del Pilpil, la onomatopeia feta sabor.

“Cuatro salsas ilustran la cocina del pescado tradicional vasca: una bermeja, oscura, delicada, que es la del bacalao a la vizcaína; otra blanca, untuosa y sutil, que es la del bacalao ligado o pilpil;  una tercera, negra y suntuosa, que es la de los chipirones en su tinta y,  finalmente, la salsa verde –mágica y traslúcida-, que es la de la merluza a la vasca.”
Nestor Luján, Historia de la Gastronomía.

Doncs avui al Gastronosfera.com parlem del Pilpil, una salsa amb historia i sobretot una onomatopeia del sabor. Pilpil, el sorollet de l'oli lleugerament bullent. Sensacional, ens agrada molt. Fans.

Si voleu llegir l'article sencer, punxeu en aquest enllaç aquí i espero que el gaudiu. Si us agrada, doncs no us talleu i li doneu al 'me gusta'  juas! I si el que voleu és comentar, feu-ho allà que em fareu feliç! :)

Cliqueu aquí :) http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/el-pilpil-la-onomatopeya-hecha-sabor/

de Ferran Adrià analista culé (Versió RAC1)

Ferran Adrià és futbolero i culé, això és conegut. El que potser no ho és tant és que com que ara els fogons li deixen molt temps lliure també fa els seus 'pinitos' com a analista futbolístic...queno? Escolteu el Versió RAC1 d'aquesta tarda... je!! :P

Alexis: soufflè
Xavi i Iniesta: deconstruits
Alves: escumós
Messi: Màxic
Busquet: explosiu.. Com el nitrògen liquid?

El Barça és com una croqueta: potipoti de jamón i petardos... se pot trencar en qualsevol moment... XDDD

de pan de muerto. Recepta de Daniel Jordà

PAN DE MUERTO O DEL "QUE COLGÓ LAS TENNIS" O PAN DE FIAMBRE O PAN DE IRSE DE MINERO.

Un pa proposat com a repte per el forner Daniel Jordà al #ComandoPanarra. Com que el paio escriu amb majúscules i es salta les convencions d'internet per l'arc de triomf, no seré jo qui posi ordre en una ment tan creativa. Tal com ell ho proposa, jo exposo.

Això sí, el pa boníssim :P


RECETA PURA Y DURA:

500GR DE HARINA DE FUERZA
15 GR D LEVADURA
150 GR D AZUCAR
10 GR DE SAL
180 GR DE HUEVO
100 GR, DE MANTEQUILLA
100 GR DE LECHE O RON...Obviedad completa pues en este grupo si nos dan a elegir siempre masas borrachuzas!!!

Procedimiento:

Amasar
Dejar reposar hasta que dobla volumen
Cortar y hacer bolas de 180 gr y 2 pequeños bastones de 25 gr que estiraremos con los
dedos apretando fuerte para que en medio de estos se forme un pequeño rosario que
pareceran huesos!!!Poned estos encima de las bolas rodeando las bolas o como en X...
dejar doblar volumen

Cocer a 200 º durante 10-14 minutos

Dejar enfriar ...sin pellizcarlo....una vez frío....se pinta/se sumerge en mantequilla....y se
rebozan en azucar en grano,

de la Mai és La Giberga i la Giberga és la Mai.

La Mai Martí és la Giberga i la Giberga és la Mai.

En ple centre de Reus es troba aquest local de linies obertes i esperit guerrer. On la Mai Martí cuina cada dia plats amb productes de proximitat. Proximitat a qué? Doncs al seu cor, obviament.
Perque cada detall que trobes a La Giberga et parla de la passió d'aquesta cuinera, del seu somni. La cuina que comparteix amb el seu fill (joder, puja ferm el xaval. S'ha de veure com apreta al donar la ma) i on a la limitació dels metres hi aboquen ganes, ofici i talent. Ofici i talent.

Hi vem anar tot un grup de Gastroblocaires, gent de morro fi i que a més ja veniem tocadets de la prèvia a Vermuts Miró. Tot i això els plats van quedar nets com una patena i més d'un va repetir. Som, en efecte, uns pecadors.

Nota:  les fotos dels plats són de l'Ana Casanova (lovefood)

D'entrada el millor plat de la jornada, setmana, set y partido.
Uns ravioli de melós de bou que encara m'emocionen al recordar la seva textura. Suaus, sedosos i fundents. I amb una intensitat de sabor concentrada i aguda per la reducció dels sucs de cocció. Essència i més essència servida en plat quadrat. Geometria del sabor. Emocionant.

De segon un civet de senglar que ja de per sí és un regal. Aquests plats de caça no son habituals a la nostra dieta i sempre signifiquen festa, alegria i xerinola. En aquest cas un clàssic civet amb intensitat i bosc, acompanyat d'uns bastonets de moniato que encara posàven més la tardor a taula.

També vaig poder tastar un interessant bacallà amb salmorejo, on el joc visual del salmorejo et porta a imaginar una salsa de tomàquet dolcenca quan la cullera viatja a la boca. Però al primer contacte notes l'acidesa controlada d'aquesta crema fresca del sud i tot es capgira, en un joc divertit i saboròs que és tot un encert de la cuinera. Ens agrada jugar!

Talent i ofici. Talent per cuinar uns ravioli que sonen a Stradivarius, ofici per servir-nos un menú deliciós malgrat un terrible mal d'esquena. I una capacitat i força interior que s'encomana quan veus com aquesta cuinera de raça t'examina el fons de les retines, cercant la veritat per saber si t'ha fet feliç amb la seva cuina.
Sí noia sí, hem gaudit, volem tornar i aquests ravioli valen un imperi. Omaigot.


