dijous, 1 de desembre del 2011

de com es fan les stackable potatos crisps (les Pringles vaja)

Un bonic video que explica com es fan aquestes petites abominacions (per a molts, ben adictives)> les patates reconstruides apilables i fregides. Altrament conegudes com a Pringles.

Fixeu-vos com estàn reconstruides a partir de farina de patata, i es que a partir del minut tres és per a miccionar i que no surtin ni petites esferificacions hidròfiles. Aquests procediments alimentaris industrials tenen una mena de magnetisme mental al.lucinant que fan que no pugui apartar la vista de la pantalla fins que acava el video.


En fi, per si algú encara pensava que les Pringles eren 'patates xip' (mira que ho he discutit amb capsigranys que no podia ser que si fossin patates de debó totes els hi sortíssin iguals i amb la mateixa curvatura!!)

14 comentaris:

Ruben ha dit...

A Anglaterra la casa Pringles ja es va cuidar que no es consideressin patates, ja que si ho fossin legalment, haurien de pagar més impostos. De totes maneres, al final un jutge va considerar que sí que ho eren...
A la Viquipèdia, apartat Història, apareix ben reflectit tot el procés i la picossada que els va valer el patates.sí o patates.no XD

Arantxa ha dit...

Oscar, me he tragado todo el vídeo, me ha dejado atontada... no me había cuestionado mucho lo de que no eran patatas fritas normales, la forma lo dice todo. Me ha gustado ver el vídeo gracias! (Sería la leche verlo en directo)

cessione del quinto ha dit...

molt curiosa la història de les Pringles, el procès d'elaboraciò en general m'ha impresionat.

Miquel ha dit...

interesante video y todo automatizado buf, mejor nuestars patatas de toda la vida

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Mai he pensat que fossin autèntiques patates xips, però algo tindràn que quan tastes una vols més.
Petons.

josep ha dit...

On estiguin unes bones patates al caliu ...

SUSANNA ha dit...

Hola Oscar, guapo tu

a casa particularment no agraden pas, a més el meu fill li sorten llagues a la boca...per tant de sanes res de res

mil petonets Susanna

Peppy Miller ha dit...

És curiós però reconec que aquestes patates em fan una mica de fàstic jejeje

No tot són postres ha dit...

a mi això de les pringles dites pringels... ni fu ni fa, la veritat. Unes patates com les de L'Unió i que marxin tots els succedanis!!!

PTNTS
Dolça

Pantxeta ha dit...

miccionar,no es pixar?!?!

María Alonso ha dit...

Hola Oscar!
Aprovecho la ocasión para conocerte y saludarte ya que vamos a compartir la responsabiliad como juez y parte, gracias a Nueces de California.
Un enorme saludo

las recetas de ella y el abanico ha dit...

No n'he menjat mai però ja es veia que era un producte elaborat! Si has de menjar patates, que siguin patates. La seva perfecció està en la irregularitat!

Però també et diré que m'ha impressionat veure com treballen aquestes màquines que ho fan tot! I amb una perfecció gairebé absoluta!

Petons

starbase ha dit...

Surf, aquesta és bona i no la coneixia. Voler degradar el producte com a menys natural per no pagar impostos... i que no et deixin!! hahhaha. quina peneta.

Arantxi, verdad que es alucinante? Que velocidad sacando ... lo que sea eso!! ;D

Cessione, gràcies per la visita. REconec que he flipat quan he anat a retornar-te-la al teu blog hahaha

Miquel, está claro que incluso las denostadas bravas de Barcelona donde cuesta encontrar unas decentes se pueden reivindicar ante estas reconstruidas... que todos comemos de vez en cuando jurjur :)

starbase ha dit...

Anna, son els polvos que li foten per donar gust. Adictius!!

Josep, oh que bones. Amb dobledosi d'allioli hehehe

Susanna, caram! Suposo que son molt salades i li fan les llagues? O potser son massa 'dures' i li fan tallets?

Peppy, jo les he menjat moooolt de tant en tant. Pero ara fa anys que no les compro.

Dolça, es que a veure... si em treus a jugar al Iniesta tot empal.lideix!! Quines patates!! :)

Panxeta, justament: mear y no echar gota!!

Maria, un placer enorme tu visita. Que va a ser correspondida, por supuesto. Colegas de jurado ¿Eh? Mola :)

Receptes 'abaniqueres'... tens tota la raó i encara més. Però el procés és molt curiós, enganxa.