dissabte, 11 d’agost del 2012
de recomanació sabatina: La vespa de Gràcia
La Vespa de Gràcia és un just homenatge tant al local que lluita per conservar una aposta gastronòmica senzilla i humil però també saborosíssima i deliciosa, com també a una vila com és aquesta Gràcia que manté identitat i veinatge per sobre de formigons i plans urbanistics impostats.
En molt pocs dies començen les seves famoses festes de carrers guarnits, oasi mental de la infància que a cada visita em reconcilia una mica amb els congèneres i en general, amb la vida.
Hi foten unes hamburgueses d'impresió, i m'encanta l'ambient canalla i sorollòs que de vegades hi regna. Com sempre, la recomanació original la trobareu al www.365bcn.com o clicant sobre la imatge. I si us barrufa li podeu fer un 'me gusta' o un tweet... i tal i tal :P
La Vespa Burguer Bar
Calle Torrent de l’Olla, 99. Vila de Gràcia [MAPA] | ☏ 687 12 59 22
Etiquetes de comentaris:
365bcn,
hamburgueses,
restaurantes,
Restaurants
divendres, 10 d’agost del 2012
de video relaxant de divendres:Frankenstein vs les cols de brusel.les
El video relaxant del divendres per la tarda... d'acord que avui encara no és per la tarda. Estimat lector, no sospitava que eres tan estricte amb els detalls!...és Agost, començo les vacances i per tant em sento legitimat per capgirar una mica el món i els horaris.
I de pas deixarem constancia d'una veritat que de petits intuim però que sovint anem oblidant mentre creixem... les fotudes cols de brusel.les sempre guanyen. No em pregunteu perqué, és així.
I de pas deixarem constancia d'una veritat que de petits intuim però que sovint anem oblidant mentre creixem... les fotudes cols de brusel.les sempre guanyen. No em pregunteu perqué, és així.
Etiquetes de comentaris:
video del divendres
dimecres, 8 d’agost del 2012
de Rahola momentum: Cascanueces überwoman
Ens fem un Rahola momentum?
Aquestes escultures pertanyen a la serie 'Nutcrackers' de la escultora Jennifer Rubell. I com resumir-ho..., són evocadorament inquietants. Sempre cascant i cascant nous amb les seves cuixes i natges fermes i lluents.
La veritat és que m'agrada el concepte, tot i la seva inquietogènesi.
Segons l'autora reflecteixen tant el cliché de la dona sexual i odalisca com el de la femella superior matxuca-gònades masculines: "these interactive sculptures embody the two polar stereotypes of female power: the idealized, sexualized nude female form; and the too-powerful, nut-busting überwoman"
El que jo deia: una Rahola.
Clavadeta.
Fotos de Andrew Ryan Shepherd preses Dallas ContemporaryVia Liquid Squid
Aquestes escultures pertanyen a la serie 'Nutcrackers' de la escultora Jennifer Rubell. I com resumir-ho..., són evocadorament inquietants. Sempre cascant i cascant nous amb les seves cuixes i natges fermes i lluents.
La veritat és que m'agrada el concepte, tot i la seva inquietogènesi.
Segons l'autora reflecteixen tant el cliché de la dona sexual i odalisca com el de la femella superior matxuca-gònades masculines: "these interactive sculptures embody the two polar stereotypes of female power: the idealized, sexualized nude female form; and the too-powerful, nut-busting überwoman"
El que jo deia: una Rahola.
Clavadeta.
Fotos de Andrew Ryan Shepherd preses Dallas ContemporaryVia Liquid Squid
Etiquetes de comentaris:
art i gastronomia
d'estiu fent l'Agost: Gastromimix a la radio.
Avui dimecres 21.30h Zulú tenim nova entrega de Gastromimix al programa Fem l'Agost (Onda Cero Catalunya). Yours truly és buenista militant.
Buenista, però no del de la ceja que aixecava el puny mentre caminava somrient i satisfet cap a l'inevitable llibre de receptes neoliberal (JA!) .
