dijous, 13 d’octubre de 2011

decuina viejuna parental recipes. Que trabajen los papás!!

De la mateixa manera que considero que ser bilingüe no et fa millor però si que t'enriqueix, també considero que tenir varies arrels de les que extrauren substància vital també ajuda a que la planta de la vida et puji més ufanosa.

Ho comento perque tinc la sort que tota una branca familiar viu i treballa a Extremadura. Es a dir, si exportem la definició JordiPujoliana són extremenys. I es clar, aixó m'ha permés coneixer d'aprop tota una forma diferent -o no tant diferent, que tot depen dels augments del microscopi- de viure i evidentment de cuinar.

I com a bola extra del pinball culinari, dona la casualitat que les terres extremenyes estan ben a tocar dels cosins lusitans. Amb el que de retruc també he pogut gaudir d'alguna manera d'una tercera forma de entendre la vida, i evidentment de cuinar. Partida extra, oiga.

Per això avui us porto un plat del que ja he parlat, però versionat en pas-a-pas per els meus benvolguts progenitors. Es a dir, inauguruo la secció de cuina viejuna parental que espero tingui en el futur més capítols per allò de que la familia que posteja unida engreixa unida i també perque no ens enganyem, son els redactors més barats que et pots tirar a la parpella. Becaris amb contracte indefinit.






La recepta segons la llibreteta dels pares,



Bacalao dorado

Ingredients:
bacalao -400 grs.-
patatas- 3-
huevos -4-
cebollas -2-
aceite de oliva, sal, pimienta
 
Procediment:
Poner el bacalo para desalar y desmigar
Rallar la cebolla y sofreir en aceite de oliva, añadir el bacalao
Cortar las patatas con el elicoptero y freirlas. Si no se tienen ganas comprar una bolsa de patatas especificas para hacer bacalao dorado.
Mezclar el bacalo y la cebolla con las patatas y añadir los huevos batidos.

Es como si fuera un revuelto. Mejor que quede crudito.

7 comentaris:

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

Bona iniciativa! De moment la primera aportació ja m'agrada i he de dir que no havia vist mai l'estri de ratllar patates.

Chez Silvia ha dit...

Un estri mot curios, les ratllaré em un que tinc que també ho fa. La recepta: es un plato sencillo y extraordinario y me gusta mucho!!!
Sobre unes torrades i bon vi una delicatesen!!!Muaks

Marina ha dit...

Uau! Quina delícia! Això ha de ser boníssim. Les patates i el bacallà casen molt bé, però amb aquest toc cruixent de les patates la cosa ha de ser molt millor. Gràcies per compartir-ho!

locasita ha dit...

Quin recetón! ja m'agrada aquesta nova secció, sí, sí!!!!!
I que m'he enterat que no has fet mai magdalenes a casa? eso no se pué aguantá!!! ja trigues en agafar la recepta del Barriga, ehhhhhhhh? vinga, va. TE ORDENO, TE OBLIGO!!! i vull veure-la al blog, eh? ja veuràs, ja......... :-P

manel ha dit...

vaig tastar el bacallà daurat en la primera visita que vaig fer a lisboa i en vaig quedar enamorat, simple i deliciós alhora.
de fet, en tinc una versió feta esperant publicació, a veure si la penjo aviat perquè m'estranya que un plat tan bo es faci tan poc aquí.

starbase ha dit...

a peu coix, els pares sempre triomfen perque sino ja no els poso :)

Silvia, és realment una delicatessen ben populachera a Portugal.

Marina, és boníssim. En dono fe.

locasita, vaaaaaale. Prometo que faré magdalenes i donaré comptes :)

surfzone ha dit...

M'ha agradat molt la definició de l'aparell: helicóptero. El clava a la perfecció.
Per cert, jo crec que m'estimaria més els ingredients per separat, aquestes patates soles i cruixents han d'estar d'escàndol!