dilluns, 14 de maig de 2012

de #cargolsiflamencu a la Caseta del Migdia. Trobada Gastrobloc@ire amb Moritz

 
Arribem d'hora a La Caseta del Migdia. Abans que els artistes i tot, està clar que sóm uns ànsies de la vida. De fons als altaveus del xiringo sona el més gran, el rey. Els ianquis tenen a Elvis i nosaltres a Camarón.
Dícen de mí, que me amenaza el tiempo, mientras mi corazoncillo hierva yo venceré a mi enemigo.

Foto original de kozumel

La temptació és irressistible i el primer que fem és abocar-nos al mirador que hi ha just al costat de La Caseta, domina el port en una imatge espectacular: el gran tetris dels contenidors.Des de l'Hotel Vela fins a l'aeroport 180 graus de panorama industrial guanyat al mar.

Però si girem la vista trobarem un bosc de pins i la caseta. Un altre món. És possible?
Sóm la primera onada, la #firstwave de blocaires apuntats al sarau #cargolsiflamencu, convidats per la marca de cerveses Moritz. La primera de les tres onades en tres dijous consecutius. Companyers que vindreu a les dues següents:  lo vais a gozar.




La proposta és potent i demolidora com un riff dels Mastodon:  xiringuito, cargolada, carn a la brasa i el flamenco de la cantaora Esperanza Cortés.
No hi ha luxe sobrer, ni fa cap falta. Els clavells presidint la taula -detall important per la tradició flamenca: llençar-los en ofrena al tablao quan el public s'entusiasma-  són la única concesió estètica que regna sobre les estovalles. La resta són cargols i acords de guitarra.

Jo no soc molt fan del cargol, però aquests no em vaig resistir a provar-los (amb un Montjuic d'allioli a sobre, heh!) i estàven ben bons. Em continua sense convencer la textura, per molt que intento pensar que és com menjar escopinyes. La ment és poderosa, o com a mínim la meva és molt cabuda.


L'ambient general és festiu i relaxat, no esmentarè al paraula còmplice per a que no us vingui a la ment la imatge del Teo Carralda, oh wait... com sempre que ens trobem amb els amics les paraules flueixen, l'estima is in the air i la felicitat pren forma de caracolillo flamenco.

Al final, com  a les colònies de l'escola: tots cap al cotxe il.luminats per les llanternes del segle XXI (colònies de nen gran on les llanternes són substituits per els aifons, colònies 2.0) i baixada de la muntanya màgica per la curva del Morrot.
La curva del Morrot? De fons, sona el Gato.




Vull acabar agraint a Moritz i en especial a la Leti la seva amabilitat, al personal de La Caseta del Migdia la seva proposta fresca i diferent (al loro que els dissabtes tarda posen un DJ en mode funky! Count me in!) i als gastrobloc@ires que un cop més s'han apuntat i omplert les 30 places en menys de 48 hores. Sou collonuts.

www.lacaseta.org
Camí del molí, al Mirador del Migdia.
Barcelona


13 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Ja tinc ganes que arribi dijous...

L'hora del tupper ha dit...

I jo de que arribi el "tercer dia". Serà el meu primer "sarau" i estic impacient i nerviosa. Sé que al primer moment en vindran totes les vergonyes de ser "nova". Però alguna vegada ha de ser la primera, no? Ui, ains, creck, creck (mossegada d'ungles).

Anònim ha dit...

Solo me resta decir.......

tirikitraun, tran, tran, traun.....

Miquel ha dit...

un sarau muy divertido,me alegro

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Qué bé us ho veu passar. bon menjar i bona gent.
El pa romà omagino que li diuen així per fer-lo més interesant o per que es la forma o la fòrmula que menjaven els romans.
Petons.

Gemma ha dit...

Quins tinglaos que muntes, je je je...
Jo tampoc sóc fan dels cargols, ni imaginant que són escopinyes ni amb un Montjuic d'allioli a sobre :(
Però només pel sarao segur que va valdre la pena intentar-ho, je je je...

starbase ha dit...

Sara Maria... la part bona és que tot arriba!! :))

Marga, si alguna cosa sobresurt dels saraos gastroblocaires és el bon ambient perque tothom va a divertir-se. Sóm gent de vida :D

Anónimo...yo pegué un tiro al aire, cayó en la areeeena. Confianza en el hombre nunga la teeeenga. Nunca la tenga hermanaaaaa nuncaaa la tengaa, yo pegué un tiro al aire... cayó en la arena :)

Miquel, ja ho pots ben dir!!

Anna, el tema del pa romà es que cada cop em dedico més a preguntar abans de comprar coses que igual és un invent de marketing jejeje, per això t'ho preguntava :)

Gemma, en aquest cas els cargols són un element més però es podia gaudir de tot el tema sense haver-los de tastar: hi havia molta més teca :)

Restaurantes Valencia ha dit...

ME gusta mucho tu página y en especial este artículo. Me encanta el estilo que tiene y como la administras. Enhorabuena.

Jose Padilla Rodriguez ha dit...

Ya tinc ganas que arribi el dijous, a mi si me agradan els cargols y el 'sarau', jeje. una abraçada.

surfzone ha dit...

No sabia que tenies un R-11... ;-)

starbase ha dit...

És només per als caps de setmana i dates assenyalades. Quan tingui una filla la portaré a l'altar en aquesta meravella :P

surfzone ha dit...

Sense canviar els adhesius, eh!

starbase ha dit...

Antesmuertaquesincilla!! :D