Soc buenista i en conseqüència faig la cunya. Atenció, la faig per molt més que militancia i amistat. Sobretot per el gaudi serè que proporciona sentir perletes com la següent. Tot parlant dels plats standard, repetitius i plastes que trobem repetitts al 90% dels restaurants dia sí i dia també...en Xesco li pregunta al presentador del programa:
¡Jugón!
Buenista, però no del de la ceja que aixecava el puny mentre caminava somrient i satisfet cap a l'inevitable llibre de receptes neoliberal (JA!) .
Soc buenista i en conseqüència faig la cunya. Atenció, la faig per molt més que militancia i amistat. Sobretot per el gaudi serè que proporciona sentir perletes com la següent. Tot parlant dels plats standard, repetitius i plastes que trobem repetitts al 90% dels restaurants dia sí i dia també...en Xesco li pregunta al presentador del programa:
-Vas prendre un Carpaccio? Ah! i que tal... abundant la racció, oi?
¡Jugón!
Etiquetes de comentaris:
gastromimix,
radio,
xesco bueno
dimarts, 7 d’agost del 2012
Menús olimpics i fotografia
Una bonica serie fotogràfica creada per la estilista Sarah Parker i el fotògraf Micheal Bodiam.
El conjuntm amb l'assesorament del nutricionista d'esportistes d'alt rendiment Dan Benardot, il.lustra com ha de ser un menú 'tipus' en funció de la competició olimpica de l'esportista.
Només per la bellesa de les composicions ja val la pena. I amb el bonus track de tafanejar les diferències entre els diversos esports.
Patinador masculí:
Llançadora de martell femenina
Sprinter de 100 metres femenina:
Gimnàsia artistica femenina:
Triatleta masculí:
Via Laughinsquid
El conjuntm amb l'assesorament del nutricionista d'esportistes d'alt rendiment Dan Benardot, il.lustra com ha de ser un menú 'tipus' en funció de la competició olimpica de l'esportista.
Només per la bellesa de les composicions ja val la pena. I amb el bonus track de tafanejar les diferències entre els diversos esports.
Patinador masculí:
Llançadora de martell femenina
Sprinter de 100 metres femenina:
Gimnàsia artistica femenina:
Triatleta masculí:
Via Laughinsquid
Etiquetes de comentaris:
curiositats,
esports
dilluns, 6 d’agost del 2012
El cafè de Pavlov
En la despiadada lluita comercial per cada polzada de client, cada polzada de bitllet i cada polzada de mercat del café (ehem, no ens posem estupendus: parlem del café per a emportar en got de cartró plastic...)... en cada polzada hi ha un especialista en manipulació, distracció i convicció. Parlo dels especialistes en marketing, es clar.Gent maca i que s'estima molt la familia, no hi ha dubte. Però he esmentat ja el concepte manipulació?
Posem un il.lustratiu exemple. A Seul uns campions del Dunkin' Donuts han decidit entrar a intercanviar crochets i ganxos amb la gent del Starbucks. Cap problema, el normal entre empreses!
I com fer-ho? Doncs aplicant les tècniques que ja va descriure en Pavlol, aquell pinxo que feia salivar un gos fent sonar una campaneta i donant-li de menjar. Al final només sonava la campaneta i el gos vinga a fer salivera encara que no hi hagués ni rastre del material fungible.
Doncs ara si anem per la capital coreana tot passejant per un autobús, potser ens posin un enganxifòs jingle publicitari i uns ambientadors ens omplin la pituitaria de irressistible olor a café. Tot just abans d'arribar a la parada amb el Dunkin' Donuts a 20 metres, es clar. I picarem, com no pot ser d'altra manera. Perque simplement n'hi ha que saben fer bé la seva feina i nosaltres... nosaltres comfessem-ho... som una mica passerells. I potser fins i tot, en el fons, ens agrada.
Via Foodbeast
Posem un il.lustratiu exemple. A Seul uns campions del Dunkin' Donuts han decidit entrar a intercanviar crochets i ganxos amb la gent del Starbucks. Cap problema, el normal entre empreses!
