de somriures blocaires sense cables

Nota: Aquellos que nos visiteis y seais castellanoparlantes disponeis de un traductor situado en la parte superior del menú de la derecha :)

Aquest dimecres vaig tenir la sort de compartir un sopar amb blocaires. Els que heu pogut asistir a un sopar amb blocaires ja sabeu que sempre hi regna alegria, bon humor i ganes de gaudir de la vetllada. Per això avui divendres en torno a tenir un altre.

'Live long and prosper' sí. Però sobre tot 'live' rodejat de bona gent.

L'event estava organitzat per Braun i l'agència Bloguzz.
A l'Elisa (a.k.a. Coco), la persona que em va contactar i convidar li agraeixo especialment el detall, m'ho vaig passar molt bé amb l'ambient distès.
I per a la resta de persones de Braun només tinc paraules d'agraiment, perque ens van fer sentir molt bé, còmodes i atesos. Chapeau.

Dels blocaires (més endavant està la llista completa) que us en puc dir... molts ja els coneixeu: els gastroblocaires acostumem a ser gent divertida i simpàtica. O sigui, persones de vida!

Braun ha muntat una campanya per a promocionar el seu producte Minipimer sense cables.
I dins d'aquesta campanya van muntar aquest sopar.
Celebrat a un principal preciós situat al Passeig de Gràcia num. 32 (no s'hi posen per poc, ja ho veieu...).
L'espai es diu the glass room i està pensat per a celebrar-hi events particulars i sopars especials.

Un pis preciós amb sostres altíssims, finestrals enormes i vistes de privilegi.

Durant el sopar, ens van presentar una campanya dissenyada la gent de marketing, sempre pensant aquests caparrons de marketing!! el Girl's night in.

The first in the front! Girls?
Escolti això és una campanya pensada i destinada a noies...
quan ho vaig saber, vaig pensar inmediatament que algú havia comès un terrible error amb mi.


Però no!
Resulta que sabien perfectament que jo no soc una noia. De fet també saben perfectament que en Txaber tampoc no és una noia i també el van convidar.

La llista de blocaires assistents va ser aquesta:

- Malalua

- El Cocinero Fiel

- Cocina para emancipados

- A mí me gusta comer

- Cocina de Sara

- Sabores de Colores

- decuina.net

- El món de la cuina

- Elena en su salsa

- In the Mood for Food

- Bon Profit

- Sucre i Vainilla

- Pà amb tomàquet

- La Quinta del Luculus

Si ets noia optes a guanyar un sopar per a vuit amigues. L'equip de Braun venen a cuinar i servir-te a casa teva.

Si ets noi, per alguna misteriosa raó no tens opció a participar en aquest concurs.

Un grup de xicots fins, finíssims i ben educats com sóm nosaltres!!

Cal crear un grup de facebook, explicar perqué et mereixes el sopar i aconseguir que els teus amics de la xarxa social et votin massivament. Si estàs entre els 20 més votats de cada setmana un jurat escull els grups afortunats per a rebre el premi.

La info complerta en aquesta pàgina de Facebook

El sopar també va servir per a veure la nova minipimer en acció, i també per a que ens expliquèssin que la minipimer és un invent català.

Moment de auto-molòn nacional,autonòmic,ciudadano del mundo (táchese lo que proceda). Alerta.

Desenvolupat fa 50 anys per un inventor de casa nostra. Un visionari que volia facilitar l'arribada a les cases del que fins aleshores només existia a nivell industrial: la batidora.
Li va posar mini (per motius evidents) i pimer perque era l'acrònim de la seva empresa (ens van donar el nom, però la meva moleskine està molt poc treballadora darrerament).
Posteriorment Braun va comprar l'empresa, i també posteriorment, Procter&Gamble va comprar Braun.
Ja us avanço que en uns anys Xina comprarà Procter&Gamble.


