de refrany gastromodificat de la setmana

Refrany gastromodificat de la setmana. Tunning refranero.


"No diguis 'plat', fins que estigui 'Arkaz' i ben cuinat"

De vida feliç

Bloguejant desde el mòvil. Perque la vida puede ser aperitivamente maravillosa

de Saturno Alf devorando a sus gato hijos

Bon matí de Diumenge! Mentre esmorzo a la meva tassa dels diumenges penso en Internet, la proliferació de gatets que cauen i com ens abelleix la vida acostant l'art a les nostres pantalles. Quin gran invent gastro-gato-artistic que és internet.

de recomanació sabatina: el millor producte gastronòmic del món mundial

No m'ho he inventat jo, el gastrònom Pere Soley ho ha afirmat amb aquesta vehemència extrema i ultra-tranquila que gasta: el pernil iberic de glà és el millor producte gastronòmic de tot el món.
Jo que soc més friki faig la extensió al univers amb alguna menció als multiversos paralels i endavant les atxes. Es tracta de recomanar una bona tenda de pernils, i aquesta n'és una de ben bona.

La recomanació original i complerta la teniu al 365bcn.com us prego que si us agrada el pernil cliqueu al logo i li foteu un 'me gusta' o un twitterazo o un google+. Per a fer estadística, tampoc és que hagi de canviar cap realitat multiespaial. :D

Reserva Ibérica
Carrer d’Aragó, 242. Barcelona  [MAPA] | ☏ 932 72 49 74
http://www.reservaiberica.com/

d'Ecce Hummus (and now Ecce lomo)

Al final he caigut i ho he publicat, tot i anar tard i ja estar passat de moda. La conyeta gastronòmica sobre la difusió gausiana del Ecce Homo: l'Ecce hummus

Bonus track:

Ecce Lomo, aquest és aportat per Ambcompte

d'amanida de favetes fàcil i ràpida

Amanida de favetes, cuinada per la meva xermaneta amb gust i distinció :)

Amanida de favetes

Ingredients:

Uns quants fulls d'escarola (la part més tendre i blanca)
Uns fulls d'enciam
Un grapat de favetes petites, tendres i boniques
Una mica de pernil serrà
Una mica de taronja (opcional)
Una llimona per a la vinagreta
Sal, oli, pebre

Procediment:

Tallem els enciams i escarola a la mida que ens agradi.
Piquem el pernil també a una mida que ens agradi.
Bullim (escaldem) les favetes durant un parell de minuts i refresquem ràpidament amb aigua amb gel per a que quedin fresques i no sobrecuites
Pelem en viu la teronja (que no quedi res de la pell blanca) i fem unes làmines ben fines o uns bastonets.

Fem la vinagreta amb suc de llimona, sal, oli, pebre i opcionalment podem afegir mostassa.

de 'Natural Harvest': Receptes amb semen humà

Alerta esperits sensibles, que avui vaig fort.

"Según el chef Fotie Photenhauer, el semen no es solo nutritivo, sino que también posee una textura maravillosa y propiedades culinarias sorprendentes, gracias a su sabor «complejo y dinámico». Además, su producción no es costosa y suele estar «disponible» en muchos hogares y restaurantes. Para aprovechar al máximo su potencial culinario, el cocinero ha escrito «Natural Harvest», un recetario en el que todos los platos emplean el semen como uno de sus ingredientes."

 

Insuperable paràgraf. La realitat supera de nou la ficció avançant per la dreta sense intermitents. Fiuuuuu!!

El xef -que es diu Photenhauer, Photenhauer!!- és un poeta i descriu el gust del sèmen com a dinàmic. Molt gràfic, certament. Però el que definitivament em roba el cor és "la producción no costosa y que suele estar disponible en muchos hogares". Sí, home sí. I si a casa hi tens adolescents no te digo nada.
¿De qué hablamos Photenhauer? ¿Producción en casa?... ¡Ecs!¡Porcallán!

Fa anys que al Minoria Absoluta de RAC1 tenien un tall de veu de la Ruscalleda explicant ben seriosament i didàctica les delicies del sèmen de bacallà. Però escolteu, és que en Photenhauer ens diu que podem fer servir el de casa... i home, com a inici de peli porno em desperta el morbo... però si parlem seriosament no m'hi veig.

