dijous, 4 de novembre del 2010

detengan el mundo que me bajo (un rato nada más)

Reality Bytes.Nyam#1

Viatjo en el metro, de camí a la reunió amb l'Oriol. Linia4.
A la parada de Maragall puja una dona amb la seva filla, calculo que tindrà uns 9 anys (la filla).

- Mamá, hoy en el cole hemos tardado más de media hooooraaaa en callarnos, jajaja. No nos calláaaaabamos y al final la seño nos ha hecho quedarnos media hora más al final. Castigados.

- Pues el siguiente dia le dices a la profa que tu te tienes que ir a la hora.

- Se lo he dicho, pero nos dice que no podemos porque no nos hemos callado y nos tenemos que quedar.

-¿Si? pues no puede ser!! Y si no te deja salir te borro y te llevo a otro!!




Conclusion nyamber uan: cria padres que te cuervarán los hijos.


RealityBytes. Naym#2

Es força conegut que la única zona d'Espanya on es comercialitza bon pa de forma generalitzada és Galicia. Els gallecs han sabut mantenir les farines, les receptes, la paciencia que als altres ens va faltar als anys 70 i 80. Quan ho vem perdre tot i ens vem quedar amb el xiclet amb crosta. Parlo del pa de consum general, que ja sabem que a tot arreu hi ha bones fleques, encara que siguin poques. Sempre hi ha massitaexcepcións...

Però encara amb el regust del fracàs ni-ni a la retina, arribo a casa i la reina del meu cor m'ha portat de la verdor celta unes barres de pa d'espelta que 'quiten el sentío'.


Sembla que els pares deixats i els fills indolents queden més lluny mentre tallo les llesques.
Ho farem en formato 'pa amb tomàquet', obviament.

Conclusion nyamber chú: Ferràn aprieta pero no ahoga, siempre queda un cuscurro de pan al que agarrarse.

12 comentaris:

eSedidió ha dit...

En canto me recupere teño previsto un post sobre o noso pan. E visto o visto case mellor teríamolo que facer a medias-
PS. Espelta caseque xa non hai, pero o trigopaís dá un pan de sete estralos.

eSedidió ha dit...

Bótalle unha ollada ao Rober:
http://www.youtube.com/watch?v=m0WljvC3RTw

Visc a la Cuina ha dit...

Això és un pa pa! I al nen que l'aguanti sa mare, o a la mare que l'aguant el nen! No anem bé...

Anònim ha dit...

Viva os Tonechos, aínda que falta o pequecho.

Pero se queres poñer unha representa ción do país, podías poñer a 'Jalloso', jejejeje.

Un saúdo moi agarimoso (por certo, o teu último post pon a pel de galiña, ou como din por aquí 'gallina de piel').

Cris.

Ricard Sampere ha dit...

M'ha encantat el... "Y si no te deja salir te borro y te yevo a otro"... (he canviat llevo per yevo per fer-ho més autèntic).

xisco ha dit...

sort que m'he pres la pastilla abans de vindre... o abans de pujar al metro...

Sara Maria ha dit...

Hi ha pares que no ho hauríem de ser...

Teresa ha dit...

La fama del pa gallec no és en va... què bo el fan! aquestes barres, a llesquetes, sucades de tomàquet... no els hi cal gaira cosa més!! De vegades sents converses pares-nens i t'esgarrifes...!!és qi nens també, però a conse`´uència de l'anterior!
Bon cap de setmana!

MaryLou ha dit...

Anem al pa, que per l'altre tema no tinc paraules!!!!
Com diu la Teresa, unes llesquetes d'aquest pa amb tomàquet... ummmm!!!!
Petonets

josep ha dit...

Visca el pa gallec!
No puc cridar el mateix de determinats pares, pobres mestres!
Sempre he dit que si per ser pare/mare s'hagués de passar un examen de mínims, faltaria mà d'obra i s'acabaria de cop la fam al món.

Petita cuina ha dit...

Ave maria puríma.....

Variacions:
Aquesta mateixa situació fa 50 anys.

La mestre en comptes de castigar els nens els hi fot cara la paret i amb els dits en punta li fot cop de castanya amb la regla, la mestra es reuneix amb els pares... Els pares acudeixen a la cita i marxen avergonyits, un cop a casa li foten un parell d'ostias a la nena, per desobeir la profesora i portarse malament...

Avui en dia... (hipoteticament) i al dia després.
...Oiga.... pero ud que se ha creido para castigar a mi niña... si es muy buena...argho le habra hecho ud. para que no le haga caso, la curpa la tienen uztedez que son los que trienen que educarles...zinverguenza, PLACA!! PLACA!!!

JAjajajjajaa...
No hi hà punt mig, hem passat de la repressió i l'abús dels càstics corporals al total libertinatge i a la gilipollitis aguda per parts de molts pares.

Salut!
Per cert... aquest pa...
Ya lo quisiera para mi.

Ruben ha dit...

Una bona bufetada a temps pot aturar una vida de problemes... en aquest cas, la bufetada seria per la mare.

Així anem... i aquesta xusma de gent arriba a la universitat i encara van amb unes lleis terribles i els sembla que els professors no pintem res. En fi...