Del menú, el que més em va agradar va ser el mojito versionat amb llimona i sifó que ens van preparar al arribar.
Us poso la recepta filmadeta en video per a que veieu la machine en acció, que no es digui que no faig els deures marketinians. Heh!

I de postre ens van grabar en video donant la opinió sobre la campanya i el sopar. On jo vaig expresar en llenguatge diplomàtic que això de que als nens no i a les nenes... pues no pué ser. Al cap i a la fí, soc dels que penso que la cuina és per a tothom i de fet sóc practicant d'aquesta filosofia.

Gràcies a tots i totes els que em veu fer passar una vetllada agradable!!

deagnostico

Ayer me decidí y fui al terapeuta, a mirame de lo mío.

Al llegar me mostró unas láminas, que el llamo de Roschard o algo similar.
¿Qué ves? Me dijo.


-Bocata de jamón, croquetas, bravas y calçots amb romesco. Un vinazo y café con leche.

Me dijo que padezco gastrofília crónica en fase aguda. Las dos cosas a la vez, crónica y aguda.

Gravíssim.

de puffff i pfeeeefff (Leidenfrost effect)

-Dame mi dosis, le espetó a la cara.
Como un depredador en horas bajas, agarró sus cápsulas y corrió, satisfecho.
Le observó alejarse, y con la mueca del rostro le respondió.
- Ya volverás.

Vet aquí que tornem a tenir una entrada relacionada amb la ciència, que ja era hora i que ja era hora.
Heu observat mai què passa quan tireu una gota d'aigua sobre una paella ben calenta?

Que dirieu que passarà? La gota potser s'evaporarà sobtadament deixant un petit núvol que recorda a la desaparició dels guerrers ninja? Flussssh!!

Mes aviat no, el que en realitat succeeix és que la gota sól 'trencar-se' sovint en altres gotes més petites, que com petites esferes rodolen per la superfície de la paella. Fent-se més petites de forma contínua fins que finalment desapareixen.

I com és que una paella ben calenta que redueix en pocs minuts tot un brou no és capaç d'evaporar una sola i minúscula gota d'aigua de forma inmediata?

Doncs perque probablement algú li ha explicat a la paella que existeix l'efecte Leidenfrost.

I ja sabem que quan algú ens explica les coses, ens comportem de forma diferent a quan vivim en la ignorància. És un efecte quàntic macroscopic: explicar perturba els sistemes.

En tot cas, i tornant al delicat efecte Leidenfrost, la gràcia del tema és que quan la gota contacta amb la superfície roent de la paella no s'evapora tota de cop.
Una fracció de la gota es converteix en vapor, i aquest mateix vapor aïlla la resta de la gota del contacte amb la superfície metàl.lica.
O sigui, que tenim una gota situada sobre un coixí de vapor? Yeah!

Si alguna cosa ens han ensenyat els aerolliscadors Hovercraft és que la vida seria més divertida si en tinguèssim alguns al port de Barcelona i que sobre un coixí d'aire el fregament és molt i molt petit.


Per tant, les gotetes d'aigua corretejen per la superfície de la paella, amb molt poc fregament cavalcant sobre el seu coixí de vapor i alhora evaporant-se molt més lentament del que inicialment podríem pensar.
No hi ha flusssshhhh!! És més aviat un pfeeeeeeeeeeeeeeeefffff!! força llarg :-P

No us ho creieu? Mireu aquest meravellòs video de l'efecte Leidenfrost!!

(info: està filmat a 3.000 fps amb gotes de nitrògen líquid sobre una paella freda, que a efectes de diferència de temperatura entre la gota i el metall és equivalent a una gota d'aigua sobre una paella molt calenta. El que veiem és el l'acció ralentitzada unes 100 vegades)

Un petit fenòmen físic que tot sovint hem presenciat sense adonar-nos a les nostres paelles, Alerta amb la física recreativa, que enganxa.

de nota!!

Ni a prospòsitos oija.