I com fer-ho? Doncs aplicant les tècniques que ja va descriure en Pavlol, aquell pinxo que feia salivar un gos fent sonar una campaneta i donant-li de menjar. Al final només sonava la campaneta i el gos vinga a fer salivera encara que no hi hagués ni rastre del material fungible.
Doncs ara si anem per la capital coreana tot passejant per un autobús, potser ens posin un enganxifòs jingle publicitari i uns ambientadors ens omplin la pituitaria de irressistible olor a café. Tot just abans d'arribar a la parada amb el Dunkin' Donuts a 20 metres, es clar. I picarem, com no pot ser d'altra manera. Perque simplement n'hi ha que saben fer bé la seva feina i nosaltres... nosaltres comfessem-ho... som una mica passerells. I potser fins i tot, en el fons, ens agrada.
diumenge, 5 d’agost del 2012
de Comiat de Colores. La meva crònica
La nostra chicharrera de capçalera ens torna cap a casa i aquest dissabte desde Gastroblocaires li vem voler fer un petit 'Comiat de colores' per a que li quedés clarinete quina és la opinió que ens mereix :)
Mentre li relliscava una llagrimeta en un dels moments emotius de la jornada ens preguntà '¿Porqué me hacen esto? Pues porque si vas por ahí sembrando alegría y siendo buena gente al final te pasa factura y te tiene que volver. Ahora te aguantas y recibes nuestro cariño estoicamente, es lo que hay!
En definitiva, això és el que vem fer, que val a dir-ho als gastroblocaires en generals sen's dona força bé: donar carinyo a parts iguals que gaudir amb la menja.
I per a aquesta segona vessant de la jornada, vem voler assegurar la jugada i el menú ens el va preparar l'equip del Restaurant Ca l'Esteve i les manetes de Xesco que va fitxar 50% del temps com a blocaire i 50% del temps com a xef. Es clar, algú ens havia de prepara aquestes delicioses viandes!! A continuació deixo constancia fotonotarial del festival de colors, sabors i textures...
Carajata de conill, que traduit a la parla comú és fetge de conill. Lleugerament saltat posat sobre un sofregit i una crema de patata. Tot plegat un dels triomfs de la jornada sota la meva humil opinió.
Però el que ho va petar a la meva meninge del placer va ser aquesta cruixent flor de carbassó farcida i aquestes croquetes (sí, a la foto posa mandonguilles però son croquetes) de calamar amb allioli negre. Semblen bombons i són bombons del mar!! Les dues propostes ... estratosfèriques.
Una mandonguilla amb pil pil de sipia, que a mi m'agrada molt perque aquesta manera de fer servir la sipia com si fòssin uns espaguetti sempre m'ha resultat divertida i d'una textura molt agradable al paladar.
Unes fruites de l'hort que van precedir la posterior visita a l'hort de Ca l'Esteve (mitiquíssim) i on hi havia pebrotet, pebrot vermell, carbassó... crunchy crispy cranchy!!
Com a plat fort jo em vaig demanar arròs caldós de ceps i calamars, que en Xesco hi té la ma trencada amb l'arròs, però veient la pinta del Tataky de salmó amb sopa de síndria no m'hagués importat haver-lo triat. Es clar que el moment 'repetició' que vem tenir amb l'arrós el fa encara un candidat més ferm a top de tops: és un BOLT! en tota la seva extensió!!
Al final de l'àpat va venir el moment pastís, moment homenatge, moment regal i moment emoció de la jornada. O sigui, la veritable raó per a la trobada :)
I ja sota els efectes de la companyonia i l'afecte, vem baixar en solemne processò per a fer el gintònic nostre de cada trobada, aquest cop aromatitzat amb les mores que agafa la familia en els boscos del voltant del restaurant.
