diumenge, 16 d’octubre del 2011

d'anuncis extranys amb estètica de 'Las vírgenes suicidas'

En fi, suposo que per a entendre-ho del tot i xalar has de ser un ianqui... com a mínim a les noies no les han posat en bikini i tenen aquesta estètica que en certa manera m'ha recordat a 'las vírgenes suicidas' (parlo de la estètica de les noies). Grandiosa pel.lícula, per cert.


dissabte, 15 d’octubre del 2011

de Tarraco essencial a Barcino i tiro porque me toca

Imagineu-vos la situació:

Un blogger que se les dona de iconoclasta i lliurepostejador és convidat a un sopar promocional per a la difusió de la cultura gastronòmica tarragonina. Que la cultura gastronòmica tarragonina necessita difusió em sembla que genera un consens general.
Que jo estic deixant de ser iconoclasta... és bastant probable/possible. A los hechos me remito, señoría.

El que ens queda intacte, són les ganes de gaudir escribint entrades al blog i de fer-ho lliurement. De fet hauria d'estar donant la xapa amb lo maco del sopar tarragoní trasplantat d'ahir a la nit i en canvi us explico les meves cabòries de metablogger preocupat per el seu melic.

Deixem-ho doncs clar: el sopar va ser brutal. Fino filipino i em jugaria un pèsol a que fins i tot un de Reus s'aixecaria de la cadira per aplaudir als seus veins de la Imperial Tarraco.
I es que els ambaixadors triats eren de categoria: el restaurant AQ dirigit per Quintín Quinsac i amb els fogons a les ordres de Ana Ruiz.

A més em va servir per a coneixer l'interior del restaurant Santa, on Paco Guzmán que no només és cuiner sino que també és blogger (al loro: http://santarestaurant.wordpress.com/) va cedir els fogons en retorn de la visita que ell va fer al AQ fa uns dies.



El motiu de tot plegat va ser com us deia donar a coneixer la gastronomia de Tarragona, o com a mínim una part de la mateixa al cap i casal. Segons em van explicar ells mateixos, alguns restauradors de la zona volen despertar una consciència i una certa sensació de estimar-se més a ells mateixos.


Ahir vaig tenir el plaer de coneixer un grapat de restauradors que formen part del grup Tarragona es essència (http://www.tarragonaessencia.cat/el_colectiu.php) I fins i tot amb el president del grup em va tocar compartir taula: Carlos Llobet del restaurant Arcs. Altres 'agraciats' amb la meva companyia van ser Xesco Bueno (al pobre es que li toco en quasi tots els saraos, hehehe), Philippe Regol i una parella encantadora que eren els productors de l'arrós 'Lo nostre' (http://www.lonostrearros.com/).


Com que vaig tenir un petit problema de memòria amb la càmera (que em vaig oblidar la tarja de memòria, vull dir. Problema meu no de la càmera < guiño privado y particular hehehe) he demanat a P. Regol si em deixava manllevar les seves fotos per a il.lustrar el sopar. Sincerament, els plats són tan espectaculars que no us podia deixar sense la visió dels mateixos. Gràcies per les fotos, Philippe :)

Primer vem començar amb un ostrot gigantiàsic saborós amb granizat de gin-tònic. Que us he de dir a la enorme quantitat de vosaltres que sou aficionadíssims al gin-tònic.
Després va venir un ravioli de gamba a l'allet (amb l'allet escalivat, tremendo) i un tartar de sardina i seitó sobre una salsa de pebrot verd.


Amb el festival ja en marxa, vem continuar un ravioli de 'panceta' farcit de bacallà amb una sopa de salsa romesco, molt suau i boníssima per a gaudir-ne a cullerades plenes. Encara que no quedi prou 'xic'.
Un arrós de la varietat 'marisma' - que per cert ens van obsequiar amb un kilo per a cadascú i que penso fer complit homenatge a casa!! Gràcies!!

I ja per anar acavant un tartar de tonyina amanit amb un escabetx molt suau de balsàmic, un  coulant fet de botifarra dels Casals i patata. Amb un rovell d'ou liquid a dins i pop 'a feira' per sobre -amb pimentón de la Vera, heh-.
I finalment un postre deliciós de gelatina de menta, crema de llimona i un granisat de Chartreuse: el que vindria sent una Chartreuse-pirinha.

