Menús olimpics i fotografia

Una bonica serie fotogràfica creada per la estilista Sarah Parker i el fotògraf Micheal Bodiam.
El conjuntm amb l'assesorament del nutricionista d'esportistes d'alt rendiment Dan Benardot, il.lustra com ha de ser un menú 'tipus' en funció de la competició olimpica de l'esportista.


Només per la bellesa de les composicions ja val la pena. I amb el bonus track de tafanejar les diferències entre els diversos esports.


Patinador masculí:

Llançadora de martell femenina

Sprinter de 100 metres femenina:

Gimnàsia artistica femenina:

Triatleta masculí:

Via Laughinsquid

El cafè de Pavlov

En la despiadada lluita comercial per cada polzada de client, cada polzada de bitllet i cada polzada de mercat del café (ehem, no ens posem estupendus: parlem del café per a emportar en got de cartró plastic...)... en cada polzada hi ha un especialista en manipulació, distracció i convicció. Parlo dels especialistes en marketing, es clar.Gent maca i que s'estima molt la familia, no hi ha dubte. Però he esmentat ja el concepte manipulació?

Posem un il.lustratiu exemple. A Seul uns campions del Dunkin' Donuts han decidit entrar a intercanviar crochets i ganxos amb la gent del Starbucks. Cap problema, el normal entre empreses!
I com fer-ho? Doncs aplicant les tècniques que ja va descriure en Pavlol, aquell pinxo que feia salivar un gos fent sonar una campaneta i donant-li de menjar. Al final només sonava la campaneta i el gos vinga a fer salivera encara que no hi hagués ni rastre del material fungible.

Doncs ara si anem per la capital coreana tot passejant per un autobús, potser ens posin un enganxifòs jingle publicitari i uns ambientadors ens omplin la pituitaria de irressistible olor a café. Tot just abans d'arribar a la parada amb el Dunkin' Donuts a 20 metres, es clar. I picarem, com no pot ser d'altra manera. Perque simplement n'hi ha que saben fer bé la seva feina i nosaltres... nosaltres comfessem-ho... som una mica passerells. I potser fins i tot, en el fons, ens agrada.

Via Foodbeast

de Comiat de Colores. La meva crònica

La nostra chicharrera de capçalera ens torna cap a casa i aquest dissabte desde Gastroblocaires li vem voler fer un petit 'Comiat de colores' per a que li quedés clarinete quina és la opinió que ens mereix :)

Mentre li relliscava una llagrimeta en un dels moments emotius de la jornada ens preguntà '¿Porqué me hacen esto? Pues porque si vas por ahí sembrando alegría y siendo buena gente al final te pasa factura y te tiene que volver. Ahora te aguantas y recibes nuestro cariño estoicamente, es lo que hay!

En definitiva, això és el que vem fer, que val a dir-ho als gastroblocaires en generals sen's dona força bé: donar carinyo a parts iguals que gaudir amb la menja.

I per a aquesta segona vessant de la jornada, vem voler assegurar la jugada i el menú ens el va preparar l'equip del Restaurant Ca l'Esteve i les manetes de Xesco que va fitxar 50% del temps com a blocaire i 50% del temps com a xef. Es clar, algú ens havia de prepara aquestes delicioses viandes!! A continuació deixo constancia fotonotarial del festival de colors, sabors i textures...

Carajata de conill, que traduit a la parla comú és fetge de conill. Lleugerament saltat posat sobre un sofregit i una crema de patata. Tot plegat un dels triomfs de la jornada sota la meva humil opinió.

Però el que ho va petar a la meva meninge del placer va ser aquesta cruixent flor de carbassó farcida i aquestes croquetes (sí, a la foto posa mandonguilles però son croquetes) de calamar amb allioli negre. Semblen bombons i són bombons del mar!! Les dues propostes ... estratosfèriques.

Una mandonguilla amb pil pil de sipia, que a mi m'agrada molt perque aquesta manera de fer servir la sipia com si fòssin uns espaguetti sempre m'ha resultat divertida i d'una textura molt agradable al  paladar.

 
Unes fruites de l'hort que van precedir la posterior visita a l'hort de Ca l'Esteve (mitiquíssim) i on hi havia pebrotet, pebrot vermell, carbassó... crunchy crispy cranchy!!

Com a plat fort jo em vaig demanar arròs caldós de ceps i calamars, que en Xesco hi té la ma trencada amb l'arròs, però veient la pinta del Tataky de salmó amb sopa de síndria no m'hagués importat haver-lo triat. Es clar que el moment 'repetició' que vem tenir amb l'arrós el fa encara un candidat més ferm a top de tops: és un BOLT! en tota la seva extensió!!