Vist a microsiervos


Bonus track:

de locos cacharros que se llevan mi queso.

Petit conte motivacional.

Quan es van acabar les carreres locas amb els seus autos locos, el Barón Pierre Nodoyuna, en Patán i la Penélope Glamour es van comprar un póster motivacional i van decidir construir locos cacharros de cuina.

El Trasto-Heinz:

de vegades la temptació és rajar per rajar.

Vull dir que quan tens un blog personal. Absolutament personal i de trinxera com jo, doncs sempre pot ser senzill deixar-se arrossegar per la conyeta de criticar-ho tot.


Fa dues entrades vaig dedicar-me a criticar que un cuiner famós d'alta cuina es dediqui a ridiculitzar la seva mateixa feina per a vendre salsitxes tipus frankfurt. Penso que en aquest cas la decisió va ser bona.


Però avui, quan he vist la nova aplicació que Vodafone ha posat en marxa per als seus clients de Blacberry i similars (no Iphone, algú haurà de començar a fer una campanya de desgreuge a la potent comunitat ifonera!!). Avui, quan l'he vist, d'entrada he arrufat el nas devant d'una nova campanya de màrketing on ens col.loquen receptes d'alta cuina que ni de conya podem fer a casa.


Però deu ser per l'edat, que perdo aquella inmediatesa i rauxa. Estarè perdent pistonada? Naaaaaah el que passa es que m'estic fent més savi alhora que toixò.


L'he investigat una mica i n'he mirat els detalls. És cert que jo no tinc màquina d'òsmosi a casa, ni el meu veí em pot deixar una estona la liofilitzadora.
Però a veure, campiò:
Té res de dolent que una companyia de telefonia mòvil (que consti que les considero la encarnació de Lucifer a la Terra) proposi una web amb receptes d'alta cuina?
Si de fet t'hi has passat una bona estona aprenent cosetes xul.les de grans cuiners!!


Algunes de les propostes tenen un gran interès perque a través de la recepta podem descobrir com ho fan 'els grans' per a preparar alguns dels paisatges que ens presenten en els que jo anomeno plats-diorama. També discutits per excès de protagonisme del visual.


Per exemple, La huerta d'Eneko Atxa (que per cert, estava la setmana passada a la taula del costat al local 41º dels germans Adrià).

O alguns altres plats molt vistosos però que em desperten el dubtes sobre si la cosa esdevè només una clucada d'ull simpàtica o la victoria de la superficialitat visual sobre un veritable fons saboròs de les coses: Mondrian, per Carme Ruscalleda

El joc visual hi és sempre, es clar. Ja sabem que la presentació ha de ser nova, impactant i sorprenent. Hi estic a favor.
Serveix com a exemple del que podem treure alguna idea de presentació aquest arroz meloso de plancton marino, voladores secos y alioli ahumado del cuiner Angel León.





I al final he arribat a la conclusió de que posats a muntar campanyes de marketing, molt millor si estàn basades en cuina i fogons de qualitat contrastada. Uns agraden més que altres i sempre hi ha la polèmica de si en falta el geni X i en sobra el pallasso Y.


Però aquestes polèmiques sí que m'agafen molt lluny. Són trons d'una tempesta al Kilimanjaro mentre que jo sóc animal de sabana.



Us recomano que us hi perdeu una estona, gaudiu de les receptes, les presentacions i d'aquelles tècniques d'alta cuina que potser alguna vegada podreu adaptar a casa per jugar amb les vostres presentacions i plats.


I per una vegada, endavant amb la publicitat ben feta!!

de winner is....

Abans de res, disculpeu per no haver penjat aquesta entrada ahir, que era la intencio inicial tal i com vaig anunciar al facebook del programa.

Ahir dissabte era l'aniversari de la reina del meu cor i llògicament les prioritats són les prioritats: vem tenir dia complert i ocupat celebrant-ho amb la superxermaneta i després amb passejada intensa per Barcelona.

