diumenge, 15 de setembre del 2013

de perdona'm pare perque he tornat a pecar

És veritat que quan anem a França ho fem per compartir hores de joia amb la iaia Marina, ferma resistent de la retirada republicana, membre històrica de la CNT i dona de armas tomar. Però també és cert que a banda d'aquest regal, aprofitem i fem una mica de ratzia sobre el comerç local.

Ratzia de xai, civilitzada, a la moderna, es a dir... pagant. I què voleu que us digui, donat que ahir ja vaig cometre el pecat capital de la gula, no vindrà ara de que us posi unes fotos i així també posi la creu en el pecat de la supèrbia.

Paella sabatina, gens canònica. Feta per la iaia Marina, 84 anyets i fent paellas. Tekags.

 Cantal, Comtè, Iraty, Perac,Chausse au moines, Meule, Coulommiers,... Vive le fromage, cony.

Una coca amb crema i poma, vive la coca, cony.

La rosette, una mena de llonganissa amb el tamany del salami, i les rillettes (d'ànec aquest cop). Em tornen boig aquesta mena de patè fet amb la carn desfilada. BOIG.



4 comentaris:

paki ha dit...

Si es que no para. To pá él, to pá él!!

Miquel ha dit...

Oscar yo tambien pecaria con esta paella y todo lo que has puesto en la mesa como esta coca,tremenda la iaia Marina y veo qe vuelves bien cargado de buenos productos¡¡

Ricard Sampere ha dit...

Quin "botín" de formatges... hahaha. I actualment perquè tot està més globalitzat, però fa anys perdia el control amb els formatges quan anava allà... :).

El tema de les rillettes, són d'aquelles coses que sembla extrany les diferències de costums, quan les ditànceis són properes, però són tant senzilles de preparar, com anar rascant ('grater' en diuen ells),les carcanades del bullit tipus carn d'olla amb paciència i barrejar amb greix d'ànec.

Per això em maravella el desconeixemnt que en tenim aquí... Una mica com el tema dels gesiers...

salut!!

Teresa ha dit...

Quin luxe de iaia!!! afortunat ets!!! i que dir de la paelleta, coca, formatges... !