Al final de l'àpat va venir el moment pastís, moment homenatge, moment regal i moment emoció de la jornada. O sigui, la veritable raó per a la trobada :)

I ja sota els efectes de la companyonia i l'afecte, vem baixar en solemne processò per a fer el gintònic nostre de cada trobada, aquest cop aromatitzat amb les mores que agafa la familia en els boscos del voltant del restaurant.

I com a regalet sorpresa al final, en Xesco ens va fer una volta per l'hort i el celler. L'hort actualment està esplèndid, amb moltissimes verdures i hortalisses en plena floració  fructificació. Entre altres coses vem poder aprendre la diferència entre una flor de carbassó mascle i una de femella. La mascle és la que té el fruit de carbassó pròpiament a sota com podeu veure a la foto. Al principi vaig pensar que la mascle tindria dins una cuqueta i la femella no... però ves per on les dues tenen cuqui a dins. Aquest segle XXI ... temps complicats per a la simplificació de les identitats sersuals, heh!

També vem aprendre que quan el raïm fa el canvi de color per la maduració, s'anomena que està en fase de 'envero' que en frances es diu véraison.

Com sempre, el millor dels blocs són els blocaires i aquest dissabte hi va haver un ambient i una energia molt positiva i alegre. De carregar molta pila, vaja. Gràcies a tots els que us veu apuntar i fer-ho possible, gràcies als que van col.laborar enviant frases per al quadre de comiat de la Loreto (veure la segona foto), gràcies al gran Tiriti per currar-se el treball manual i gràcies a Ca l'Esteve per ratllar sempre a aquest nivell excel.lent.
I sobretot gràcies a la Loreto per haver-nos donat sabor i color durant aquests anys a Barcelona i per continuar fent-ho d'ara en endavant des de el seu estimat Tenerife!!

Per acabar, us deixo la llista dels blogs participants i en la mesura que m'ho comuniquin aniré posant les seves cròniques i els hi donarem veu també desde Gastroblocaires!!

cookmetender.com
Mylovelyfood.blogspot.com.es
Lefabuleuxdestinduchocolat.blogspot.com
gastropadi.blogspot.com
currycurryquetepillo.com
tiritinyam.blogspot.com
elcocinillas.org
cuinetes.bloks.cat
gastromimix.blogspot.com.es
decuina.net
365mm.cat
saboresdecolores.com

de solució definitiva contra matones-roba-bocatas

Per sort mai vaig tenir un 'matón' de classe que em robés l'esmorzar, però queda clar que per a cada problema hi ha una solució... i aquest és barateta i enginyosa. El sistema anti-robatori definitiu per a l'hora del pati.

Jódete, matón hehehe

Via Facebook

de recomanació sabatina al 365bcn: Bacoa, hamburgueses.

La recomanació d'avui al 365bcn és sense cap dubte una de les millors hamburgueseries de Barcelona, situada just darrere del mercat de Santa Caterina, un local menut i saborós. Bacoa.
Val molt la pena.

Podeu consultar la recomanació original clicant a la foto o al també clicant al logo. I si us barrufa us demano que li doneu al 'me gusta' o al compartir a twitter. A qui no li agrada una bona hamburguesa de qualitat? Pordió!! :)

Bacoa
Colomines, 2. Barcelona  [MAPA]  |  ☏ 932 68 95 48
http://www.bacoa.es/

de cervesa a la estratosfera, quin refrescor! (video relaxant del divendres)

Enviar una llauna a la estratosfera a 30 kilometres d'alçada i a -60 graus Centigrads no és una forma gaire econòmica de refredar una cervesa, ni gaire pràctica, ni gaire ecològica si m'apreteu.
Però sí que ho és d'obtenir un bonic video candidat a viral i també un bonic video relaxant de divendres per la tarda. O no?

Uns nois fent servir globus metereològics per a fer un test de les noves etiquetes de Coors Light: les mateixes que indiquen quan la cervesa està prou freda canviant de color amb la temperatura.
Es clar que alguns mitjans no s'han assabentat i es pensen que només es tracta de refredar-la molt ràpid, naaaaah.

Em queda el dubte personal de si la llauna porta realment cervesa a dintre, i quin seria el comportament de la mateixa en el cas d'una baixada extrema de la presió exterior...Implosion moment? pecata minuta en tot cas. Aquí el que es tracta és de gaudir del fucking awesome termòmetre!! :D

del dia que cambió el curso de la guerra: Churchill i la xocolata

El dia en que els Nazis van voler matar a Churchill aprofitant-se de una de les seves humanes febleses: la passió per la xocolata. Un altre reportatge de rigor històric en col.laboració i Join Venture amb el Daily Mail en aquest article.