En definitiva, que el patronat de turisme va venir, Tarragona essència va veure i finalment AQ va convencer.

I com un Juli Cesar triomfant suposo que van marxar molt contents de la feina feta. Perque per la meva banda ja us puc dir que han posat Tarragona més en el meu mapa gastronòmic particular. Que no era molt complicat perque com la majoria de pixapins que conec, més aviat mirem cap al nord que cap al sud en aquestes coses (sort que seeeeeempre ens quedarà Vinarós, eh massitos :-P )



I com a bonus track, aquest arrós de la varietat marisma, totalment desconegut per a mi que segons ens van explicar els productors és ideal per a fer arrós caldós. També en fan de bomba i de carnaroli (ideal per a l'arròs sec i risotto respectivament) però diria que aquest marisma és una joieta de la corona.
De moment li donarem canya amb un caldòs!! Endavant les atxes!!

divendres, 14 d’octubre del 2011

de Punt de cocció ep.5 > la història del fondo oscuro de carne



Avui al Punt de cocció us portem la historia del fons fosc de carn o fondo oscuro de carne. Un bon exemple de com la cuina evoluciona en paralel amb la resta de la societat. I com sempre, també aquí trobareu els continguts multimedia a banda del audio descarregable.


Les dues imatges dels ingredients dels fons foscos de Escoffier i Pellaprat, amb les seves subtils diferències. Imatges pertanyents a un article publicat a la revista ChefBook per Fundació Alicia.






Per a descarregar el podcast cliqueu AQUÍ:
Per a escoltar online ho podeu fer clicant AQUÍ



1. Demà passat 16 Octubre és el dia mundial de la alimentació  a proposta de la FAO, una jornada per a conscienciar dels grans problemes que té la humanitat plantejats amb el tema alimentari. Els desafavorits passen gana.
Entre altres es fara una gran carrera internacional a Roma per a recaudar fons.
http://www.gastronomiaycia.com/2011/09/19/dia-mundial-de-la-alimentacion-2011/



2. el proper 17 d’Octubre es celebra a Barcelona una trobada internacional de gastronomia i tecnologia sota l’auspici de Ferran Adria i Telefònica Digital. Anomenades Gastro-tech-days o díes gastro-tecnològics.

Hi haurà diversos tallers i taules rodones sobre l’aplicació tecnològica a la cuina i també la relació amb el món 2.0 d’internet.
Hi sóm convidats i us portarem la crònica de primera mà aquí al Tots els matins punt i seguit.







En petit homenatge a Steve Jobs, creador de la marca Apple i gurú dels internets que va morir la setmana passada, avui no tenim una recepta, sino cinc idees de com fer servir la poma a la cuina.

Idea num 1.  En amanida: pelar, tallar i amanir amb sucre, sal, pebre i oli d’oliva.

Idea num 2. Al forn microones: embolicades en film amb un petit tall per a que no explotin.  3 o 4 mins a tota potència

Idea num 3. En puré: Triturem la poma al forn, si ho fem amb la llavor tindrem matisos amargants subtils donats per les llavors.

Idea num 4. Amb peix o carn: Les tallem com si fòssin patates en bastonets i les fregim lleugerament.

Idea num 5. En postre: en dauets, saltats amb mantega i un punt de sucre. Afegim un iogurt per sobre i tenim un postre sa i boníssim.





El bueno


La Pastelería Turull de Terrassa ha guanyat  la IV edición del Millor
Cruasán Artesà de Mantega de España 2011
De nou una pastisseria catalana s’emporta aquest premi, i es que
SEMPRE ES DE PUTA MARE QUE HI HAGI CRUASANS DE MANTEGA BEN FETS I ESPERANT ELS NOSTRES CAFÉS PER ESMORZAR.
http://www.pasteleria.com/noticias/view/la-pasteleria-turull-de-terrassa-mejor-croissant-artesano-de-mantequilla-de-espana-2011/02945 


El feo



La tornada de les varietats tradicionals de pastanaga que són de color púrpura, com eren abans de les que coneixem actualment. blanques, grogues,....
PERO ES QUE TAMBÉ EN FAN AMB GUST DE XOCOLATA (ja retirades) i això ens sembla una GASTROMONSERGA.
http://www.planetacurioso.com/2011/01/12/sabias-que-las-zanahorias-no-siempre-fueron-naranjas/


