dissabte, 21 de juliol del 2012

de recomanació sabatina: Semproniana menú per 15 euros

La recomanació d'avui al 365bcn té una mica de recomanació protesta. Per una banda, qui em negarà que un restaurant  com el Semproniana no mereix èsser recomanat.I si a sobre s'han hagut de reinventar -jodida crisis- i fer un menú All-in per 15 euros ... no hase falta disir nada más.


Però a banda, em serveix també per protestar una mica tímidament sobre aquesta oferta de la hamburgueseria gastronomica que en algun (alguns molts, però no tots) cas a mi em sembla que el que hi trobo NO justifica el preu que pago. No es pot comparar la complexitat d'una cuina de restaurant amb la d'una cuina d'hamburgueseria gastro i 10-12 euros per una hamburguesa ni que sigui trinxadeta a ma d'un bou del que fins i tot en saben el color dels ulls... a mi em sembla massa.



Total, que ara per ara, m'estimo més aprofitar l'esforç que han hagut de fer els restaurants gastronòmics, i dinar ràpidament de forquilla i ganivet. Cuiners i cuineres al peu del canó durant anys amb una cuina variada i que s'adapta a temporades, mercats, jodidas crisi i modes. Al final em surt per un preu similar i no té punt de comparació.

Com sempre, si us agrada la recomanació, us demano que cliqueu al logo del 365 o a la imatge i li poseu un 'me gusta' o un twitterazo o un plus de google :P #quetecuestapayo

divendres, 20 de juliol del 2012

de la pometa viatgera, bonic video de divendres tarda

El bonic video relaxant del divendres per la tarda. Una historia a favor del menjar de proximitat amb una estètica tristona i acolorida. Pobre pometa ella, es queda més tiesa que la mojama amb tant kilometratge.

dijous, 19 de juliol del 2012

descens crioscopic: l'artesania de fer gelats

La setmana passada, gràcies a la invitació de la Gemma un grup de blocaires vem poder assistir a un taller de David Lienas a l'escola BellArt. Durant el taller en David ens va cuinar un bacallà gratinat sobre risotto verd i un filet de cèrvol amb gelat de formatge fresc.


No us porto la recepta, sino la curiositat científica que em va despertar el comentari del David sobre les formes de aconseguir un gelat casolà. Com s'ho feien fa cent anys per a aconseguir un gelat abans que aparegués a les nostres vides Monsieur Zanussi?

Doncs amb gel i sal, simplement. No és la meva intenció presentar com a novetat una tècnica que molts coneixereu i que es porta practicant durant segles. Si que voldria en canvi explicar una mica quin és el procés físic/químic que hi ha darrera la mateixa.


 Foto d'una geladora de gel amb sal procedent de la cocina del huerto

Deixant de banda la petita quantitat de energia que absorveix el procés de dissolució de la sal, l'efecte més espectacular (ja em direu sino amb el nom que té) és el que s'anomena descens crioscòpic.

El descens crioscòpic és un efecte coligatiu que es produeix quan el solut que afegim a una dissolució, dificulta la capacitat de formació de cristalls de la dissolució. Es a dir, ras i curt, la sal dificulta la formació de gel o dit d'una altra manera la sal desordena la estructura regular que fa falta per a que l'aigua líquida esdevingui gel sòlid. Ja sabeu que la única diferència entre l'aigua i el gel és que en l'aigua les molècules es mouen quasi lliurement xocant entre elles, mentre que si la temperatura és prou baixa aquestes molècules s'ordenen formant una xarxa regular: el gel.
 Aquesta 'molestia' que representa tenir enmig de totes les molècules d'aigua unes quantes intruses de sal fa que sigui més dificil assolir l'ordre per a formar la xarxa regular. Es a dir, la temperatura necessaria per a es congeli sigui més baixa: el descens crioscòpic.

L'aigua amb sal no es congela als vulgars zero graus centígrads.Per això es tira sal a les carreteres nevades.

Com veieu al diagrama wikipedic, l'aigua pura (a l'esquerra de la gràfica) es congela als zero graus, mentre que si afegim solut (com més a la dreta de la gràfica) va baixant la temperatura de congelació.


La idea interessant aquí és que el gel en contacte amb la sal disminueix la seva temperatura de solidificació ... es a dir que el gel es fon!! El gel amb la sal està 'obligat' a fondre's i per a fondre gel tots sabem que necessitem aportar calor. D'on treurà aquesta energia? Del que el rodegi: l'aigua amb sal en el nostre cas.

En aquest video ho expliquen amb una veu molt sensual...


