divendres, 22 de juliol de 2011

de vegades un es pregunta d'on li ve tanta sort.

Treinta minuts de vida donen per a molt. 

Treinta minuts de cotxe tornant de sopar a casa la Maria i el Xesco (gastromimix), rodejat de la foscor de la matinada (quarts d'una és matinada per a un abuelo com jo). Repassant el camí que ens ha dut fins aquest sopar tan especial i diferent.

Repassant, i preguntant. No sóc l'únic.



Ja fa uns mesos que aquest prodigi de generositat que és en Xesco va comentar la idea de convidar uns quants bloggers de cuina a casa i cuinar plegats algunes de les seves receptes.
Quan ho va dir vaig saber que ho faria, sempre acaba fent el que diu que farà.




I els afortunats vem ser el Manel de cuinagenerosa (que ja ha fet la crònica -aquí-), l'Anna de La Taula d'en Bernat, els olleta de verdures (autors de moltes de les fotos anteriors) i el abajofirmante.
Sovint un es pregunta d'on li ve tanta sort.

La crònica detallada és potser el de menys, no es possible resumir 7 hores de complicitat i les imatges ja parlen per si mateixes.
Desde collir els fruits que fem servir a l'hort -sorpresa de la sindria tamany melonet Cantaloup, que mona- fins al meu primer llamàntol sacrificat en allò que és tan natural com menjar. Ràpidament i neta,  simplement per menjar. El cicle de la vida.

Per cert, a destacar la crispi-paella, un divertit joc fet amb arrós 'passat de cocció i assecat, que al posar-se en oli roent s'infla i queda cruixentíssim. Servit amb un brou de peix i marisc dona com a resultat un divertimento (made in el Bulli, per cert) on tenim el gust de la paella -tot i que vem coincidir que era més un arrós a banda- però amb el cruixent dels crispis.
I com a fet molt curiós, aquest entrant Terra on la ceba fregida (tipus Ikea), carquinyols esmicolats i pa torrat també desfet formen el substracte on apareixen els brots i fins i tot algún cuquet fet amb remolatxa i agar-agar.

Entrants: Terra, xupaxups de micuit amb regalesia, salpicón amb crema de pèsols i crispi-paella.
Plats: sopa freda de tomàquet, arrós verd (el gran triomfador, us vaig posar la recepta aquí) i fricandó de rap amb rossinyols i vainilla.
Postres: Coulant.


I aquesta és la recepta que em va ser adjudicada a mí, una meravellosa sopa fresca de tomàquet amb alfàbrega i llamàntol. Una recepta tan extraordinaria que la van fer servir la Maria i el Xesco en el seu banquet de noces.
Gràcies Maria, gràcies Xesco.

Set hores de vida donen per a molt.


La recepta:
Sopa freda de tomaquet i llamàntol a l'alfàbrega.


Ingredients:

1’5 k de tomate maduro
1,5 l de fondo de ave muy suave
15 hojas de albahaca fresca
1’5 dl de aceite de oliva virgen extra
3 bogavantes  de 500 gramos aproximadamente (para nueve raciones, ojo!)

 Procediment: 

En primer lugar ensartaremos los bogavantes desde la cola hasta la cabeza con una brocheta para que queden bien rectos tras la cocción, también le separamos las pinzas para cocerlas por separado.

Cocer cuerpos y pinzas por separado en abundante agua salada y enfriar también en agua salada (como si fuese agua de mar), dejarlos justitos de cocción pero no crudos, unos 10 minutos para los cuerpos y 5 para las pinzas (depende de la cantidad de bogavantes a cocer y de su temperatura al entrar en contacto con el agua y tamaño o peso del bicho).  Retirar la carcasa, cortar el cuerpo en tres trozos escalopados y limpiar cuidadosamente pinzas y codos del bogavante (de un bogavante salen dos pinzas y dos codos, de manera que serán tres raciones, dos con pinzas y a la tercera le podremos los dos codos).

