decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): declaració d'intencions: humor, cuina, vida.

dissabte, 1 gener de 2011

declaració d'intencions: humor, cuina, vida.

No hi ha millor manera de començar un any gastronòmic que declarant la passió per la vida i l'amor per el somriure.
Si entre tots podriem acordar que la gastronomia és una de les formes de depurar i sublimar el plaer de viure, de transformar en alegria la necessitat també estarem en general dacord que de plaers de vida n'hi ha tants com persones.
Recordo una vella radio vuitantera de cantonades cromades i d'angles rectes, amb botons que fan CLOC sorollosament quan els pitjes. Sona 'son tus perjúmenes mujer, los que me sulibellan'.

Perjúmenes que sulibellan?

Ángel Rosenblat nos recuerda que Cuervo señalaba en Bogotá el término perfumen y que encontró en una edición española de 1704 el plural perfúmenes. Nuestros campesinos dicen perjúmenes ("Son tus perjúmenes, mujer" dice la canción recogida por los "Bisturices Armónicos"). Se trata de un cambio fonético (/f/ por /j/), fenómeno común en el habla popular de Nicaragua, como ajuera (afuera) o el antiguo forano (rústico, huraño, hombre del campo) que diptongado da fuerano y que generalmente pronuncian juerano.


Des d'aquell dia, han passat aparells receptors, mobles sobre els que colocar-los, parets, rajoles, pintures i estucats... però ha quedat la companyia de la ràdio. I amb els anys, hores acumulades d'aliment vital. Anys de somriures.

Un dels meus programes favorits és el Versió RAC1 que condueix en Toni Clapès. En Toni és un periodista de raça que ha sabut arrebossar el seu magazine en un deliciós equilibri que aporta informació, entreteniment més lleugeret i sobretot molts somriures. Ja us en vaig parlar en altres entrades.

I de tant en tant, ens regala perles gastronòmiques. El mateix Gran Diví de la cuina mundial va ser durant unes temporades col.laborador del programa abans de que el seu temps valgués, i crec que es podria parlar literalment, més que l'or.
I al Versió sempre tracten en Ferran amb respecte. Però no per això deixen de treure-li punta a les parts més caricaturitzables del personatge i sobretot del seu model de cuina (i de negoci).

Per això, per a començar l'any, res millor que deu minutets de radio, deu minutets de somriures de la mà del Ferran Adrià del Versió RAC1 i de les seves propostes (ojo al dato, basades en les receptes reals de la web del Bulli).










8 comentaris:

La Quinta de Luculus ha dit...

jajajajajajajaja
Visca l'estintó!
Que tots els vostres desitjos i anhels trobin lloc a la vostra vida aquest any que acabem d'encetar.
Bon any nou!
Besades

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Bona declaració d´intencions...un petonet i feliç any nou!!!

MaryLou ha dit...

Molt bo!!!!
Qué l'any 2011 porti pau, salud i que ña malaïda crisi s'esbaeixi d'una vegada!!!
Una abraçada

Glòria ha dit...

Bon humor i optimisme per començar aquest any 2011. El tall de radio, boníssim!.

Bon 2011 i fins aviat!

Gemma ha dit...

Llavors de tomàquet caramel·litzades??? Je je je...
Em sembla que ja tinc triat l'aperitiu pel dinar de Reis :)
M'agrada aquesta declaració d'intencions :)

Visc a la Cuina ha dit...

Està bé començar l'any amb bon humor! A seguir igual!

Mglòria ha dit...

Boníssim!!!
Mglòria

starbase ha dit...

Maragda, visca jejejeje (i gràcies)

Mª Jose, igualment per a tu i els teus :)

MaryLou, està complicat amb el tema crisi però vaja, nosaltres endavant!!

Glòria, és que el Versió és radio d'alçada :)

Gemma, però has de fer la recepta tal i com l'ha explicat ehhhh (al loro que les tens al web del Bulli jejeje)

Visc a la cuina, en això estèm... a veure si ho aconseguim :)

Mglòria, oi que sí? :DD