de mandonguilles de pernil, recepta.

M'encanta com queda el pernil combinat amb la col. Coses que em passen... :P

Ingredients:
300 g de carn picada de porc
300 g de carn picada de vedella
150g de pernil
1 ou
Una mica de molla de pa remullada en llet
1 gra d'all
Sal i pebre

Per al guisat:
Mitjana col arrissada
Dos grans d'all
una ceba
200 g de cigrons cuits
500 ml de brou de pernil
100 ml de salsa de tomàquet casolana
Una cullerada i mitja de pebre vermell de la Vera dolça
Un raig d'oli
Sal i pebre

Procediment:

Piquem l'all el més menut que puguem i ho barregem en un bol amb la carn picada, la molla de pa remullada en llet (escorreguda), l'ou, la sal i el pebre. Afegim el pernil picat també el més petit que puguem i formem les mandonguilles a la mida que ens agradi.

En una olla, posem l'oli amb l'all picat fins que comença a ballar. Afegim la ceba també picada i tirem el conjunt fins que es posa tendra la ceba i adquireix una mica de color. Afegim la col tallada a trossos mitjans i saltegem el conjunt. Afegim el pebre vermell de la Vera i la salsa de tomàquet.

Quan està tot integrat, aboquem el brou de pernil i cuinem la col durant uns deu o dotze minuts, fins que estigui tendra però sense que es desfaci.

Mentrestant passem per la paella les mandonguilles per segellar-i que agafin una mica de color. Les afegim al brou i les cuinem cinc minuts. Acabem afegint els cigrons cuits i salpebrem al gust.

de sal de pernil. Condiment més que resultón.

Una bona manera de condimentar: la sal de pernil.

Es tracta de donar sortida a les llesques de pernil que per un motiu o altre no son les més galdoses per jalar directament. En canvi, li donen un toc fantàstic a amanides, cremes i altres plats encantats de rebre la seva potència umami i ben enranciada.

Es tracta simplement de posar les llesques en un plat, de dos en dos i separades amb paper de cuina entre cada capa. Posem la pila al microones a màxima potència en tandes de dos minuts, vigilant cada cop abans de tornar a encendre fins que el pernil està cruixent i deshidratat.

Nota tècnica (tenir amics Xescos que en saben és lo mámejó):
"Els elements grassos no resulten cruixents fins que es refreden. és a dir, en calent poden estar tous però en refredar seran cruixents. És important per no passar-se de cocció per no desvirtuar-ne el gust"

Passem per la picadora o robot i ja tenim una sal de pernil més que resultona :)

El millor accessori motero que mai hagis vist!

Moto cinco jotas. Heh!

 

Vist al Facebook de La iglesia de la hostia bien dá

del Jamón 5Jotas, el Via Veneto i el Principi de Dirichlet

Coneixeu el 'Principio de Dirichlet'?
Si tenim n objectes a repartir entre m calaixos i si n és major que m aleshores com a mínim dos dels objectes hauran de compartir ubicació. O dit d'altra manera: quan ens reunim 13 persones, es 100% segur que com a mínim hi ha dues que comparteixen mes de naixement.

I això perque us ho explico? Perque a cada quirurjic tall de la mestra Beli Simeón al pernil iberic 100% 5 Jotas, jo m'anava convençent que amb el pernil ibèric de gla tenim el Principio de Dirichlet Inverso.

Es a dir, si ja és dificil que a la nostra generació ens toqui la sort de jalar-se un pernil de màxima qualitat als nostres fills la probabilitat jamonaire els hi va tendint a zero.
Quan els ianquis de Texas es decideixin i sobretot (aviso de tópico inminente) quan el dragó xinés desperti definitivament ells tindran les ganes i els diners per comprar els nostres pernils de qualitat.
Els pobres palomos ibèrics només veuerm passar els perníls ídem de la devesa cap al container d'exportació sense parar a la casella de sortida.

El pernil ibèric de gla és el producte gastronòmic més important  del món universal.