Total, que aquesta és la llista de participants en el sorteig del quadernet de fotos de la Guerra Civil i la Posguerra que versen sobre el menjar (aquí la entrada original).

Com ja va comentar l'autor, no es pas un llibre, sino un quadernet editat a casa i fet a la impresora. Un producte artesanal i fet ' a mà' tant com es pugui dir fet 'a mà' a un producte digital del segle XXI.

Fet amb moltíssim de carinyo, això sí.

Us agraeixo molt a tots els que heu volgut participar, a cada 'compra de boleto' em venia un somriure a la cara. Sujuro :)

1. Francesc

2. Josep

3. Gemma (fogons)

4. Fem un mos

6. Gemma (lacuinadecasa)

7. Mary Lou

8.Òscar

9. Panxeta

10. Dolça

11. Mar
12. Mercè

13. Maragda

14. Manel

15. Maria

16. Nuni

17. Mandarina

18. Imma

19. Xesco

20. Txell i Kike

21. Manuel

22. Marta

23. Tiriti

24. Montse

25. Sara Maria

26. eSedidió (para tocar los golondrinos, le incluyo)

Per tant els afortunats premiats han estat:

14. Manel

20. Txell i Kike

17. Mandarina

7. Mary Lou

Si us plau, poseu-vos en contacte amb mi a través del mail decuina(arrobá arrobá carteras)decuina.net per a concretar com us el puc fer arribar.

De nou GRÀCIES a tots els que us heu interessat, sento que no hi hagi la opció de donar-ne un quadernet a cadascú, però al ser una edició casolana feta a mà no hi ha la possibilitat de fer tirades llargues.

de debó et feia tanta falta, Darío?

És només un anunci, que pretesament utilitza un tó desenfadat i modernet. Però quan presenten a Darío Barrio com a cuiner de la Nouvelle cuisine (ouch!) i fan acudits sobre el tamany de les raccions d'un menú degustació (nuevo, nuevo, lo tengo fresco y nuevo) ...

El que no entenc és com el cuiner en qüestió s'hi presta. O sigui, si que ho entenc, que no sóc pas tonto. I la crisi i tal. Mira que quan va començar a ser conegut jo era molt fans d'aquest cuiner...

Però vaja, que s'ens pixen a la boca.

Posats a fer conya de la cuina d'autor, fes-ho bé. Con fundamento com diria en Karlos. Ja el vaig posar un cop, però amb el malbaratament de talent dels dos videos d'abans, no m'hi puc resistir.

demà s'estarà portaaant moltísssim (41º dels germans Adrià)

Avui per la nit teníem reunió conspirativa de trobades gastrobloc@ires. Ja sabeu, per preparar propostes i saraus de cara al futur. I avui mateix algú (se dice el pecado y nunca el pecador) ha proposat que la fèssim al nou local dels germaníssims Adrià: la cocteleria 41º de l'Av. Paralel 164 a Barcelona.

Per als que mai hem estat que va ser el temple de la tecnocuina, el suggeriment només ens pot despertar les més baixes passions gastronòmiques. El meu vot ha estat positiu cap a la proposta, que per altra banda ha aconseguit unanimitat.

Així que ni curts ni mandrosos ens hem plantat a la porta del local, on un porter molt seriòs ens preguntava a cadascún un sonor 'Que?' al que només he sabut contestar 'tinc els amics dintre'. Es veu que aquesta era avui la paraula de pas perque m'ha obert la porta al moment.

Un cop dins, un local més petit del que m'esperava. Amb molta gent darrera la barra (a destacar que hi era l'Albert Adrià fent el passe, realment enfeinat). Molt modern, amb unes vigues de ferro rotllo industrial i una decoració que m'ha recordat a una antiga sala de projecció de cinema. Els caps de vaca amb banyes que penjen de les parets es una cosa que personalment no entenc. Però està clar que jo era una rara avis paletoide en un ecosistema diviníssim.

