dijous, 12 de setembre de 2013

de paella: història, usos i costums.


Que si la paella és això, que si la paella és allò, que si lo teu és una paella o si la que fem a casa és la bona.
La ortodoxia ataca darrerament en el  món de la paella i ho fa amb duresa. Jo personalment em trobo molt més còmode amb la idea que exposa Alfonso Ortuño en el seu llibre Viaje a los arroces:


“El Levante es mucho más que un determinado territorio, es una abstracción y, como tal, una idea que anda allá donde una persona de alma mediterránea espolvoree un puñado de arroz en una paella” 

He escrit per a gastronosfera.com un article sobre la paella i alguna de les seves normes i definicions canòniques. Un petit recull que no és ni preten ser un credo i una fe. Sino un conjunt d'aspectes i normes que vaig recopilar aquest estiu després que l'anunci de Damm amb Love of lesvian aixequés una polseguera que no vaig entendre.
Em va semblar una polseguera basada en fervors i creences gastronòmiques més properes a la fe i la identitat que no pas a la raó i al gaudi.


Podeu llegir, comentar, debatre i dir-hi la vostra en aquest link de gastronosfera. De fet, friso i estic desitjant llegir-ne la vostra opinió. La paella... que Dios nos pille confesaos :D

Cap comentari: