dilluns, 11 de juny de 2012

d'arròs amb pop i gambes. Arròs 'de visita'

Aquest cap de setmana hem tingut visites de familia galega i extremenya, i quan s'esdevé l'afortunada avinentesa sempre apareixen dos reptes igualment interessants: tornar a carregra a la RAM les dades i dates d'esdeveniments i edificis de la nostra Barcelona (Cicerone's effect) i preparar un plat de benvinguda que estigui a l'alçada de la estima que ens mereixen els nostres  convidats (Cocinillas Syndrom).

De fet i  calzón quitao són tres reptes, perque haig d'esmentar aquell puntet de ordenació i recolliment extra que se li ha de posar al pis. Que al món hi ha dues classes de persones: els que tenen sempre la llar en ordre de estricte revista de tinent instructor dels marines i/o de fotógraf d'interiorisme i els que no. Nosaltres pertanyem als del segón tipus, net sí però de postaleta no. O sigui, del gènere humà.

Tornant a la cuina, la meva intenció inicial era fer un arrós de pop amb algues, tot aprofitant un paquet d'alga ulva lactuca que ens va regalar el fantàstic Lluis Tiritinyam. Però vaig fer un tast el dia anterior i he vist que aquesta alga concreta és més aviat de sabor suau i més adequada per a amanides o similars. Per alguna raó se l'anomena 'enciam de mar'. O com a mínim això em va semblar a mí al tastar-la!

Així que vaig canviar les algues per una base de porro i pebrot verd, i el resultat no sé si és millor o pitjor perque no puc comparar. El que sí que se és que va sortir boníssim i 'sec' com ha de ser (jo abans del curs amb el mestre sempre acostumbrava a fer arròs cremós que trobo que té menys risc). A continuació la recepta.



Arròs de pop i gambes.


Ingredients:

400 grs de pota de pop cuit.

400 grs de gamba crua pelada
100 grs d'arrós bomba per persona (i sempre afegir una racció extra, heh!)

Dos porros
Una ceba
Tres dents d'all
Dos pebrots verds
Pebre vermell de la Vera
Sal, oli i pebre
El brou de coure el pop, (o fumet, brou suau de pollastre o aigua)



Procediment:

Començem coent el pop com hem explicat altres vegades, que de fet la única cosa que fa falta és una mica de paciència i anar provant fins que està tendre però no desfet. A partir d'aquí ja tenim la carn de pop al seu punt i un brou de potència superior per a coure l'arrós. Fins i tot jo m'estimo més fer una barreja d'aquest brou amb aigua per a rebaixar-lo una mica.


Tallem el pop molt petit, ideal de la mida del gra d'arrós.  i reservem.


En una paella prepararem el sofregit tot posant l'oli i la ceba tallada petita en brunoise, quan està al nostre gust (jo no acostumo a caramelitzar-la per als arrossos) afegim el porro també tallat petit perque aquest es fa de seguida i els alls picadets petits. Uns tres o quatre minuts i els tenim fets.
Afegim una cullerada petita i mitja de pebre vermell de la vera i salpebrem. Perqué el pebre vermell? Que no us agrada el pulpo a feira? Doncs això mateix!! :)


Incorporem el pop picadet, unes voltestes i ja tenim preparat el sofregit.


A partir d'aquí, el procediment habitual d'arrós sec. Es a dir, sofregit calent i afegim l'arrós mesurant bé el volum del mateix. Li donem unes voltes a foc fort i aleshores 2,5 volums de brou per cada volum d'arrós.
10 minuts a foc a tope i acabem en el forn a 200 graus els altres 7 o 8 minuts. 
Al final ha de quedar cuit, 'suelto' i 'sec'.

El detall de posar l'allioli final com a complement també és opcional, tot i que a mi l'allioli amb el pop m'encanta.


 

10 comentaris:

Marina ha dit...

Això de l'arròs amb pop m'ha tocat la fibra... ho provaré. he he

Dolça ha dit...

A veure, i una que també té arrels extremenyes... perquè no em vas incloure a la llista de convidats? una més... total havies d'allargar una miqueta l'arròs!!!!

PTnts Dolça

Miquel ha dit...

Oscar un arroz asi es sensacional,con pulpo aun no lo he probado,todo se andara.......

Gemma ha dit...

Crec que tots endrecem una mica quan tenim convidats, je je je... forma part del joc, oi?
M'encanten els arrossos nets com aquest, poca feina i tot per menjar. I altre cop apareix el pop, un dels grans pendents a la meva cuina. És curiós com les arrels influeixien en les nostres receptes, oi?
Apunto em majúscules: comprar pop el proper dia que vagi a la peixeteria ;)

manel ha dit...

bo de debò, aquest arròs. amb pop vaig fer un risotto que li vaig dir precisament 'a feira', amb poper i pebre vermell, que li escau molt.

Roser ha dit...

QUina pintaaa!!! jo amb l'arròs em perdu, i si a més té gambes i pop, com aquest.....ja m'hi puc perdre i quedar!! una pinta bonissimaa! petons

Roser ha dit...

quan dius que vinc a fer-te una visita???

Visc a la Cuina ha dit...

Saps que no he fet mai arròs amb pop? Gràcies per la idea!

Visc a la Cuina ha dit...

Saps que no he fet mai arròs amb pop? Gràcies per la idea!

surfzone ha dit...

Al grup número 2 t'has oblidat del subgrup de pares amb canalla. Som una espècie a part, la paraula ordre no cap a casa XDDD