dimecres, 15 d’agost del 2012

del Mesón La Jara (Mérida)

Una ciutat com Mérida, que ens pot servir d'exemple de ciutat amb important afluència turística, els locals es poden dividir entre aquells que cerquen el public pasavolant i els que donen servei als locals -la primera gran diferència està, com no podia ser d'altra manera, en els aperitius que acompanyen les begudes de forma gratuita-. El servei general posterior també sol ser diferent, però es poden trobar bons i mals exemples a les dues bandes del terreny de joc. En tot cas, jo crec que en això les distàncies s'escurçen.

La crisi està deixant eixuta la mamella del turisme, que durant anys va ser munyida a consciència i maltractada a còpia de donar carretades de menú falsament típic, falsos pernils pata negra i encolomant xoriços coloraos plens de tendons al incaut extranger. Les terrasses properes a la pedra mil.lenaria abaixen preus i lluiten colze a colze per atreure un client escàs. Una pedra llatina que això sí, continua imponent imposant la seva llei psicològica del pulverem reverteris.
Potser ara és massa tard per als espavilats caçadors de la gamba de dues potes, no ho sé. Jo -nosaltres, vaja- som clients i visitants de locals antics i gens turístics.


La Jara és un local regentat per una familia que ja fa dècades van tenir també vida a Barcelona, currantes de la hosteleria que hi dediquen moltes hores i cuinen cada jornada plats tradicionals, tapes saboroses (amb aquest puntet pujat de sal, per a que la gent es noti assedegada) i que si els hi demanes un entrepà de pernil fet amb pa amb tomàquet l'executen amb precisó i mètode ampurdanés.

Una carn en salsa de les poques que m'agraden entre les que acostumen a servir als cellers i bodegues de la zona, uns calamars boníssims al punt, tendres i molt gustosos. Llàstima que no tinguin el meu plat fetitx per a la tapa: unes bones patates braves.


També hi podeu trobar una llonza llaminera (solomillo) tendre i preparat al punt per la cuinera i una especialitat local que jo no he trobat fora d'Extremadura: el pestorejo. Val la pena tastar aquesta careta de porc feta a la llenya, ni que sigui una vegada. Cerdo requemao li deia jo de jovenet, amb la displicència del nou ric que menysprea aquells talls que els temps magres ens han ensenyat a valorar.

No hi espereu luxes, només profesionalitat i eficàcia. I per favort, no sigueu passerells i espereu a que us portin l'aperitiu inclós a les begudes abans de demanar vosaltres el pica-pica...heh!


Mesón La Jara
Calle Santa Lucía 8
Tel: 924311479
06800 Mérida (Badajoz)

4 comentaris:

Francesc ha dit...

Això de trobar llocs que facen les coses com cal, encara que siguen senzilles, és tot un art. M'ha cridat molt l'atenció això del "pestorejo" que expliques. No ho havia sentit mai dir.
Salutacions

Francesc ha dit...

He trobat aquest enllaç que m'ha aclarit, fins i tot, com per el "pestorejo". Ha de ser una menja molt calòrica, però ben bona. Llàstima que tinc molt restringits els greixos...

http://lacocinitadequiros.blogspot.com.es/2007/08/pestorejo-la-extremea.html

starbase ha dit...

Francesc, el pestorejo de Mérida és fet a la brasa, mira com queda en aquesta foto :)

http://photing.wordpress.com/files/2009/01/img_0700.jpg?w=560

Francesc ha dit...

Caram, és molt diferent de la recepta que jo havia trobat per la xarxa. Aquest teu sembla una mica "socarradet". Salutacions i gràcies