dijous, 31 de maig de 2012

del 'Què mengem' al Sense Ficció de TV3

Que els documentals i reportatges tenen la voluntat d'explicar una determinada visió del món no es només 'el que hi ha' sino que fins i tot és raonable. Que dins d'aquesta voluntat els periodistes han d'incloure també -si volen exercir la seva profesió amb rigor- altres visions de la jugada també és indiscutible.
I que el tema de quins verins (i sobretot en quina quantitat, que és la dada clau) ens cruspim cada dia a les nostres amanides, salsitxes i refrescs mereix sense cap dubte la atenta mirada de la televisió pública.

El resultat emès ahir és aquest documental del programa 'Sense Ficció' i que es titutla 'Què mengem'. Del que personalment vaig tenir un resultat insatisfactori malgrat la enorme il.lusió amb que vaig començar a veure'l.
Insatisfactori perquè al acabar vaig tenir la sensació d'haver estat veient més un spot que un documental, amb una visió molt determinada de la realitat que sembla evident que no coincideix amb la meva. Tot i que paradoxalment jo també crec que la industria és deslleial amb els seus consumidors -o sigui, amb nosaltres- i que els interessos crematistics dominen i controlen bona part de les decisions de les agències reguladores.

I es que jo crec molt en els matisos, i per molta simpatia que tingui per la agricultura ecològica no es pot plantejar un tot o res: O el que tenim ara en pack complert o  la agricultura 100% ecològica. O blanc o negre, no em barrufa.
Probablement l'alimentació sostenible, raonablement sana (us heu plantejat mai que fa cent anys la esperança de vida era de 45 anys i en canvi no existia la denostada agricultura industrial?) i respectuosa amb la resta d'espècies amb les que compartim planeta estigui en algun gris entremig que permeti que tots mengem prou i bé. No en soc expert, i necessito sempre que es plantegin aquests debatss amb dades i estudis a la mà, i no només amb fermes creences, tot i que puguin ser absolutament benintencionades.

M'alegra que se li dediqués aquest temps a quelcom tant important com és la nostra alimentació. I espero que en el futur hi hagi més documentals en Prime Time sobre aquests temes.
En tot cas, aquí teniu el documental per als que no el veu veure i en vulgueu tenir una opinió pròpia, que al cap i a la fí, és del que es tracta :)



Per cert, nota a peu de pàgina sobre el tó teatrero del locutor, que em semblava que estigués explicant un conte per a infants. No feia falta.

10 comentaris:

Marina ha dit...

D'entrada estic relativament d'acord amb tu sobre que la indústria sempre valorarà l'alimentació en termes econòmics. El que passa és que això no ens ha de preocupar si procurem, individualment, fer una dieta saludable (i amb això dic menjar de tot, i amb mesura). En aquest sentit, no cal patir perquè són molts més els beneficis que n'obtindrem que no pas els perjudicis, que hi seran però en poca quantitat, sense afectar la nostra salut. Discrepo sobre això dels 45 anys d'esperança de vida, respecte els 80 actuals (en dones) i que jo atribueixo més als avenços en tecnologia mèdica i en un accés més ràpid a la varietat d'aliments. En un context de precarietat hospitalària, fam o guerres, oencara avui l'esperança de vida és ben baixa...

starbase ha dit...

Marina, tens raó en que no m'he expresat bé: no es només un tema d'alimentació i la higiene i medicina són més fonamentals. Però també es cert que ara sóm més alts i ferms... i en això sí que és fonamental la alimentació. Es a dir, forma part de la eqüació i també coincideixo amb tú en que els beneficis semblen superar als perjudicis.

I que consti que en principi entre un producte 'ecològic' i un que no ho sigui d'entrada escullo el primer. Segurament fins i tot estarà més bó a la boca.

Però això no vol dir que estigui gens convençut que amb el culitiu i ganaderia eco hi ha prou menjar per a tots els humans del planeta. Em falten dades.

L'hora del tupper ha dit...