El malo

Llegit al diari ElPais: “El ADN demuestra que el 8,6% de lo que se vende como merluza no es tal”
Fa falta dir gaire més? Més controls i que aquestes coses no surtin a compte, siusplau.


http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ADN/demuestra/86/vende/merluza/elpepisoc/20111006elpepisoc_5/Tes


de mil palitos de verano

Coses que es poden ferquan un estiu no s'acaba mai i la tardor no arriba. Menjar i menjar gelats fins acumul.lar mil palets de fusta i muntar un 'xou' a casa com aquest...


Via Microsiervos

dijous, 13 d’octubre del 2011

de last waltz per elBulli. El documental.

Per a aquells que sou de fora de l'àmbit on arriba TV3, o per als que no ho veu poder veure, o per als que com jo hi volgueu reincidir...
Personalment el que més m'agrada és veure el procés de construcció del postre versionant el Peche Melba d'Escoffier. S'enten molt bé que es tracta de reformular el plat amb els mateixos ingredients, no pas afegir ni treure'n coses. Aquesta és la part que a mi m'emociona.

M'hagués agradat que algú li preguntés al stagier que diu que ja era hora que s'acabés (assumeixo que l'stage i no pas elBulli, es clar) quins motius tenia per a sentir-se així. I també que algú difuminés el pastís del final de festa com fan al Sálvame amb la cara de la filla de Belén Esteban.

Horeta de bona televisió i alta cuina, amb emoció però sense sensibleria. Com us he dit, jo repeteixo plat.

elBulli
LastWaltz.






decuina viejuna parental recipes. Que trabajen los papás!!

De la mateixa manera que considero que ser bilingüe no et fa millor però si que t'enriqueix, també considero que tenir varies arrels de les que extrauren substància vital també ajuda a que la planta de la vida et puji més ufanosa.

Ho comento perque tinc la sort que tota una branca familiar viu i treballa a Extremadura. Es a dir, si exportem la definició JordiPujoliana són extremenys. I es clar, aixó m'ha permés coneixer d'aprop tota una forma diferent -o no tant diferent, que tot depen dels augments del microscopi- de viure i evidentment de cuinar.

I com a bola extra del pinball culinari, dona la casualitat que les terres extremenyes estan ben a tocar dels cosins lusitans. Amb el que de retruc també he pogut gaudir d'alguna manera d'una tercera forma de entendre la vida, i evidentment de cuinar. Partida extra, oiga.

Per això avui us porto un plat del que ja he parlat, però versionat en pas-a-pas per els meus benvolguts progenitors. Es a dir, inauguruo la secció de cuina viejuna parental que espero tingui en el futur més capítols per allò de que la familia que posteja unida engreixa unida i també perque no ens enganyem, son els redactors més barats que et pots tirar a la parpella. Becaris amb contracte indefinit.






La recepta segons la llibreteta dels pares,



Bacalao dorado

Ingredients:
bacalao -400 grs.-
patatas- 3-
huevos -4-
cebollas -2-
aceite de oliva, sal, pimienta
 
Procediment:
Poner el bacalo para desalar y desmigar
Rallar la cebolla y sofreir en aceite de oliva, añadir el bacalao
Cortar las patatas con el elicoptero y freirlas. Si no se tienen ganas comprar una bolsa de patatas especificas para hacer bacalao dorado.
Mezclar el bacalo y la cebolla con las patatas y añadir los huevos batidos.

Es como si fuera un revuelto. Mejor que quede crudito.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

de par en par. Ada+Bloggers = La vida en colors


Siguem cursis per una vegada, si la vida es pogués descriure en forma de colors podriem dir que l'Ada és una mena de arc-iris que camina.
Així que quan et convida amb un grup de blocaires per a coneixer la nova carta del restaurant El pla dels Àngels ja saps el que t'espera. Unes hores de la vida a tutti colori.

I també molts decibels, perque siguem clars: ens vem passar un ou cridant com a bellacos aquest diumenge. Però la eufòria i el 'cachondeo' ja ho porten aixó. He estat en concerts de Metàllica amb menys volum atronador!!

