desde l'altre banda

Com es veuen les pelis de terror desde 'l'altre banda'? Una mica d'empatía, companyers...

Deus ex Montalbán

Aprofitant que el futbòl ho està petant...

-¿Le interesa a usted mucho el fútbol?

El relaciones públicas se volvió y calculó el efecto que podía provocar su respuesta.

- Como deporte me parece una ordinariez estúpida. Como fenómeno sociológico, me parece fascinante.

Y se marchó definitivamente sin tiempo para oír lo que Carvalho dijo casi para sí:

-Sociólogo, lo que me faltaba.

(...)

-Tendría que echarle un vistazo a la Enciclopedia Gastronómica que me he comprado a plazos. Parece increíble lo complicado del espíritu humano.¿A quien cree usted que se le ha ocurrido rellenar los higos con nueces y cocerlos en zumo de naranja?

-Probablemente a un sirio.

(El delantero centro fué asesinado al amanecer)

desde Vinarós a les seves vides.

Entre el seny i la rauxa, a decuina.net quasi sempre triem la rauxa. Fa una estona dubtava entre escriure ara mateix la crònica de la presentació que els olleta de verdures, el mestre Juanjo Roda i els super forners massiteros ens han ofert del llibre 'Els dolços i salats als forns de Vinarós'.

Com veieu, dubtava però un encertat consell jedi al twitter m'ha fet decidir. Tens raó, Calpena-san: no ho intentis, fes-ho.

Quan avui anàvem cap al mercat de la Boquería (mític!) per a una presentació on hi està barrejat un forn com Ca Massita (mític!) ja tenia clar que la qüestió era més com gaudir del moment amb una colla d'amics i no pas tant realment anar a una presentació literaria.

Les coses com són, els massitos i en Juanjo podríen haver parit un xurro sec punxat a un pal que hi haguèssim anat igualment a passar una bona estona amb ells i a aplaudir-los perque de motius en sobren amb la seva feina del dia a dia.


El que passa es que aquesta colla han parit un llibre seriós, didàctic, ben editat, amb 30 receptes clàssiques posades en contexte i que val molt la pena. Si fós un xurro sec punxat a un pal ho diríem. Aleshores per que no hem de dir que el llibre ens ha encantat?! Més que encantat: estem cofois de tenir-lo!


Ens hi hem reunit un bon nombre de 'hoolingans' (gastronòmics, ep!) amb els que he tingut temps de compartir breus converses, proposar futures quedades al voltant d'un arròs cuinat amb carinyo, desvirtualitzar a alguns blocaires d'allò més interessants com l'Ada Parellada i retrobar-me amb alguns dels blocaires més catxondos, simpàtics i digitals que un es pot tirar a la cara.

La llista és llarga i me'n deixaría algún. A mesura que pengin cròniques els anirè posant també. A currar companys!! XD

Moment 'penediment next morning'. Poso la llista: Cocinillas, fem un mòs, baixagastronomia, la cuina de casa, amb compte, delícies del rebost, Semproniana, el café de nit. Si em deixò algú disculpeu-me per endavant i feu-m'ho (moment 'pronoms febles are chic') saber.

Us diré que les presentacions han estat totes breus, menys una. Un dels que apareix a la foto anterior. Estava taaaaaaaaaaaaaaaant nerviósssssssss, però taaaaaaaaaaaaaaaaant, que ha necessitat xerrar una estoneta per a que no es notés. Però jo diría que només començar a xerrar ja no el notava nerviós (emocionat sí, un pèl)....#valenene.

Algún sómines ha tingut temps de preguntar per qué no hi ha cap postre de xocolata.


La resposta no pot ser més clara: la xocolata era un ingredient de luxe fa cent anys, i per tant, no formava part de les receptes tradicionals i populars. Igual que el massapà i l'ametlla també eren ingredients de luxe i només es feien servir molt comptadament. Per exemple en el coc de comunió.

I al final hem pogut picar tres de les receptes del llibre, coc de verdures, coc de tomàta i un dels coc de comunió.


I una anècdota col.lateral:
Hom sap que es trova devant d'un autèntic especímen femení de bloguerus silvestris quan s'assabenta que al bolso en comptes d'un pulveritzador de Channel Num5 hi porta un pot de mojo picón. EP! I SENSE PREDRE NI UN GRAM DE GLAMOUR.
Si senyor!! Això és militància!! i no direm noms Calpena, no et preocupis que ja saps que sóc una tunda.

desapareguts en acció...

Tinc una pregunta per tots vosaltres...ON COLLONS ESTÀN ELS TOMÀQUETS AQUEST ANY?

Estèm a 6 de Juliol, 40 graus. Amb sensació de ser tots uns Bob Esponjas de la vida. Tot el dia gotejant. Humits. Suats.
I cada any, per aquesta època m'afarto de tomàquets a 1 euro dos kilos. Oferta de licopens a dojo. Estiu oficiant d'estiu i el rei tomàquet al seu tron, universal.

I porto dues setmanes que en la meitat de fruiteries/verduleries del poble no en tenen i a l'altra meitat només en donen si fas 'trueque' pels teus ronyons.

La meva teoria és que en un moment donat, tots vem posar el cap sota l'aigua i unes naus extraterrestres van passar i segrestar quasi tots els tomàquets del planeta. Per això no n'hi han tot i que sigui Juliol.

Segur que és això, Quina altra cosa podria ser sino?

