de la recepta del amor. Mira que és simple!

Avui un post emocional. Alguns pensareu que això és trampa, la mateixa trampa emotiva que fan servir els guionistes de series que sempre ens tenen amb els sentiments a la gola o fins i tot l'excés d'emoció a borbotones de concursos tipus 'La Voz': Me esmociono tóa, te quiero en mi equipooo!!
I és veritat, és una mica de trampa. Recurs que no m'atreveixo a dir literari, però recurs al cap del camí. El que passa és que en el meu casés una emoció real, i no pas inventada. Existeix a la meva cuina, i com que jo no soc pas un èsser excepcional, també existirà per tant a moltes de les vostres cuines.

Que aixequi el mouse tot lector que cuini  per amor, estima i carinyo als que comparteixen viatge (i taula) amb ell.
En el meu cas, sobretot per a la reina del meu cor i a la meva xermaneta. Fins al punt que el dia que estic sol a dinar m'hi esforço molt menys. Tot i que m'hi esforço una mica, perque també t'has d'estimar a tu mateix... si tu no t'estimes qui ho farà?

Jo, tinc el mouse al sostre!!