Com que el motiu de la trobada era presentar la carta acabada de renovar, vem poder tastar multitud de plats d'aquest restaurant de gastronomia el.laborada i pret-a-porter.
Preus ajustadíssms per als que volem gaudir d'el.laboracions originals però no tenim ni un duro a la butxaca.
Crec que el millor és que feu un cop d'ull a la dotzena de plats que vem poder tastar. A sobre el restaurant està situat just devant del MACBA, aquell museu en que quan hi he anat el continent era més maco que el contingut. Punt obligat de ruta gafapastista barcelonina. Al cor del Raval.

Per això, per a que veieu els plats que ens van regalar l'Ada i el seu marit Santi m'he currat un video de dos minuts que estreno avui coincidint amb el Festival de Cinema de Sitges i amb la nova de Coppola. Con un par.


Al acabar, vem poder fer la visita a les 'catacumbes' del restaurant, un antic forn ben conservat a on cada diumenge fan un taller amb monitor per a que els pares puguin 'aparcar' les criatures mentre ells acaben de dinar. Si no és el millor invent després de la roda i la cullera d'esferificar que vingui Escoffier i que m'ho desmenteixi. Fan falta més Adas als restaurants catalans!!


De la vessant més gastronòmica, us he de dir que els plats que més em van agradar van ser la llauna de salmó marinat (amb aquest guacamole del soterrani de la llauna hi anava molt i molt bé), el caneló de botifarra negra  i el tremendo delirium tremens de xocolata -comfesso que fins i tot em va agradar més que el que ja havia menjat al Semproniana-.
El que menys va ser el pop a feira, ja que les patates estàven massa poc fetes per al meu gust.

Els vins van ser 'Perro Verde' i 'l'Equilibrista', dels que no us puc fer referència perque no els vaig tastar :-P

Tot plegat un diumenge dels que carreguen les piles i fan que aquesta grisa tardor sembli ple estiu... oh wait!!
Seriosament, jornada de dobledosi amb la energia de l'Ada i la energia del conjunt de blocaires. Sou tremendos!!



Pla dels àngels
Ferlandina 23
Barcelona
tel. 933294047
pla-dels-angels@semproninana.net

dimarts, 11 d’octubre del 2011

de sex in the kitchen: Post picantón (III)

Diria que en aquesta vegada la cosa es prou explícita. Com es determina l'horari infantil a Internet?

si fa un temps era un post literalment picantón, avui ens volen vendre un producte a través del sexe, el sexo, the sex i el gustirrinín. Quan era petit hi havia molta protesta per la utilització de la imatge femenina com a objecte sexual en la venda de cotxes i altres productes. Vaig pensar que amb el temps desapareixeria aquesta pràctica però el que ha passat -OH! Sorpresa- és que ara també es fa servir la imatge sexual masculina per a vendre productes.
I així todos jodidos pero todos iguales.

L'estètica de tot plegat en el primer anunci es prou divertida, amb un punt cutre resultón que demostra una bona capacitat autoparòdica de la marca. Alerta al detall dels calçotets de leopardo.
Ja que ens volen despertar la bèstia que portem dins, que ho facin amb gràcia.


Bonus track.
El següent és un anunci censurat de Sprite (censurat, viral, de concurs d'agència,quemasdá...).
Molt per la feina, o sigui que ni tan sols dissimulen amb una mica d'humor. Al tajo, al tema, aquí te vendo aquí te engancho, amorratealpilón.




Finissíssim i amb molta classe, eeeeeeh? Dialèctica de la fina.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

decàleg de raons per a no ser vegetarià

A la adolescència hom travessa una complicada època de recerca interior. Cercant una identitat, una definició de la pròpia essència i també uns objectius a la vida. És per tant el moment en que molts vem aprofitar per a fer una ulladeta a diferents escoles filosòfiques i religioses del món.

I deixant a banda temes tradicionalment considerats més trasscendentals, també vaig cercar la meva identitat en la menja i la jalamenta. I rodejat -starbase rendeix-te- de llibres del Prof. N. Capo i altres perles similars, vaig sospesar meditadament les raons per a ser o no ser, vegetarià.


Decàleg de raons per a no ser vegetarià.

Raó num. 10.


Bueeeeeeeeeeee, doncs em sembla que aquesta ja val també per a les altres nou pendents.