divendres, 26 d’octubre del 2012

de gastromonsergues de disseny (hardcore)

Cinc invents que no ens canviaran la vida, entre altres coses perque probablement abans caurà un meteorit com el que va encongir la tita dels dinosaures fins a fer-los extingir que un camell entri per el cap d'una agulla portant un estri d'aquests a la meva cuina.  

Alguns estan al limit del esnobisme estètic. I no ho dic pas com a crítica, perque per exemple qui no voldria una cafetera bolet que et llegeix les petjades dactilars i et prepara el café personalitzat? I a més a més et canta el futur segons les linies de la ma, miarma. Potser és massa tonteria per a que una cafetera et reconegui i  recordi la teva configuració ideal per a un putu café, però no em direu que no és mona.
Item plus, estimada lectora femenina, imagina en George Clooney al costat i digue'm si no t'ho portaries cap a casa.

I no oblidem el spummy, que és un espumejador en color blau que sembla un pot de colònia de les de Lulú Oui?!? C'est moi?!? Em falta la mossa que busca a Jaques. Que fa? Doncs fa escumes. Que no et sembla prou?

I qui vol tastar els seus guisats amb una cullera? Tú? Ets un anticuat!! Carroza!! Caravana!!  Mereixes les cremades a la llengua. Ara el que es porta es fotre el taster dins el menjar i que el Ipad et digui si està salat, picant o li falta ese punto que tu y yo sabemos. Només li falta vibrar per a ser l'estri perfecte.


Com que parlem de tecnologia culinaria, la cuina molecular i el sant cristo gros Adrià han de sortir per alguna banda. I sinó mireu aquest estri 'cuinador molecular' (literalment és el nom del catxarro) que sembla que et cou unes olivetes en aigua d'una forma molt segle XXI. Deuen estar boníssimes així bullides les olivetes.



Tot i que només té un botó, segurissim que fa moltes més coses, per exemple si li poses dins una mica de porexpan ratllat et pot servir com a bola de neu tipus Rosebud. Un gran estri si has de morir conquerint el món gastronòmic però amb un absolut buit existencial.


I acabaré amb el no menys espectacular plat que selecciona la música en funció dels ingredients que detecti amb els seus sensors ultramàtics. Una de les majors gastromonsergues de l'any, que haig de reconeixer m'agradaria tenir a ma per veure si em casca una de Metallica quan li foti a sobre l'arrós negre. Imprescindible.



Aquestes creacions post-evolucionistes i altres les podeu trobar en el concurs de idees de disseny que convoca Electrolux. Un aplauso para ellos, que coño, hoy me siento generoso.... un aplauso y medio!

Us deixo amb la recepta de l'arròs negre. Que es noti que és un blog de cuina, collons!!

3 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Doncs la cafetera no està gens malament... Però prefereixo el meu barista de sempre que quan em veu ja el prepara sense dir res!

mnemosine ha dit...

Brutals ! El que em sembla més idiota és el que fa que l?IPAD et digui si li falta sal o picant. Però si la principal diversió és anar posant la grapa mentre cuines....#nosaixafenlaguitarra

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

La cafetera es xula, peò que passa si avui vull un café diferent, ho sabrà al llegirme les linees de la ma? No sé, no sé.
Com va anar dissabte passat?
Petons.