Al seu llibre titulat 'Natural Harvest' (literalment 'cosecha natural') en Fotie ens proposa fer servir l'aixeta màgica  per a preparar receptes aptes només per a esperits lliures de prejudicis i sense cotilles mentals. No es mi caso.
I si parlem de restaurants -tindrà restaurant en Photenhauer?- la imaginació i les preguntes sobre la logística de les instal.lacions és dispara. No he vist mai una cuina de restaurant empaperada amb calendaris de massisses en tetes.

-¡Atención, pedido!Una sopa Miss Febrero.
-¡Marchando!


Voleu algun exemple concret del talentoso Mr Fotie?

Ostres fetes d'home
Atenció a la nota del xef: "els autentics connoisseurs no li posen llimona ni pebre per assaborir el sabor no adulterat".

O una vistosa explosiò de maduixa... amb un toc de tequila.

Tot és cultural, tot és aprés i l'entorn social ens forma i condiciona els nostres gustos alimentaris. I el que alimenta alimenta objectivament, ja ho sé.
Però mira Photenhauer... va a ser que no.

Noticia Powered by Roger Compte, que m'ha passat la pista desde ABC. Roger, oteador incansable de la red y proveedor oficial de contenidos meritorios a decuina.net. Gràcies maco!!

d'espagueti amb botifarró

Aquesta setmana hem tingut visita dels pares, i al pare els botifarrons li fan perdre l'oremus. Però molt moltíssim.
Així que el primer dinar conjunt familiar, per no perdre temps, van ser uns espagueti botifarronats que sincerament, quitaven el sentío. I més fàcil no pot ser la proposta. El truc de la simplicitat saborosa es clar, està en que el botifarró ben el.laborat ens aporta la riquesa que una reduida llista d'ingredients semblaria incapaç d'assolir.

I es que en un botifarró s'hi encapsulen anys de tradició i sabiduria artesana, artesanal. Sense veleitats artístiques perque ja estic una mica ple de la cuina/art en comptes de la cuina artesanal. A la vida per a ser alguna cosa important no cal que sigui art o sigui una ciència!

Multitud d'ingredients i una preparació que és una càpsula de sabor sanguini i dolçenc. Sang, especies, cocció, citem la sang de nou i proposem el botifarró com a simbol del que és el fet alimentari: menjar o ser menjat, viure matant perque només matant pots viure. No és cruel, és natural. El botifarró no és gaire bon símbol per als subterfugis.
La mort per a la vida d'altri. Preferentment si puc escollir la mort del porc per a la vida de l'home i no pas a l'inrevés.

Deixem-lo expressar-se doncs sobre una base de pasta universal com són els espagueti. I dacord, la llicència del formatge que acaba de donar-li un puntet d'alegria per a aquells que ho considerin adhient :)

Espagueti amb botifarró.

Ingredients:

Un botifarró i mig de ceba per persona
Un botifarró d'arrós per a coronar el plat (no es desfà amb la calor)
80 grs aprox de pasta  per persona (si en posem més, afegiu també més botifarró)
Sal, oli, pebre
Formatge ratllat (opcional)

Procediment:

Desfem els botifarrons de sang i els posem a una paella amb oli. Els saltem per a courel's sense que arribin a quedar-se secs.
Coem la pasta en aigua abundant i sal. Quan ja està cuita la treiem i directament sense escorrer la posem sobre el botifarró. El que busquem és que l'aigua de cocció que porten els espagueti emulsioni una mica amb el botifarró.

A banda, tallem unes rodanxes de botifarró d'arros que ens serviran per a decorar i també donar la opció a menjar 'botifarró' per sí mateix. Opcional el formatge ratllat.

de Diada Nacional de Catalunya: recull de gastrofotos

Un petit divertimento personal, recopil.lar les fotografies que amb motiu de la Diada de Catalunya em trobo al Facebook, blogs i twitter. I amb tema gastronòmic es clar. És la gràcia.

Si algú en troba alguna i la posa als comentaris o la comenta al nostre twitter (@decuina) anirem ampliant la col.lecció :)

Tapa't de tapes

 

La galeta maria

 

L'hora del tupper

 

Roger Ortuño / la cuina de sempre

 Cuinetes

Tiritinyam

Destapant cassoles

 elcocinillas

A la cuina amb un parell d'ous (gràcies Gemma)

Trifàsic de Baileys

elcocinillas al Facebook

Roser, fidel lectora i de la que properament posaré la recepta d'arrós tan diví com alhora simple :)

Crijoarmael

Onlinegarum ens fa arribar aquestes coques!

Mercè tuneinandcookout

Tot es bó el que l'olla cou (familia Capdevila, citen explícitament :) )