(s'accepten suggeriments, of course)

de payback

Com vem prometre i explicar en el post de desitjos acomplerts, Llepadits i un servidor aquest dissabte vem portar el berenar a Catalunya Ràdio, al Vist i no vist. Aquest programa 2.0 és tremendo per coneixer i contactar gent interessant per la xarxa. Les fotos són de laf_user





La idea de fer el púding de croissants la vaig treure de la Gemma, tot i que al ser dolç al final vaig fer servir ous i llet per a coure'l. La salsa d'albercocs i llimona...improvisada i molt bona.
Els carquinyolis són fets amb la recepta els que ens va donar la gran Carbó en un curset del Caprabo.

Es va acabar tot!! Vaig marxar a casa ben cofoi!!

I a sobre, vem veure en directe La Banda Municipal del Polo Norte. En prèvia del concert que faràn aquest divendres a la sala Sidecar. Us hi apunteu? Nosaltres tenim la data marcada al calendari!

La Banda Municipal del Polo Norte - Enfant Terrible from starbase on Vimeo.

definició autoreferent

Una pizza és aproximadament un cilindre baixet...per tant, el volum que ocupa una pizza és exàctament = Pi x Z x Z x A .
On 'Z' és el radi de la pizza i 'A' es l'alçada de la mateixa.

Deliciosament autoreferent, oi?

Via microsiervos

Nota:
Per als que m'heu dit que us perdeu amb el tema, és un joc on es canvía la notació comú del volúm d'un cilindre:

degeneres falls in love.

Ho ha posat avui al twitter en Txaber

¿Es un pájaro? ¿Es un torbellino? ¿Es un chef? Es, simplemente, Jose Andrés al show d'Ellen Degeneres.

d'estrena a la 'teleté'

Avui per la nit estrenen un nou programa a Antena Nova que per una vegada tracta sobre la cuina professional. Sense famosos, famosets, actors, cantants ni voluntariosos espontanis.

Personalment reconec que el que més m'agrada d'un restaurant és la cuina, la curiositat per veure com treballen, quines tècniques fan servir i com s'organitzen en molts casos és superior a les ganes de menjar els plats que hi preparen.


Momento batallita: quan vaig estar treballant a un restaurant per pagar-me els estudis, vaig preferir el lloc de treball a la cuina que el de sala tot i fer 2h més cada dia i cobrar el mateix. La cabra tira al monte.

El programa està protagonitzat per Gordon Ramsey. Segons la web d'Antena nova és el xef anglès més famós de la historia.
Ahm, posmuybien,.
Jo no el coneixía tot i que el currículum és impresionant. Estrelles a gogó, restaurants en propietat i paisos en multitud. Però jo, famós famós i anglès anglès, conec en Jamie i en Henston.

Ho diuen els de la tele serà, per tant, mentida.

La gràcia del programa està en que el 'muyayo' agafa restaurants de trajectoria tirant a submarina i els mira de redreçar. Espero que el tó no sigui massa agressiu, perque a les cuines el llenguatge sól ser directe i contundent...poden saltar guspires.

No em negareu que el paio té més aviat aire de sargent alemany que de xef anglès. És més, diria que al prenda me l'he trobat aquest cap de setmana a Lloret.

Els dijous per Antena Nova a les 22.30h (aprox, no sigueu pejigueras amb els horaris per que no tallaràn els anuncis per molta mala llet que gasti en Gordon).

de Northern Exposure

La marca Galicia està associada a productes de qualitat. Galicia Calidade. S'hi han gastat diners en que hi fem aquesta associació mental. Galicia = Calidade.

Els gallecs tenen orgull per lo gallec. I ben fet que fan, entre altres valors tenen uns productes i matèries primeres de qualitat contrastadíssima.

Fins i tot hi ha il.lustres blocaires gallecs com en Jorge Guitián capaços de plantejar com continuar un camí d'excel.lencia fugint dels muntatges cutres i sense valor gastronòmic:

En resúmen, en este pais que, al menos de cara a la galería, quiere apostar por la gastronomía, seguimos poniendo dinero público para divulgar y promover el vino peleón y seguimos considerando que eso de la cocina de vanguardia no tiene interés para la formación de los estudiantes de cocina y gastronomía.

Doncs bé, agafa un llest, al que no conec ni en tinc ganes. Munta un tinglado anomenat Maris Galicia que gira per tota Espanya. Suposadament com a mostra gastronòmica de les excel.lències galaiques.




Nosaltres hi vem anar després de fer un matí al Cosmocaixa. Tenint una galega reinant al cor, tot el que faci olor celtiña és un punt de visita obligada i un just reconeixement a la seva generositat.

Va ser la crònica d'una mort anunciada.

El día en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo. PAM!

Nosaltres ens vem aixecar del Planetarium sabent que quan veus fum, hi trobes foc. Erem els Santiagos Nasar del dia, però......però ... i si? .... I SI?

Pues no. No, no y mil veces no. PUM!

El tinglado és una carpa enorme, trufadeta l'entrada de papers per terra i amb un kiosk per a comprar tiquets degustació.

A l'esquerra uns stands on venen pà, cervesa, pop amb cachelos i marisc apilat en un liquid que potser algún dia va ser aigua de mar. A la dreta unes taules de picnic llardoses posades com si fos el menjador de campanya de MASH. Sense respatller, enganxades a la taula, taules aptes per a la guerra de Corea, no per a gaudir d'un producte de primera qualitat.
Amb el terra brut. Sense aire condicionat. Amb plats i coberts de plàstic. De plàstic!!