Entre altres del mundillo gastro que jo no conec, he vist assegut a la taula del costat el xef Eneko Atxa. I també senyores amb abric de pell i minifaldilla i senyors trajats que tenen pinta d'haver vingut en Porsche.

Les taules estàn construides imitant bobines de cinema i no són gaire amples. Però cal recordar que aquest local és una cocteleria. Es a dir, no calen taules amples. El que passa es que segons ens han explicat la gent ve per sopar perque encara no han entès el concepte. Hi ha snacks per acompanyar els còctels. D'aqui poc ja estarà obert el local de tàpes.

Jo que sóc abstèmi, pertanyo a la massa burrica que en realitat el que volia era, en efecte, donar-li canya al menjar. #semosasín.

De tota manera, comencem per el principi: el meu combinat -obviament sense alcohol- ha estat una tria FORTAMENT aconsellada per en Xesco: el cinderella (suc de taronja, suc de pinya i suc de llima).

Una combinació suau en la que he gaudit sobretot del perfum de la llima.

En Xesco, en Francesc i en Serjo han compartit un cava Brut Nature de Raventós, no l'he tastat però ells han somrigut força així que em penso que l'han gaudit de valent. En Francesc sobretot, que la primera ampolla ha sortit contagiat per la font màgica de Montjuic i li ha ruixat la jaqueta. Fiesta! Fiesta!

De la carta de snacks nosaltres hem tastat (ep, son tastets de debó. Aneu-hi sopats perque no hi sopareu pas).

Correctes però no excel.ents. No li he sabut trobar ni la menta ni el sabor al fingerlime (és un fruit cítric tipic d'austràlia de color vermellós, tal i com veieu a la foto). Veníen sobre gel, però jo les he trobat un pel 'calentes'. Bones, però sense més.

Com no podia ser de cap altra manera, hi ha esferificacions i nosaltres n'hem demanat. Són les esferificacions d'oliva però amb la diferència que ara es fan amb l'oliva amb el gust de farcida d'anxova. Realment, no em surto del tòpic: és molt graciós i divertit sentir com explota la esfera dins la boca i el liquid de sabor intens inunda la boca.

La pitjor tria de la nit han estat els pistachulines. Festucs envoltats d'un cruixent de iogurt que no m'han dit res. El millor... el nom :D

Unes delicioses galetes de mel i cacahuet, que tot i que per el nom a mi no em despertàven gaire entusiasme, un cop a la boca han esdevingut una sorpresa ben agradable. Cruixents però no seques, dolçes però no empalagoses i -aixó sí...- petitetes i no grandetes. Molt recomanables.

I finalment, la gran estrella de la meva nit. Segons el que jo tinc entès, és una de les primeres revolucions que va impulsar l'equip del Bulli en aquella meravellosa dècada dels 90: el gelat de parmesà.

No només no m'ha decebut, sino que encara està més bó del que imaginava. Un gust potentíssim però equilibrat. De textura molt suau, fresca però no gebrada. Una autèntica meravella que tornaria a demanar una vegada i una altre. SENSACIONAL.

I com sempre, el millor és la companyia. Acompanyat de mestres cuiners sempre s'aprèn molt i a sobre tenen aquest sentit del humor... com en diriem... lleugerament àcid com el combinat que m'he pres per a començar la vetllada.

I de bonus track, els serveis són compartits amb el nou local que estàn muntant per a fer tapes bullinianes: el 'Tickets'. D'alguna manera, mentre li ensenyava el local en obres, en Xesco a aconseguit que l'Albert Adrià li donés els posters que tenen col.locats als vidres exteriors del futur local.

Ahm si! i per suposat que hem tret ja un parell de propostes per a muntar desde Trobades Gastrobloc@ires, però amb l'emoció de la nit ja no m'hi caben al post. No us preocupeu que d'aqui a poquet seràn públiques.