"Secret wartime papers exchanged between MI5 officials reveal that the Nazis’ plans to conquer Britain included a deadly assault on Sir Winston Churchill with exploding chocolate.

Adolf Hitler’s bomb-makers coated explosive devices with a thin layer of rich dark chocolate, then packaged it in expensive-looking black and gold paper.

The Germans planned to use secret agents working in Britain to discreetly place the bars of chocolate - branded as Peter's Chocolate - among other luxury items taken on trays into the dining room used by the War Cabinet during the Second World War."

 
"Documents secrets en temps de guerra intercanviats entre els funcionaris de l'MI5 revelen que els plans dels Nazis per conquerir Gran Bretanya va incloure un assalt mortal a Sir Winston Churchill amb xocolata explosiva.

Fabricants de bombes d'Adolf Hitler van recobrir artefactes amb una fina capa de deliciosa xocolata negra, embolicada en paper negre amb lletres daurades.

Els alemanys planejaven usar els agents secrets que treballen a Gran Bretanya per col · locar discretament les barres de xocolata - amagada com de la marca Peter's -, entre altres articles de luxe a les safates al menjador utilitzat pel Gabinet de Guerra durant la Segona Guerra Mundial"

Quan pessigàves fort, molt fort la xocolata per a separar-ne un trocet s'activava el mecanisme i explotava als 7 segons.


Argumentaraaaaaaan que és absurd esperar que un Primer Ministre de Gran Bretanya no noti al tacte que allò no és xocolata sino una caixa metàlica amb una fina cobertura per sobre!

Argumentaraaaaaaan que no te sentit que tot i aquest tacte extrany el Gran Churchill pessigui molt fort l'artefacte, tant fort com per a seccionar la cobertura metàl.lica de la mateixa, tot intentant separar un troç que portar-se a la boca.

Inistiraaaaaaaaaaaan que haver d'esperar 7 segons (eficacia alemana, heh!) desde que la pessigues i apareix la làmina de metall fins que explota la bomba és un temps excessiu que permetria fugir fins i tot a un gordecho amb bastó i bombín.

Fal.làcies! Mentides! Conxorxes i Conspiranoies!!

La veritat és que aquell dia en que un agent del MI5 va demanar a un dibuixant que li fes un dibuix d'una possible bomba amagada dins una tableta de xocolata va ser el dia que 'cambió el curso de la guerra'!
Ens han venut que va ser el dia dels canyons de Navarone, o el dia en que un equip sencer de futbol va empatar (probablement eren presoners-jugadors del Espanyol?)

Jo us dic No! Poble, desperta!
La historia oficial la escriuen els guanyadors per pixar-se a la boca de la veritat! I la veritat aquest cop ens l'ha mostrada el Daily Mail, garant del rigor i el piriudisme de raça. Churchill i la xocolata, aquesta és la veritat.

Com a bonus, aquest bonic reportatge de la mateixa qualitat periodística que he vist al mur de FB del Roger 'ambcompte.net'. Rigor, rigor everywhere....

de pollastres disfressats de Napoleó. Literalment.

En algun moment un gestor del Smithsonian Institute va decidir que vestir pollastres com a grans figures històriques era una bona idea. Per promocionar la institució, per a acostar la història a un nou public gourmet, per a divertir-se amb los chicos del laboratorio... qui sap el que li va passar per el cap.

Aquí teniu l'enllaç a la web del Smithsonian, no és un fake. #estàpasando

Aquest enllaç me'l va fer arribar la Laura Solanilla (gràcies guapa!!!) i he trigat un parell de setmanes en processar la informació: No era fàcil decidir en quina categoria cal etiquetar una feina tan bona: ciència, marketing brillant, història, basura.

Ens han preparat i disfressat uns pollastres  vestits de Napoleò, Abraham Lincon o Jackie Onassis.
Crus, ostia! Com deien els grans Faemino y Cansado... ¡Empánelo por lo menos!

Ara que no em direu que les ulleres flotants no tenen un nosequé hipnòtic que quesejo...

I jo pregunto: si aquesta merda l'hagués parit un gestor de museu de cass, un gestor nostrat de pressupostos retallats... no em puc arribar a imaginar els adjectius que sortirien per les meves tecles.
Ara, que si això arriba de la terra del marketing, les oportunitats i el showbussines suprem deu ser que aquesta merda és merda de qualitat. Merda de la bona.

de comencem Agost amb un Ramsay somriure o qué?

També treballes a l'Agost? Podriem citar raons macro i microeconòmiques per a considerar que en realitat ets afortunat! Però si de tota manera necesites un somriure per a arrencar el mes... sempre pots acudir al mestre Gordon Ramsay.
Un crack que mai falla. Long life the Ramsay!!