Gràcies a 5Jotas per la invitació que de passada va permetre a aquest fill del Vallés trepitjar el Via Veneto. Que no es pac secreció de gall d'indi, tal i com està el fotut Dirichlet i els euros.

de recomanació sabatina: el millor producte gastronòmic del món mundial

No m'ho he inventat jo, el gastrònom Pere Soley ho ha afirmat amb aquesta vehemència extrema i ultra-tranquila que gasta: el pernil iberic de glà és el millor producte gastronòmic de tot el món.
Jo que soc més friki faig la extensió al univers amb alguna menció als multiversos paralels i endavant les atxes. Es tracta de recomanar una bona tenda de pernils, i aquesta n'és una de ben bona.

La recomanació original i complerta la teniu al 365bcn.com us prego que si us agrada el pernil cliqueu al logo i li foteu un 'me gusta' o un twitterazo o un google+. Per a fer estadística, tampoc és que hagi de canviar cap realitat multiespaial. :D

Reserva Ibérica
Carrer d’Aragó, 242. Barcelona  [MAPA] | ☏ 932 72 49 74
http://www.reservaiberica.com/

dehesa maltractada o broma simpàtica?

Per començar la setmana, una noticia que em vaig trobar ahir a la premsa digital i que em va deixar en un estat d'indefinició quàntica sobre si era simplement una estupidesa o bé un acte simpàtic i gamberrete.

La notícia, recollida AQUÍ versa sobre una dissenyadora, un tallador de pernil i un reporter de programa estil 'Espanya Directo' que s'emet per Extremadura TV. Aquests programes que xampinyonegen per tota la geografia estatal són una veritable plaga, ufff.

Al imaginatiu tribulete se li va acudir l'inversemblant feina d'emular a la reina professional de la emulació. Si Lady Gaga és famosa per 'versionar tunejadament' estilismes i poses d'artistes dels anys 70 i 80 (he fet servir la versió amable donat que és dilluns i tampoc es tracta de començar la setmana cagant-se en les mediocritats de forma explícita).
Al reporter li va semblar fantàstic versionar el vestit fet de talls de carn que la difffinnna difffffa va lluir l'any passat a la entrega de no-se-quins-premis-de-la-música-i-el-glamour.


Però es clar, la idea havia de fer-la nostrada. I s'ho va fer venir bé: un vestit a base de talls de pernil ibèric, que per això estem parlant d'Extremadura.
Així doncs, la dissenyadora Patricia Gruart es va construir una mena de vestit de plastic transparent on a sobre hi ha anat enganxant tallets de pernil tallats per el 'mediàtic' Nico Jimenez.

«Quería hacer un vestido con una tendencia actual, que fuera exuberante y llamativo. He escogido a Lady Gaga porque está de moda»
Patricia Gruart.

Fins aquí no hi hauria problema si no fos que aquest reporter es pren totalment en serio la seva proposta. I es clar, aquí és on falla la lubricació de l'assumpte. Com a broma carnavalera pedorra passi. Com a proposta seriosa de marketing pernilià és simplement deplorable.

SI TIENES QUE LLAMAR A ALGUIEN FRIKI ES A MÍ, PORQUE FUI YO EL QUE SE ESFORZÓ EN CONVENCERLOS PARA QUE SE PRESTASEN A SACAR ADELANTE ESTA IDEA. Si te parece mal, me parece aún mejor que si te pareciera bien, PORQUE MIENTRAS QUE GENTE COMO TÚ LEVANTA POLÉMICAS ABSURDAS, hay "frikis" como yo que cada semana son capaces de organizar una idea completamente distinta para promocionar la gastronomía y la agricultura Extremeña
(ho podeu trobar en els mateixos comentaris de la notícia al HOY.es)

Es clar que tot això en realitat...


Bé, m'haureu de disculpar. Jo només volia començar la setmana amb un somriure lleugerament gastronòmic...XDD
Es clar que ara que arribo al final de la meva entrada, ja no en tinc cap de dubte. Imitar a la Gaga, fer-ho amb aquest resultat final i voler fer-ho passar per una proposta seriosa de promoció de producte és d'una pobresa de mitjans intelectual lamentable i diguem-ho clar, una merda punxada en un pal.

Y es que yo amo el jamón, y el pan untadico con tomate. Es la óstia y el copón: