dijous, 13 de setembre del 2012

d'amanida de favetes fàcil i ràpida

Amanida de favetes, cuinada per la meva xermaneta amb gust i distinció :)



Amanida de favetes

Ingredients:

Uns quants fulls d'escarola (la part més tendre i blanca)
Uns fulls d'enciam
Un grapat de favetes petites, tendres i boniques
Una mica de pernil serrà
Una mica de taronja (opcional)
Una llimona per a la vinagreta
Sal, oli, pebre

Procediment:

Tallem els enciams i escarola a la mida que ens agradi.
Piquem el pernil també a una mida que ens agradi.
Bullim (escaldem) les favetes durant un parell de minuts i refresquem ràpidament amb aigua amb gel per a que quedin fresques i no sobrecuites
Pelem en viu la teronja (que no quedi res de la pell blanca) i fem unes làmines ben fines o uns bastonets.

Fem la vinagreta amb suc de llimona, sal, oli, pebre i opcionalment podem afegir mostassa.

dimecres, 12 de setembre del 2012

de 'Natural Harvest': Receptes amb semen humà

Alerta esperits sensibles, que avui vaig fort.

"Según el chef Fotie Photenhauer, el semen no es solo nutritivo, sino que también posee una textura maravillosa y propiedades culinarias sorprendentes, gracias a su sabor «complejo y dinámico». Además, su producción no es costosa y suele estar «disponible» en muchos hogares y restaurantes. Para aprovechar al máximo su potencial culinario, el cocinero ha escrito «Natural Harvest», un recetario en el que todos los platos emplean el semen como uno de sus ingredientes."

 

Insuperable paràgraf. La realitat supera de nou la ficció avançant per la dreta sense intermitents. Fiuuuuu!!

El xef -que es diu Photenhauer, Photenhauer!!- és un poeta i descriu el gust del sèmen com a dinàmic. Molt gràfic, certament. Però el que definitivament em roba el cor és "la producción no costosa y que suele estar disponible en muchos hogares". Sí, home sí. I si a casa hi tens adolescents no te digo nada.
¿De qué hablamos Photenhauer? ¿Producción en casa?... ¡Ecs!¡Porcallán!

Fa anys que al Minoria Absoluta de RAC1 tenien un tall de veu de la Ruscalleda explicant ben seriosament i didàctica les delicies del sèmen de bacallà. Però escolteu, és que en Photenhauer ens diu que podem fer servir el de casa... i home, com a inici de peli porno em desperta el morbo... però si parlem seriosament no m'hi veig.

Al seu llibre titulat 'Natural Harvest' (literalment 'cosecha natural') en Fotie ens proposa fer servir l'aixeta màgica  per a preparar receptes aptes només per a esperits lliures de prejudicis i sense cotilles mentals. No es mi caso.
I si parlem de restaurants -tindrà restaurant en Photenhauer?- la imaginació i les preguntes sobre la logística de les instal.lacions és dispara. No he vist mai una cuina de restaurant empaperada amb calendaris de massisses en tetes.

-¡Atención, pedido!Una sopa Miss Febrero.
-¡Marchando!


Voleu algun exemple concret del talentoso Mr Fotie?

Ostres fetes d'home
Atenció a la nota del xef: "els autentics connoisseurs no li posen llimona ni pebre per assaborir el sabor no adulterat".

O una vistosa explosiò de maduixa... amb un toc de tequila.


Tot és cultural, tot és aprés i l'entorn social ens forma i condiciona els nostres gustos alimentaris. I el que alimenta alimenta objectivament, ja ho sé.
Però mira Photenhauer... va a ser que no.

Noticia Powered by Roger Compte, que m'ha passat la pista desde ABC. Roger, oteador incansable de la red y proveedor oficial de contenidos meritorios a decuina.net. Gràcies maco!!

d'espagueti amb botifarró


Aquesta setmana hem tingut visita dels pares, i al pare els botifarrons li fan perdre l'oremus. Però molt moltíssim.
Així que el primer dinar conjunt familiar, per no perdre temps, van ser uns espagueti botifarronats que sincerament, quitaven el sentío. I més fàcil no pot ser la proposta. El truc de la simplicitat saborosa es clar, està en que el botifarró ben el.laborat ens aporta la riquesa que una reduida llista d'ingredients semblaria incapaç d'assolir.