I si a sobre d'aquest sistema ultrarefredat (es pot arribar fàcil a -10º C), posem en contacte el nostre preparat per a gelats... tindrem una màquina de fer gelats sense endoll, sense motor i ben silenciosa. Una màquina alimentada amb l'enginy i una mica de ciència.




I no penseu que aquesta propietat del descens crioscopic només es feia servir abans i ara ja no forma part de les nostres vides. Deixant a banda la sal que es llença a les carreteres gelades també és habitual posar sal a les cubiteres per a refredar més i més ràpidament els vins o caves.
I si teniu pressa per a refredar unes llaunes de cerveseta... també ho podeu fer servir :)


declaro: La cultura NO és un luxe


Per motius de feina no puc anar a la manifestació d'avui a Barcelona i que està fent sentir la veu de molts ara mateix. Però que quedi clara la meva opinió.

LA CULTURA NO ÉS UN LUXE. ELS BANCS QUE ENS 'JODEN', SÍ.


I de pas els que manen i ens han conduit fins aquí, els d'abans i els d'ara, es poden fotre les seves raons de 'salvar al pueblo aunque este no quiera' pel cul. Cabrons.

de pasta per un tub, però molta pasta eh, molta.

No trobareu avui macarrons, fideus ni espaguetis. Però sí molta pasta, molta. I es que Forbes ha el.laborat la llista dels cuiners que més pastarrufa han guanyat l'any passat. Els més alts al ranking tenen unes xifres que segurament ni Messi, escolti.
Teniu l'article i la explicació de com la el.laboren aquí (una mica confús tot plegat, per cert)

Forbes' Top Earning Chefs
1: Gordon Ramsay, $38 million
2: Rachael Ray, $25 million
3: Wolfgang Puck, $20 million
4: Paula Deen, $17 million
5: Mario Batali, $13 million
6: Alain Ducasse, $12 million
7: Todd English, $11 million
8: Nobu Matsuhisa, $10 million
9: Bobby Flay, $9 million
10: Guy Fieri, $8 million

La veritat, aquestes xifres donen la veritable dimensió del negoci multimedia que alguns tenen muntat (i suposo que també currat durament en algun dels casos). I excepte en Ramsay i en Ducasse de la resta no en conec ni el nom. Probablement això només demostra que estic molt desconectat del món de la alta cuina mediàtica.

Finalment, ja he dit abans que no acabo d'entendre el rigor d'una llista que s'el.labora amb entrevistes a experts que donen estimacions i opinions sobre el nivell d'ingressos de cada cuiner. Però sobretot no acabo de veure clar de quina manera es pot deixar fora al gran Jamie Oliver, que segons aquest article del gens seriòs Dayli Star va guanyar 44 mil.lions de lliures i és el cuiner més ric del món.

Cap d'aquests d'aquí s'ha fet ric suant a la cuina, sino suant sota els focus, es clar.

d'amanida d'estiu en tons taronjes

Aprofitant l'obsequi d'uns fruits de l'hort de Ca l'Esteve, aquesta factoria natural de felicitat sàpida i cromàtica, on hi havia uns tomàquets cirerols preciosos com l'or. Ens hem preparat aquesta amanideta d'estiu en tons taronjes per a dinar. Porta bacallà o sigui que la meva felicitat palatal ha estat quasi màxima.
De segon unes sardinetes menudes com seitons, netes i desespinades passades per ou i farin que també feien impressió. Un menú humil de felicitat extrema.



Ingredients:


Bacallà dessalat
Unes endivies
Tomàquets grocs 

Un prèssec
Sal, oli d'oliva verge, pebre

Vinagre de xerès i una mica de mostassa a l'antiga


Procediment:


Tallem el bacallà en tacs a la mida que ens agradi, com veieu a la foto a mi m'ha vingut de gust fer trossos grans 'que es notin' 
Tallem les endivies, els tomàquets cirerols i el pressec.


Fem una vinagreta amb la sal, l'oli, el pebre, el vinagre i un puntet de mostassa. També podem fer servir una mica de llima si volem un toc més fresc en comptes del vinagre de xerès.

dimarts, 17 de juliol del 2012

del poder de las gomas de los pollos.

El poder de la goma de los pollos.
Una bonica metàfora del que podriem fer tots junts com a poble si ens decidim a actuar plegats.
I d'acord, també un simple video refrescant i frutívol.


de Coffe wall. El mural gegant fet de café

Art, mandanga, geni o monserga... qui sap qué és que en aquest món convuls i regirat. Si per exemple un artista fa un mural enorme amb grans de café (és com un jpg en escala de grisos, però en escala de torrats) aleshores la brújola d'etiquetar em dona voltes totalment perduda. Prescindim doncs de la etiquetadora i simplement ens deixem emportar per la sensació a la mirada.

