diumenge, 27 d’abril de 2014

de xai de Collserola, Cuina Vallès i l'esmorzar de forquilla

Collserola és un dels dos entorns que converteixen Barcelona en un sandvitx urbà mar i muntanya. D'aquest parc natural hem aprés a esperar curses per la carretera de les aigües, avions captius de parc d'atraccions i sobretot molt i molt de senglar que de tant en tant s'atreveix a envair els dominis del sapiens sapiens.


El que servidor no coneixia era que hi ha un col.lectiu de pastors que pasturen xai de raça ripollesa en algunes de les 8.000 hectàrees de verdor que ens rodejen. Ho fan sota les directrius de la pastura ecològica (sense antibiòtics) i amb sortida diària de les mares a repassar la muntanya, que per cert, ajuden a mantenir neta i cuidada. Aixoplugats sota la denominació comercial de Xai de Collserola, aquests pastors es preocupen d'alletar els seus xais amb llet materna -no és el més habitual, sovint es substitueix per llet no natural i altres complements que resulten més econòmics: la llet serveix entre altres per  a fer formatge-.
La gent de depastura.com els comercialitza el producte.



El col.lectiu Cuina Vallès ha endegat una campanya on els 13 restaurants ofereixen a les seves cartes plats preparats amb aquest producte. I com que els gastroblocaires ens regalem cada mes un #esmorzardeforquilla al Restaurant Ca l'Esteve, avui hem gaudit d'un sensacional tast del sabor que aquests xais poden exhibir un cop passats per els fogons (i les manetes del xef i amic Xesco Bueno que ja va escriure del xai en aquesta entrada al seu blog > http://gastromimix.blogspot.com.es/2010/02/bendito-cordero-pascual.html):

Favetes i pèsols de l'hort de Ca l'Esteve, cuinats amb aigua d'arròs i llet de coco.
Suaus i aromàtics, tendres i dolcencs. Ualas.

 L'Esteve Esteve, amb samarreta patrocinada i atlètica ens presenta els vins 9 i punt, la nova anyada de la casa.

Faves amb alls tendres, faves amb alls tendres.... FAVES AMB ALLS TENDRES!!! :D

Fetge i perdiu de xai de Collserola, es a dir, fetge i pulmó... perque en diuen perdiu quan volen dir pulmó. En tot cas, fantàstic amb el sofregit de calçot i la textura tendra i elàstica del menut ben cuinat. Brutal.

Fideus a la cassola amb xai, molt equilibrat amb sabor però sense arribar a excedir-se de potència que amb el xai de vegades és complicat si no tens bona materia primera i una mà precisa. Foto de Manel generòs, gràcies!

De postres, una mica de xocolata: Vuit quilos de xocolata, heh!


Com podeu veure, un festival -as usual- d'esmorzar i un descobriment interessant sobre un producte que fan just 'a sota de casa' (el pastor més jove dels que hi treballa pastura per la zona de Montcada i Reixac/Can Cuyàs!). Ah, i molt de sabor en la primera vegada que menjo pulmò... ostres ostres ostres... :)

6 comentaris:

Gemma ha dit...

De veritat vau fe rmalbé aquesta peça de xocolata tan xula??????
Pèsols i llet de coco, quina combinació més bona!

starbase ha dit...

Gemma, hi va haver molta resistència a ençetar-la jejeje. Però al final es va fer, on mana xef no manen els mariners :D

I és una peça creada per a ser menjada, quicir que en Marc Rodellas ja ens ho va dir que volia que ens la menjèssim :)

Marina A.F. ha dit...

post ràpid, ràpid, aquest cop!! Ens ho vam passar bé, eh? osti, que bé!! Gemma, fer malvé no és la paraula... la vam degustar!! ha ha ha.

Miquel ha dit...

Otro esmorzar de forquilla brutal y con postre a kilos de chocolate¡¡
Un menu del mago Xesco sublime¡¡
Bona setmana

Anònim ha dit...

Ustedes sí que saben! Aunque la "espuma" de pulmón...
Berebundo de Atalante

Teresa ha dit...

Ostres pensava que hi veia borrós... al primer cop de vista, eh? Quina passada de màquina... jo també l'hagués mossegat!! bona setmana