I com a regalet sorpresa al final, en Xesco ens va fer una volta per l'hort i el celler. L'hort actualment està esplèndid, amb moltissimes verdures i hortalisses en plena floració fructificació. Entre altres coses vem poder aprendre la diferència entre una flor de carbassó mascle i una de femella. La mascle és la que té el fruit de carbassó pròpiament a sota com podeu veure a la foto. Al principi vaig pensar que la mascle tindria dins una cuqueta i la femella no... però ves per on les dues tenen cuqui a dins. Aquest segle XXI ... temps complicats per a la simplificació de les identitats sersuals, heh!
També vem aprendre que quan el raïm fa el canvi de color per la maduració, s'anomena que està en fase de 'envero' que en frances es diu véraison.
Com sempre, el millor dels blocs són els blocaires i aquest dissabte hi va haver un ambient i una energia molt positiva i alegre. De carregar molta pila, vaja. Gràcies a tots els que us veu apuntar i fer-ho possible, gràcies als que van col.laborar enviant frases per al quadre de comiat de la Loreto (veure la segona foto), gràcies al gran Tiriti per currar-se el treball manual i gràcies a Ca l'Esteve per ratllar sempre a aquest nivell excel.lent.
I sobretot gràcies a la Loreto per haver-nos donat sabor i color durant aquests anys a Barcelona i per continuar fent-ho d'ara en endavant des de el seu estimat Tenerife!!
Per acabar, us deixo la llista dels blogs participants i en la mesura que m'ho comuniquin aniré posant les seves cròniques i els hi donarem veu també desde Gastroblocaires!!
cookmetender.com
Mylovelyfood.blogspot.com.es
Lefabuleuxdestinduchocolat.blogspot.com
gastropadi.blogspot.com
currycurryquetepillo.com
tiritinyam.blogspot.com
elcocinillas.org
cuinetes.bloks.cat
gastromimix.blogspot.com.es
decuina.net
365mm.cat
saboresdecolores.com
Mentre li relliscava una llagrimeta en un dels moments emotius de la jornada ens preguntà '¿Porqué me hacen esto? Pues porque si vas por ahí sembrando alegría y siendo buena gente al final te pasa factura y te tiene que volver. Ahora te aguantas y recibes nuestro cariño estoicamente, es lo que hay!
En definitiva, això és el que vem fer, que val a dir-ho als gastroblocaires en generals sen's dona força bé: donar carinyo a parts iguals que gaudir amb la menja.
I per a aquesta segona vessant de la jornada, vem voler assegurar la jugada i el menú ens el va preparar l'equip del Restaurant Ca l'Esteve i les manetes de Xesco que va fitxar 50% del temps com a blocaire i 50% del temps com a xef. Es clar, algú ens havia de prepara aquestes delicioses viandes!! A continuació deixo constancia fotonotarial del festival de colors, sabors i textures...
Carajata de conill, que traduit a la parla comú és fetge de conill. Lleugerament saltat posat sobre un sofregit i una crema de patata. Tot plegat un dels triomfs de la jornada sota la meva humil opinió.
Però el que ho va petar a la meva meninge del placer va ser aquesta cruixent flor de carbassó farcida i aquestes croquetes (sí, a la foto posa mandonguilles però son croquetes) de calamar amb allioli negre. Semblen bombons i són bombons del mar!! Les dues propostes ... estratosfèriques.
Una mandonguilla amb pil pil de sipia, que a mi m'agrada molt perque aquesta manera de fer servir la sipia com si fòssin uns espaguetti sempre m'ha resultat divertida i d'una textura molt agradable al paladar.
Unes fruites de l'hort que van precedir la posterior visita a l'hort de Ca l'Esteve (mitiquíssim) i on hi havia pebrotet, pebrot vermell, carbassó... crunchy crispy cranchy!!
Com a plat fort jo em vaig demanar arròs caldós de ceps i calamars, que en Xesco hi té la ma trencada amb l'arròs, però veient la pinta del Tataky de salmó amb sopa de síndria no m'hagués importat haver-lo triat. Es clar que el moment 'repetició' que vem tenir amb l'arrós el fa encara un candidat més ferm a top de tops: és un BOLT! en tota la seva extensió!!
