores el gotet de vi blanc i deixem evaporar. Finalment unes cullerades de salsa de tomàquet casolana i ja tenim el fons  preparat.

Aboquem el  pop i quan està calent hi posem l'arròs per a anacarar-lo durant un minutet o dos. Moment en que posarem el caldo de  la cocció del pop i  rectificarem de sal. Com que veia que no tenia prou caldo hi vaig afegir aigua,ja que el gust del brou era molt intens.

Coem durant uns 16  mins i  apaguem per a que s'acabi de coure amb el calor residual. A mi m'agrada caldoset caldoset!! :)

de melmelades: historia i receptes

A qui no  li agrada despertar el diumenge i fer un 'volta i  volta' al  llit per  acabar després  esmorzant una  torrada untada de melmelada? Eh? Doncs sobre això he fet un article  al Gastronosfera (sobre  el volta i  volta no, sobre la melmelada) on intento explicar  orignes, una mica  d'història, un polsim de perque la melmelada conserva la fruita i finalment unes receptes que m'ha passat la mega Marina de tapa't de tapes, qu és professora de cursos de melmelades. Una experta! :)

Voleu llegir aquest article? Doncs  punxeu AQUÍ o a la imatge superior. I per cert, se que molts teniu receptes de melmelades guapes i xules. O melmelades que us agraden i que són de productors artesans...

Perqué no ens  ho expliqueu als comentaris de l'article (allà)?  Vaaaaaa, que cal socialitzar el  coneixement!! :)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/conservas-dulces-mermeladas-confituras-y-jaleas/#.UlKNcNLp0-I

d'arròs de bacallà i bolets, coques de crema i festival amb Mercats de Barcelona

Ahir convidats per l'Institut de Mercats de Barcelona i Grup GSR, vem tenir una prèvia blocaire al voltant de la propera edició (queviene, queviene!!) del Mercat de mercats. La metafira mercadera on hi ha paradistes amb productes de mucho disfrutar, vinaters i cavistes per als que els agrada la diversió de grau i finalment restauradors amb tapes per als que sóm més del michelin powered edition.

En aquesta presentació, celebrada al Mercat de Santa Caterina vem poder tastar una de les tapes que s'oferiran el cap de setmana del 18,19 i 20 d'Octubre: arròs cremós de bacallà i bolets.

Per a gaudir de la experìencia, el coneixement és plaer, vem visitar una parada de bolets i una de bacallà. Xerrar amb els paradistes sempre és una gran manera d'obtenir valuosa informació com per exemple que els bacallaners professionals no dessalen directament el bacallà, sino que primer l'hidraten en una aigua mínima amb tota la seva sal (sense rentar) i un cop hidratat procedeixen a fer el procés de dessalat. El resultat és un bacallà flonjo, tendre i absolutament molsut. Ahhhhh! era eso!!

Foto: fem un mos

Després el simpatiquíssim sumiller Jose Roldán ens va explicar alguns dels secrets d'un bon tast de vi i ens va maridar l'arròs (amb la dificultat afegida del bacallà, sempre dificil de combinar per al seva potència) amb un vi de finca de Caves Gramona: el Mas escorpí, un chardonnay blanc amb 43 dies de maceració. Toni Bosch, un joveníssim i trempat xef que és el cap de cuina de Platja Ca la Nuri ens va portar el seu arròs i ens va explicar altres truquets al voltant del món arrossaire.

Per exemple, que si cous l'arrós amb l'aigua o brou mínim durant 6 o 8 minuts i li talles la cocció de forma radical (refredant-lo tant ràpidament com puguis) es pot guardar en aquest estat per a acabar la cocció més endavant. Una bona forma que tenen als restaurants d'escurcar el temps de preparació dels risotto, per exemple.

Finalment, i altre cop il.lustrats per Jose Roldán (maridatge amb un Gramona Imperial, cava de 3 anys de criança), vem tastar les coques del mestre pastisser Xavier Canal.

Desde el 1970 es dedica a endolcir la vida al personal entre altres coses amb unes coques de crema que són de llagrimeta pura. Ens va portar un festival dolç i salat i així les vem poder tastar totes, entre les que ell té debilitat per les coques de llardons. Però a mi em va enamorar la coca de crema farcida de crema. OMAIGOT!!!!

Ha estat una primera aproximació al Mercat de mercats, del que tindrem tota la info a partir del proper dia 11 i al que sense cap dubte dedicarem més entrades sucoses perque hi haurà molta teca que tastar. Si podem ens agradaria tastar-ho tot de tot... serem capaços?

Foto de MGlória (gourmenderies)

Ah i com sempre. EL MILLOR DELS BLOCS SÓN ELS BLOCAIRES. AGAIN!

declaració d'amor panarra!!!