Molt d'acord amb tu Òscar amb el reportatge d'ahir. Tot i lo interessant, a mi em va arribar un punt d'avorriment, per reiteració d'alguns temes. És cert que ens hem de conscienciar que l'alimentació industrial té perills, però també és cert que només amb producció natural no hi ha suficient producte (i parlo de temporada) per la població, ja no mundial que molts ja passen gana, sinó pel propi primer món.

Jo la gran conclusió personal que vaig treure va ser la de que no s'ha d'abussar de cap aliment. Que en la varietat està la millor de les seguretats alimentàries (em va cridar l'atenció aquella senyora nord-americana que havia mort per consumir moltes begudes light... i penso, si haguéssin consumit 3 litros al dia de suc de taronja natural no podria haver passat el mateix (morir) perquè jo què sé se li hagués espatllat el ronyó?)-

Teresa ha dit...

Jo també l'esperava amb candeletes i em va desecre bastant! tota la raó en que no tot és blanc o negre...També ens enganyen molt sovint dient que el producte és ecologic... ara sembla que tot ho és... i no és pas així. Al Cuines de TV3 es van passar dies i dies ensenyant pebrots, tomàquets... com a ecològics i no m'ho crec pas! eren massa perfectes...! Jo crec que dins del que un pot, avui mengem bé.

Georgina Cuina del Marroc ha dit...

a la vida, tot amb mesura!
Penso que és l'abús el que ens porta els problemes, cal menjar amb una mica de seny, deixant els menjars preparats com a última opció i diversificant la nostra dieta... ens empassarem pesticides? segurament, però crec que respirem coses pitjors...
Coincideixo amb el to del locutor, el to paternalista no el suporto, sembla que em prenguin el pèl...

laia ha dit...

El vaig enganxar tard, el documental però en vaig veure l'última part. Francament, com dius em va sembla més un "pamfleto" contra la indústria alimentària que un documental gaire profund... Realment el to de la veu en off i la musiqueta de fons estil hitchconià no va ajudar gaire a la creadibilitat del reportatge.
No obstant sóc de la opinió que la industria alimentària està fent barbaritats i està abusant dels innocents (o indocumentatats?) consumidors que durant anys ens hem menjat tot el que ens deien a la televisió.
Hi hauria molt més a dir, buf quin debat! La conclusió que en trec crec que és la mateixa que vosaltres: mengem de tot, sense abusar-ne productes sans i que siguin d'aprop de casa.

Anònim ha dit...

Només volia escriure unes línies per dir-li al seu lloc realment genial! He estat buscant aquest tipus d'informació per un llarg temps .. No sòl contestar als missatges, però jo en aquest cas. WoW gran fabulós.

starbase ha dit...

tàpertime, en la varietat està la salut?

Teresa, espero que simplement escollíssin els més macos. Tot i que sovint el que no siguin 'perfectes' és precisament un argument sobre la seva procedència ecològica :)

Georgina, el tó era fatal...

xermaneta... doncs molt dacord.

Anònimo... escriu vosté una mica com un bot traduit XDD. Benvingut en tot cas.

surfzone ha dit...

Després de veure la meitat del documental (vaig canviar, el trobava avorrit i catastrofista) també em va quedar aquest sabor de boca que dius tu: això era un manifest en contra de determinats productes. Punt i final.

M'agradaria saber si tots els que es van esgarrifar (perquè l'aspartam, la sacarina, el glutamat i demés porqueries que ens col·loquen causen càncer) són conscients d'altres coses que ens mataran, com ara el fum dels cotxes, el tabaquisme, etc., i si han actuat en conseqüència (la resposta: NO).

Anna ha dit...

Increïble la polseguera que ha aixecat aquest reportatge, diuen que és alarmista i tendenciós. El cas és que la gent vol cada cop més productes ecològics. Per exemple, la major part de visites al meu blog sobre ecologia entren des de Google amb les paraules de recerca “fruta y verdura ecológica”. Està clar que els productors s’hauran d’adaptar, igual que els fabricants de cotxes als clients que volen circular sense enverinar els seus veïns. Salut a tothom!