I es que en un botifarró s'hi encapsulen anys de tradició i sabiduria artesana, artesanal. Sense veleitats artístiques perque ja estic una mica ple de la cuina/art en comptes de la cuina artesanal. A la vida per a ser alguna cosa important no cal que sigui art o sigui una ciència!

Multitud d'ingredients i una preparació que és una càpsula de sabor sanguini i dolçenc. Sang, especies, cocció, citem la sang de nou i proposem el botifarró com a simbol del que és el fet alimentari: menjar o ser menjat, viure matant perque només matant pots viure. No és cruel, és natural. El botifarró no és gaire bon símbol per als subterfugis.
La mort per a la vida d'altri. Preferentment si puc escollir la mort del porc per a la vida de l'home i no pas a l'inrevés.

Deixem-lo expressar-se doncs sobre una base de pasta universal com són els espagueti. I dacord, la llicència del formatge que acaba de donar-li un puntet d'alegria per a aquells que ho considerin adhient :)

Espagueti amb botifarró.

Ingredients:

Un botifarró i mig de ceba per persona
Un botifarró d'arrós per a coronar el plat (no es desfà amb la calor)
80 grs aprox de pasta  per persona (si en posem més, afegiu també més botifarró)
Sal, oli, pebre
Formatge ratllat (opcional)

Procediment:

Desfem els botifarrons de sang i els posem a una paella amb oli. Els saltem per a courel's sense que arribin a quedar-se secs.
Coem la pasta en aigua abundant i sal. Quan ja està cuita la treiem i directament sense escorrer la posem sobre el botifarró. El que busquem és que l'aigua de cocció que porten els espagueti emulsioni una mica amb el botifarró.

A banda, tallem unes rodanxes de botifarró d'arros que ens serviran per a decorar i també donar la opció a menjar 'botifarró' per sí mateix. Opcional el formatge ratllat.

dimarts, 11 de setembre del 2012

de Diada Nacional de Catalunya: recull de gastrofotos

Un petit divertimento personal, recopil.lar les fotografies que amb motiu de la Diada de Catalunya em trobo al Facebook, blogs i twitter. I amb tema gastronòmic es clar. És la gràcia.

Si algú en troba alguna i la posa als comentaris o la comenta al nostre twitter (@decuina) anirem ampliant la col.lecció :)



Roger Ortuño / la cuina de sempre




Destapant cassoles

 elcocinillas

A la cuina amb un parell d'ous (gràcies Gemma)

Trifàsic de Baileys

elcocinillas al Facebook

Roser, fidel lectora i de la que properament posaré la recepta d'arrós tan diví com alhora simple :)

Crijoarmael

Onlinegarum ens fa arribar aquestes coques!

Mercè tuneinandcookout

Tot es bó el que l'olla cou (familia Capdevila, citen explícitament :) )

de la història del fideu. Documental imprescindible

La història del fideu.

Aquest és un post amb data de caducitat. Concretament fins demà dia 12-9-2012 a les 23.59h. Aquest és el temps que temes de propietat de drets d'emisió tindrà disponible TV3 un GRANDIÓS documental que en 56 minuts ens permet coneixer el camí evolutiu del fideu al llarg de la història.

Sensacional, de debó. Des de la molta manual amb dues pedres, al molí mecànic manual, passant per el molí de sang (tracció animal), el d'aigua i finalment la molta austrohúngara actual. Des de els fideus originals formats amb la ma fent 'churretes' als actuals fideus instantanis (amb el funeral del seu inventor, per cert) i els fideus irradiats que es porten a la estació espacial internacional.

IMPRESCINDIBLE.

