diumenge, 23 de novembre de 2014

d'esmorzar de forquilla, aquelles coses que...

La major part dels que passem per aquesta casa tenim ja una edat per saber que a la vida sovint tenim realitats valuoses que no ens passen desapercebudes fins que ens falten. Sembla que estem una mica condemnats a no valorar petites coses que ens acompanyen i que en realitat ens fan molt feliços d'una forma constant i continuada. No dic que li passi a tothom, però el brogit de la societat actual sí que alimenta aquest fenòmen.

No serà pas el meu cas amb els esmorzars de forquilla, també coneguts com #esmorzardeforquilla que amb una periodicitat mensual fem a Ca l'Esteve de Castellbisbal i on gaudim tot sovint de plats que el amic (i xef) Xesco Bueno ens prepara robant temps a la caixa forta de la feinada habitual. Un esforç que estic segur que no compensa pas amb el preu que paguem (tot el que veureu a continuació ens ha costat 12,50 euros per gaznate), així que com a mínim cada vegada mirem de fer-li entenedor que ens fa feliços amb la seva feina i carinyo.

Aquest cop ens ha preparat un esmorzar amb una 'olla vallesana', una escudella barrejada de brou lleuger i clarificat amb mongetes del ganxet, verdures i pilota com ha de ser: grandeta.


Després unes llanegues guisades amb suc de rostit, textura fantàstica i gust poderós.


Per baixar, una mica de panceta Joselito. Així 'crua', sense més. Sensacional.


Continuem amb uns pajaritus de tamany ultra-mini, que hem pogut tastar tot i que no han acabat de convèncer. Un cruixent (es menjen amb els òssos, es clar) massa allunyat del nostre referent cultural?


Unes croquetes SIDERALS, de cua de bou guisada. Textura fluida i recobriment amb puré de patata. Uf, d'emoció.



Un llom de cèrvol sobre un puré de patata amb rovellons, un d'aquests plats que costa molt trobar a una carta.


Al final, unes postres d'esmorzar: coca de fruits secs i un mooolt sucòs cheesecake.


Sí, per a esmorzar.
Sí, ja ho sé.
Sí, que sí.
Doncs a la propera apunta't, queno?

Falta la Laura i la Sara Maria (autora de la foto, heh)


4 comentaris:

M Glòria ha dit...

Jo quan veig aquestes entrades que fas dels esmorzars de forquilla només puc dir: mare de Déu senyor!!!!

PTNTS
Dolça

Àgata Albero ha dit...

Haig de venir sí o sí!!!!!!

Anònim ha dit...

A punto para trasegar, se les ve a ustedes muy costentos. Envidia sana me dan, por cierto.
Alberto Corazón de Sandi

manel ha dit...

cada vegada m'identifico més amb els gustos del xesco. això de la cansalada simplement tallada i cap dins em mola molt i ho faig sempre que en tinc, i és brutal, com diries tu, tot i que no se'n pot abusar. ara, de 'pajaritus' no sé si en menjaria, em fa com coseta...