LA GIBERGA
Carrer d´en Vilàr nº 12 local 2, 43201 Reus
Tel. 977 34 29 47
www.facebook.com/lagiberga

d'escultures de paper, bellesa cuqui.

Hi ha gent que te talent, una d'elles és la Maria Laura Benavente Sovieri autora d'aquestes construccions de paper. Una mica de bellesa cuqui, perfavort!!!

Via Ian Brooks

d'esmorzar de forquilla. Petit fours Edition!!!

Si tots els #esmorzarsdeforquilla són una festa, el de la OCT13 edition va ser un festival fora de la escala de mesura. Hom espera combinar alguns dels plats clàssics de la carta d'esmorzars de Ca l'Esteve amb alguna de les novetats que cada mes ens proposa en Xesco Bueno. Però bueno, aquest cop no hi va haver tria, perque tot el menú que ens van servir al llarg del matí era més de banquet que no pas d'esmorzar, ni encara que sigui esmorzar de forquilla.

No us ho creieu? Tengo pruebas su señorita.

Ànec rostit amb crema de patata. Els colorets del topping estan fets amb pebrot liofilitzat (modern version) o deshidratats (classical version). L'ànec absolutament saboròs i equilibrat per la patata melindrosaaa. Sensacional.

Vaig demanar com a favor especial una truita amb quelcom més i em va apareixer a la taula una truita de patates lleugerísssssssimament coberta de callos. Res, un matís, un sòspir. Un putu festival.

Arròs en estudi per a la carta: trompeta negra i botifarra ídem. We love black power. En racció individual, que cuco.

Uns calamars amb ceba en format tapa, la veritat és que els pobres no van poder destacar enmig de tanta exhuberant bellesa. Altre cop serà, nois! :)

Cabirol (corzo) asadet i acompanyat de moniato. Més del temps no es pot ser, del temps vull dir de la temporada. Pim, pam, pum i al sarró.No en va quedar ni la ració del Bambi.

Per a les postres la Montse ens va portar uns moniatos caramelitzadets que semblen tocinillos de cielo. Amb crema i nata que per a mi es com dir amb el cel i el paradís. Sensacionals. Foto de l'Iker (lagulateca)

I com a petit fours (algun cop heu estat en un esmorzar de forquilla amb petit fours? Juaaaaas!!)  un torró amb toffe salat de quicos que quitaba el sentío. Oayomá, la foto del Iker (la gulateca) no deixa pas dubte sobre quina era la magnitud de la 'tragèdia'...

Tot això per 13 eurets (más barato NO se puede) en un #esmorzardeforquilla a Ca l'Esteve. Esteu segurs que no us voleu apuntar al proper? :P

de sis anys de la reina galega: la vida com un putu panettone

Sis anys de reina galega del meu cor, justet sis anys que ella va entrar per la porta gran i el Juego de tronos va marxar per la finestra. Fa sis anys que tenim emperadriu i no se com s'ho fa aquesta monarca absoluta per a que el seu poble estigui tan content i se l'estimi tant.Cada dia se l'estimen més!
Deu ser allò de gobernar amb ma de ferro i guant de vellut. A los pies de su sonrisa, majestad.
God save the queen.

Per a celebrar-ho tenim un pastís especialissim: panettone de la primera fornada d'aquest any al forn-temple de Daniel Jordà, La Trinidad Panes Creativos.
Molsut, torradet per fora i tendre per dins, enorme i vertical, erecte. Una preparació que no durarà sis anys però que resumeix l'essència de la feina diaria, les matinades repetides, la matraca d'obrador i la farina de la vida. Així són els darrers sis anys amb la reina del meu cor: un puto panettone.

Perque de vegades, sucede que a veces siempre es viernes, tormentas apagan el televisor, hoy ceno contigo, revolución. T'estimo Cris.

de Negroni, por fin.

Ahir vaig tastar el meu primer còctel Negroni: Campari+Martini Rosso+Gin(+Sidonie) servit amb gel sencer, got old fashion i les begudes també fredes per a que el gel trigui en aigualir el còctel.
Ens el va preparar la Cristina, bartender del Rtnt. Lautrec. Ja en tenia ganes, i la veritat és que és potent, un punt amarg, un minipunt dolç i sobretot... és molt sideral.

de cereals cruixents amb llet criogènica

Avui com que és festiu podem aturar-nos a  esmorzar amb una mica de calma.
Llet i cereals, entaulats i reposats. Lectura.

Las pepitas de oro de Cap’n Crunch cubren el fondo del cuenco produciendo un sonido similar al de barras de vidrio partiéndose por la mitad. Diminutos fragmentos se escapan de sus esquinas y rebotan por la superficie de porcelana blanca. Comer cereales correctamente es un baile de pequeños compromisos. 
Un cuenco enorme cargado de cereales empapados cubiertos de leche es la marca de un novato.

Idealmente, uno desea que los cereales completamente secos y la leche criogénica entren en la boca con el mínimo contacto y que la reacción entre ellos tenga lugar en la boca.
Randy ha creado un conjunto de planos mentales para la cuchara perfecta para comer cereales que tendría un pequeño tubo corriendo por el medio y una pequeña bomba para la leche, de forma que puedas tomar cereales secos del cuenco, apretar un botón con el pulgar y lanzar leche sobre la cuchara mientras la introduces en la boca.

A falta de esa cuchara, lo mejor es actuar con pequeños incrementos, poniendo sólo una pequeña cantidad de Cap’n Crunch en el cuenco y comérselo todo antes de que se convierta en un pozo de asqueroso cieno, lo que, en el caso de Cap’n Crunch, lleva unos treinta segundos.

Criptonomicón 
Neal Stephenson