Per alguna raó que no acabo d'entendre, TV3 ha desactivat la inserció dels seus videos -cosa que fins fa mesos estava totalment operativa- i per tant probablement per a veure el video haureu de visitar el seu link:

http://www.tv3.cat/videos/3661297/Levolucio-dels-fideus

Una merda per al que hagi pres aquesta decisió idiota, per cert. Un trunyaco de decisió ja que poden posar la publicitat igualment i tal com està ara ens obliga a fer la visita sortint dels blogs que volem referenciar contingut de TV3. Potser a partir d'ara m'ho pensi més, no és gaire còmode per al visitat...


dilluns, 10 de setembre del 2012

de cinc invitacions per al BlogTrip #Subirats

Cinc invitacions (chistosos abstenerse, heh!) per a sortejar aquesta setmana per al BlogTrip que ens portarà a descobrir el poble de Subirats, Capital de la Vinya 2012. 

Aquest és el programa:

09:00h Rebuda a l'Oficina de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.cat
09:15h Ruta guiada en bicicleta amb Vicicling i Bicing Penedès http://www.vicicling.com
10:00h Verema a l'Antiga a l'Aula de Natura de Subirats http://www.lapuput.cat amb Vinimundus Penedès http://www.vinimundus.com
12:00h Visita a la cava i tast a Albet i Noya http://www.albetinoya.com
14:00h Dinar a restaurant Cal Xim http://www.calxim.com
16:00h Visita al Museu d'Esperanto de Subirats (MES) http://museuesperanto.org

Tots els que us veu apuntar al sorteig de la setmana passada continueu participant en el d'aquesta setmana, i tots els que us volgueu apuntar recordeu que només hi ha tres requisits:

-Tenir blog gastronòmic.
-Deixar una resposta en aquesta entrada manifestant el teu interés en assistir.
-Ni cal posar logos, ni entrades al teu blog, ni res més. No ens barrufen molt les condicions d'aquest tipus així que nosaltres tampoc no les apliquem. Es clar que tota difusió serà agraida.





diumenge, 9 de setembre del 2012

de videos de Jamie Oliver

A través d'una entrada a GastronomiayCia on hi havia el video venecià, he descobert un canal de Youtube amb diversos programes del cuiner televisiu favorit. És un tema de cervell reptilià, aquest nano em té el cor robat.

Jamie Oliver. Sobredosi.









de flautes amb botifarra, formatge i pernil

Em sembla que aquesta recepta s'explica per si mateixa en tres fotos...

Flautes de botifarra, formatge i pernil.

Ingredients:

Una làmina de pasta de full
Unes botifarres o salsitxes d'aquests modernes que no tenen pell
Uns talls de formatge de tetilla o similar (que fongui bé)
Uns talls de pernil
Un ou batut per pintar a sobre

Procediment:

Passem les salsitxes sense pell per la paella, que no quedin seques siusplau. Reservem

A sobre de la pasta de full posem una llesca de pernil, una mica de formatge i una o dues salsitxes fen el farcit de la 'flauta'. Tallem la pasta a mida i les emboliquem ( foto 2)
Pintem una mica per sobre amb ou per a que quedin daurades.

Portem al forn uns 10 mins a 200 graus,  fins que la pasta estigui cuita i dauradeta per sobre. Ja sabem que cada forn és un món en si mateix.







dissabte, 8 de setembre del 2012

de recomanacio sabatina: Rest. Chen ji, un chino chino

La recomanació d'avui és un restaurant xinés on pots trobar plats xinesos de debó i comensals més grocs que els dolents de les pelis del Rambo. Charlys everywhere i una clientela mediterrània cada cop més nombrosa atrets per les raccions generoses i els preus més que continguts.

Chen ji, donde puede pasar que te sirvan la cabeza del pollo. Ells se la menjen així que de vegades .... pot passar. La recomanació original al 365bcn la trobareu clicant a la foto o el logo o aquí. Si us agrada us prego que li doneu al botonet del me gusta o el twitter que hi trobareu quan la visiteu. Graciesssssss :)





Chen Ji
Carrer Ali Bei, 65. Barcelona  [MAPA] | ☏ 93 247 68 31