Al final de l'àpat va venir el moment pastís, moment homenatge, moment regal i moment emoció de la jornada. O sigui, la veritable raó per a la trobada :)
I ja sota els efectes de la companyonia i l'afecte, vem baixar en solemne processò per a fer el gintònic nostre de cada trobada, aquest cop aromatitzat amb les mores que agafa la familia en els boscos del voltant del restaurant.
I com a regalet sorpresa al final, en Xesco ens va fer una volta per l'hort i el celler. L'hort actualment està esplèndid, amb moltissimes verdures i hortalisses en plena floració fructificació. Entre altres coses vem poder aprendre la diferència entre una flor de carbassó mascle i una de femella. La mascle és la que té el fruit de carbassó pròpiament a sota com podeu veure a la foto. Al principi vaig pensar que la mascle tindria dins una cuqueta i la femella no... però ves per on les dues tenen cuqui a dins. Aquest segle XXI ... temps complicats per a la simplificació de les identitats sersuals, heh!
També vem aprendre que quan el raïm fa el canvi de color per la maduració, s'anomena que està en fase de 'envero' que en frances es diu véraison.
Com sempre, el millor dels blocs són els blocaires i aquest dissabte hi va haver un ambient i una energia molt positiva i alegre. De carregar molta pila, vaja. Gràcies a tots els que us veu apuntar i fer-ho possible, gràcies als que van col.laborar enviant frases per al quadre de comiat de la Loreto (veure la segona foto), gràcies al gran Tiriti per currar-se el treball manual i gràcies a Ca l'Esteve per ratllar sempre a aquest nivell excel.lent.
I sobretot gràcies a la Loreto per haver-nos donat sabor i color durant aquests anys a Barcelona i per continuar fent-ho d'ara en endavant des de el seu estimat Tenerife!!
Per acabar, us deixo la llista dels blogs participants i en la mesura que m'ho comuniquin aniré posant les seves cròniques i els hi donarem veu també desde Gastroblocaires!!
cookmetender.com
Mylovelyfood.blogspot.com.es
Lefabuleuxdestinduchocolat.blogspot.com
gastropadi.blogspot.com
currycurryquetepillo.com
tiritinyam.blogspot.com
elcocinillas.org
cuinetes.bloks.cat
gastromimix.blogspot.com.es
decuina.net
365mm.cat
saboresdecolores.com
de solució definitiva contra matones-roba-bocatas
Per sort mai vaig tenir un 'matón' de classe que em robés l'esmorzar, però queda clar que per a cada problema hi ha una solució... i aquest és barateta i enginyosa. El sistema anti-robatori definitiu per a l'hora del pati.
Jódete, matón hehehe
Via Facebook
dissabte, 4 d’agost del 2012
de recomanació sabatina al 365bcn: Bacoa, hamburgueses.
La recomanació d'avui al 365bcn és sense cap dubte una de les millors hamburgueseries de Barcelona, situada just darrere del mercat de Santa Caterina, un local menut i saborós. Bacoa.
Val molt la pena.
Podeu consultar la recomanació original clicant a la foto o al també clicant al logo. I si us barrufa us demano que li doneu al 'me gusta' o al compartir a twitter. A qui no li agrada una bona hamburguesa de qualitat? Pordió!! :)
Bacoa
Colomines, 2. Barcelona [MAPA] | ☏ 932 68 95 48
http://www.bacoa.es/
Val molt la pena.
Podeu consultar la recomanació original clicant a la foto o al també clicant al logo. I si us barrufa us demano que li doneu al 'me gusta' o al compartir a twitter. A qui no li agrada una bona hamburguesa de qualitat? Pordió!! :)
Bacoa
Colomines, 2. Barcelona [MAPA] | ☏ 932 68 95 48
http://www.bacoa.es/
Etiquetes de comentaris:
365bcn,
hamburgueses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






