Para la sopa de tomate:

Poner a hervir los tomates sin pedúnculo y cortados en trozos junto con el fondo suave de ave y un poquito de sal.  Deben cocer mucho, hasta que se deshagan fácilmente (ojo con la evaporación de fondo), retirar del fuego y sumergir la albahaca, dejar en infusión hasta que se enfríe, triturar mucho y colar.  Una vez frío y colado añadir poco a poco el aceite de oliva emulsionando el conjunto.  La textura final debe ser cremosa.  Rectificar de sal y poner pimienta de molinillo al gusto.

Acabado:

Servir en plato sopero con el bogavante en el centro coronado con una bonita hoja de albahaca y refrescado con un chorrito de aceite de oliva virgen.  La sopa puede servirse a parte en jarrita para que los camareros la viertan en el plato durante el pase.



PD: N'ho deixava!! el Manel va tenir el detallasso de regalar a cadascú un llibre de cuina i jo vaig tenir la sort de rebre aquest volum: Cuinar ciència de la Fundació Alicia. Del que ben segur que treuem moltes idees per a futures entrades gastro-científiques!! :)))

Gràcies Manel!!

14 comentaris:

manel ha dit...

:-))))

Anònim ha dit...

Decepcionante: e o bacallau??????

MaryLou ha dit...

Doncs sí que has tingut sort!!!! però tambe nosaltres, que ara ens expliques les receptes... Aquesta sopa, per exemple, no l'hauriem conegut.
;-))))))
Petonets

Kissumenja ha dit...

Neng, la sopa estava de la muerte, i l'arròs, i la crispi-paella/arròs a banda i... Però el més interessant de tot va ser que les hores em van passar volant, vaig estar super a gust cuinant amb vosaltres i vaig passar una vetllada molt agradable! Mil gràcies!!

Ricard Sampere ha dit...

Una mica per filosofar (i avui no diré cap animalada de les meves), dir que la frase castellana "la suerte es para el que se la trabaja", sense se infalible ajuda en moltes ocasions.

En el teu cas (i sense desmereixer els altres!), penso que fas una gran tasca divulgativa i al mateix temps divertida...

El teu bloc té un toc especial que el fa diferent i defuig en general dels comentaris edulcorats dels que es nodreixen molts blocs de cuina.

En resum.. que és la sort que et mereixes...

Teresa ha dit...

Aquests moments s'han d'aprofitar!!! i tant que és una sort tenir bona companyia i plats com aquests que vau preparar!!! Ens conformarem en tenir les receptes! què ja és tenir una mica de sort... una mica, eh? petó

Miquel ha dit...

Suerte y bien aprovechada,muy buena la trobada cocinera y este receta esta de muerte
bon cap de setmana
miquel

locasita ha dit...

Jolínnnnn! si es que no parasssss!!!! jejejejeje. Me molan tus actividades. De mayor quiero ser como tú! jaja.

Respecto a tu comentario en mi blog, estaba en lo cierto con el tema inducción... pero los de las tiendas no se empanan, y te dicen unas barbaridades pa flipar!!! vamos, que lo mismo me da la de circulitos que tenga el foco grande, que la cafetera chiquiturra la pillará igual... jejeje. Vamos, lo normal!

Gracias!!! Besos!

Dolça ha dit...

Envejota, envejota, no sé si massa sana!!!

PTNTS
Dolça

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Unes receptes innovadores i no es d'extranyar que el temps volés, es ho que acostuma a pasar quan s'està a gust.
Petons.

Xesco ha dit...

Puedo asegurar que lo pasamos divino. La experiencia fue fantástica, como la compañía, que son unos grandes apasionados de la cocina, del comercio y del bebercio, de lujo, oiga usted.

El bacalau? el bacalau no era la música esa de los 90? eso se come?

starbase ha dit...

Gràcies a tots. Del tema bacallau ya tirado balones fuera el mariscal de campo.
Así que yo mútis por el foro...

La Taula d'en Bernat ha dit...

Jo també m'he sentit molt afortunada de poder compartir amb vosaltres aquesta experiència.

Molt bona crònica!

Anna

Sara Maria ha dit...

Felicitats!! MMmmm...