dimecres, 31 d’octubre de 2012

de llibre 100% comestible.

Si fa temps que ja podem imprimir els nostres pastissos i galetes amb tinta comestible, també era una qüestió de temps que algú decidís 'imprimir' un llibre 100% comestible. 100%, aquesta és la gràcia del tema.
D'amants del llibre compulsius n'hi ha una pila repartits per el món i jo en conec alguns. Es posen palote amb la celulosa!



Aquest llibre però no està fet amb pasta de paper sinó amb pasta de blat dur. És una lassanya en la que a cada capa li han donat el format de full del llibre i han impres el contingut del mateix. No es que la cosa doni per a molta extensió literaria i els tipus de lletra són escandalosament grans. Però la idea és atractiva: si en Carvalho cremava els llibres com a homenatge quan necessitava encendre la ximeneia, nosaltres podriem fagocitar-ne un! No eres lo que comes? Doncs si això no és cultura que baixi Escoffier i jutgi :D



La idea  és de la editorial Gestenberg (alemanya) i la agència creativa Kolle Rebbe Form und Entwicklung. És un producte real, o sigui que realment era un llibre 100% llegible i 100% menjable. I dic 'era' perque la primera edició està completament esgotada tot i que a la seva web podeu mirar de reservar ja exemplars per a la segona edició que estan preparant. I a partir d'aquí s'obren un munt de possibilitats idiotes però divertides: llibre negre amb tinta de calamar per a novel.la negra, amb les pàgines de la lassanya tacades de color rosa per a 'Corin Tellado special edition' i un recobert amb làmines d'or per a horteres ostentosos 'new rich russian edition'.

Ara que el que compta al final és si li fots una bona recepta a la lassanya. Jo ja tinc gana.


4 comentaris:

Red Rose ha dit...

La verdad, original es un rato largo y una vez preparada la lasaña, tiene una pinta !!!
Bona castanyada.

el taller de cuina ha dit...

Queda una lassanya preciosa, fa peneta i tot!!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

No t'han dit mai que a taula no es llegeix? Ja no saben que inventar. Igual es un remake de la sopa de lletres, jejeje, però queda bé.
Petons.

Gemma ha dit...

Mare meva, no sé pas on anirem a parar... Però quin greu menjar-se aquesta obra d'art, no? ;)