Que mirat així no m'agrada gaire..


Que mirat així ja m'agrada més...


I que al final l'artista Arkady Kim (Rusia, mucho ruso en Rusia que deia l'Eugenio. Y mú listo, también) demostra ser un bon coneixedor de la naturalesa humana. Ehem.....


Un mil.lió de grans de cafè  en tenen la culpa. Bé, un mil.lió de grans, una cara bonica i un artista espavilat. Tot i que, sincerament, d'aquí dos mil anys no crec que estigui penjant de la paret el costat d'un mosaic de tessel.les romanes.

Els núvols no se, però... a que deu fer olor aquest mural? :P


Via designtaxi

dilluns, 16 de juliol del 2012

de sopar al GREC Gastronomia

Sr. Juez, si durante la presente crónica utilizo la expresión 'marco incomparable' autorizo al ejecutante a que me pegue un tiro virtual en las pelotas digitales. Como justo castigo y necesario a todas luces sin discusión.

Dijous passat, de la ma de Palau&VonArend(Fòrum Gastronomic) i Casanovas Càtering, un grup de Gastroblocaires vem tenir la sort de sopar en una de les terrasses més xul.les i efímeres de la Barcelona estival: el Restaurant del GREC. Convidats, per la patilla.


Situat en els jardins del mateix teatre (per cert, que de "teatre grec" rien de rien, nasti de plasti: fonts ben informades em van explicar que és una creació del 1929. Tota la vida pensant que era realment grec... #inocente #inocente), situat als jardins us deia, és un restaurant de preus continguts que només obre durant el mes de Juliol.Això és part del seu encant.
Aquest any, la concessió l'ha guanyat Casanovas Catering, que el.labora bona part de la cuina a les seves instal.lacións a Diputació i acaba els plats a les instal.lacions de Montjuic. Té força llògica, ja que en realitat l'edifici no és un restaurant amb tot el que això comporta a nivell d'instal.lacions i equipaments.

Que vol dir això? Doncs significa una cuina 'senzilla' de plats directes en general ben executats. Cuina festiva, alegre i de festival. Cuina de jardí. Cuina de feliçitat a l'alçada del marco imponderable. I un personal molt amable i eficaç, em van fer sentir molt i molt bé, la veritat.


Vem compartir taula i somriures Gastromimix, Baixagastronomia, Tiritinyam, cuinetes, Fem un mos, Rhubarb and samphire, gastronomicum 2.0 i obviament aquí yours truly decuina.net.

A continuació la part fotografiable del sopar :)
D'entrada una selecció dels snacks i platillos per a compartir, algun dels quals com els llagostins cruixents eren deliciosos. Em vaig deixar de fotografiar el salmorejo servit a la mateixa taula amb uns 'picatostes' de parmesà rodons ben curiosos i divertits.


Reitero i repeteixo: bravo per els llagostins cruixents que veieu a la següent foto. Fantàstics.


Sembla mentida, per cert, com pot funcionar fantàsticament un simple platillo de fruits secs amb parmesà. I més en una terrassa, per molt que sigui terrassa de marco impepinable.


I les patates braves... doncs massa poc braves per al meu gust personal. Una salsa golf no és una salsa brava :)


Després dels entrants jo em vaig demanar uns calamars guisats amb ceba i patata i una sopeta de maduixes deliciosa fresca, dolça i amorosa!!



Com veieu, no ens hi vem posar per poca cosa i el sopar als jardins del Teatre GREC (¡ese marco inigualable!) va ser deliciós sobre la taula i també a la conversa. Entre altres detalls, en Lluis li va fer entrega a Mar Calpena del seu trofeu per celebrar que s'ha graduat com a barwoman professional diplomada. Mireu quina carona de satisfacció que gasta!!


I es clar, en Lluis va encertar  (once again) i el trofeu era una ampolleta de ginebra més que premium (ara ja les ginebres premium ja són massa populatxeres, s'ha d'anar més enllà!). No em pregunteu la marca: no la recordo. El que compta és el detall.

I així, entre chinchorreo blocaire, converses gastronòmiques, acudits cul.linaris i plats sucosos i saborosos va transcorrer una jornada de les que alimenta l'ànima i l'esperit i et reconcilia amb una realitat gossa que sembla feta com d'hilillosh de plastilina. Sopar incomparable en un marco imborrable.

Y una vez más, con esfuerzo y dedicación, salvo las pelotas Sr. Juez.
¿Hasta cuando? Ya se verá

Restaurant GREC
Passeig Santa Madrona, 36. Barcelona. Tel. 658 954 201
Es pot accedir al restaurant sense entrada al espectacle a partir de les 22h. Millor trucar per reservar.