diumenge, 29 de maig de 2011

de Champions Blocaire

Aquest dissabte ha estat tremendo, no us dono cap sorpresa. I no tant sols per la tremenda alegria que ens van donar els xicots mil.lionaris i esportistes(m'agrada no oblidar-ho, per allò de l'opi del poble). Que també.

El dissabte ha estat tremendo perque vaig tenir Champions blocaire particular, en una semifinal i final celebrada en el Chito's Bar de la Barceloneta (músclos i seitons en vinagre, els grans -com el gran Martí i el Tiriti- prenent vermut i els petits coca cola).





L'alineació complerta eren: Porter àgil i gatuno: Manel el cocinillas, Defensa central amb senderi: Sara Maria, atacant esquerre jove i brillant: Martí, figura mundial del requiebro y la sonrisa: Tiriti(nyam) i veterano pasat de forma encarregat del bidonet d'aigua: aquí yours truly.

EnlaceAlguns podrien pensar que en Martí saluda així perque ha pres massa vermout, però no. El que passa es que en Martí es un cartutxo de calibre 50 d'energia positiva i bon humor. O sigui, simplement és així.

Un cop hem sortit del Chito's hem caminat uns minutets fins arribar al nou local que la familia Rovira (la responsable de l'explotació La Malla i el restaurant Els Casals) han obert a Barcelona: Bocateria Sagàs. Com que sóc molt fan d'Els Casals (les proves aquí), era una visita obligada.

De cami, tot passejant sota el cel turístic de Barcelona, hem creuat diversos bancs del que en Tiriti anomena bacallà d'islandia de primera clase. Que no té importància gastronòmica però que va quedar convenientment acotat per el mestre. I jo, que sóc un cronista exhaustiu, ho consigno.


El local té una molt cuidada presentació, amb una combinació de posters d'estètica que em recorden a les èpoces soviets i moltes fotografies en blanc i negre -que segons informa en Martí, que va ser stagier a Els Casals- són fotografies fetes per els patriarca de la familia ja fa molts anys.
Aquí per exemple, en teniu una que decora el sostre sencer del petit menjador on estava la nostra taula.

Un cop entaulats, llegim amb curiositat la carta. Amb unes quantes referències que em fan dubtar (per exemple, és mítica la seva sobrassada però es clar, vull tastar coses noves). La solució en el meu cas serà demanar un entrepà de porchetta i compartir un bikini de sobrassada i mozzarella amb la Sara Maria.

Els preus són pujats de tò, així que hem d'esperar materia primera excel.lent i detalls molt cuidats. És el que hi trovarem, pèro sempre cal recordar que estem en un local d'entrepans i no en un restaurant.
Una bona mostra d'aquests detalles és la rodanxeta de taronja que adorna el mosto que em demano o les tovalloletes tèbies que et serveixen abans de començar a menjar:




Per al mig, hi han unes patates braves excel.lents. Jo no he anat al Tomás ni a altres locals que s'esmenten entre els assistents. Però són les millors braves que he menjat mai. No hase falta disir nada más.

Els entrepans que demanem són, una hamburguesa que arriba amb una multitud de salses a escollir per al Martí:


Un entrepà de botifarra negra (que arriba ja sense pell) per al Cocinillas:

Uns bons de porc (un plat d'ascendència nova iorquesa fet amb uns panets cuits al vapor i farcits de cansalada). Els van demanar el Tiriti i el Cocinillas, jo que els vaig poder tastar no en vaig ser gaire partidaris. No m'agrada la textura gomosa del pa, que ha de ser així, vull dir que no és pas que estiguin mal fets. Però a mi no m'agrada.

El sandwitx de sobrassada dels Rovira, amb mozarella de búfala i mel de romaní. Una delicia que no omple suficient a golafres de la meva categoria. Ara, boníssim.

El meu entrepà: una porchetta deliciosa en coca del mossen de folgueroles www.cocadelmossen.com
Jo no coneixí la porcheta, que és un porc dessossat i farcit amb diferents herbes aromàtiques i finalment rostit:

Aquest és el meu entrepà. De bandera!!


La Sara Maria també ha demanat una truita que estava molt melosa per dins, babosa diria jo. Perfecte per al meu gust. I amb poqueta sal, la Sara Maria em deia que li agraden així: dolcetes.
Molt bona!

Per postre, he demanat una gema en sobao pasiego i nata muntada de llet d'ovella. Com serà la nata que estava més bona que el sobao i el rovell!!

Per acabar, dues sorpreses. La primera una excel.lent infusió. Jo he demanat una menta-poleo i m'han portat una barreja de Sans&Sans que són els herbaires dels Cafés el Magnífico. Es diu mint-splash i és una barreja de unes deu herbes i flors. Extraordinaria.


I per a la sobretaula, on crec que hem arribat a escandalitzar una mica al pare i fill adolescent de la taula del costat amb les nostres procacitats a decibeli pujat... la gran sorpresa! Han aparegut la parella vermella per a fer-nos una visita, com sempre, deliciosa.




Total, que la nostra Champions ha estat victoriosa, la porchetta és una autèntica meravella italiana i ja hem comentat amb el Tiriti que anirèm repetint la jugada: per a ser un equip guanyador cal anar entrenant... oi? hehehe

11 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Doncs si, aquest equip ha d'anar repetint!!! I genial la guinda amb l'arribada sorpresa dels vermells!!! Val a dir que al final els veïns de la taula del costat es miraven i somreien amb complicitat!!

La cuina vermella ha dit...

Va ser genial trobar-vos al Sagàs, compartir una estona amb vosaltres és el millor plan de la dècada! Us estimem.

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Si ja li teníem ganes al Sagàs, ara encara més! Ara, jo em demano el teu entrepà (després de tastar la brutal sobrassada!!)... quina pinta!!

Fem un mos ha dit...

Veig que us ho veu passar molt bé, i veu assaborir bons bocatas entre riures

surfzone ha dit...

El Martí cada cop se'l veu més jove. És el nou Dorian Gray?

Per cert, amb coca del capellà de Folgueroles, qualsevol cosa és bona (i no és per treure-li mèrit al garrinet aquest); jo faig escapades força sovint a comprar-ne.

Dolça ha dit...

I que bé que us ho munteu!!!

PTNTS
Dolça

Teresa ha dit...

Una alineació de Champions!!! i els plats no diguem!! què bé us ho munteu!!!!

josep ha dit...

Vaja team més dream!

Gemma ha dit...

Ostres, això més que la Champions és una Marató!
Crec que de tots, el que vas encertar millor l'entrepà vas ser tu ;)
Jo tampoc coneixia aquests panets cuits al vapor, m'imagino que els deu faltartr el punt cruixent de la crosta de pa que estem acostumats aquí ;)
I quin final de festa, una visita dels Vermells, quina il·lusió!

Tiriti ha dit...

Ostres Oscar! sembla que m'hagi quedat dormit a la foto o que m'estigui mirant la ti...la taca...Un plaer per la companyia, el post el faré en uns dies, encara m'estic recuperant del sopar grec del divendres, del festival pre champions amb vosaltres i a la nit, la champions, el Barça i l'afonia que tinc...

starbase ha dit...

Als qui hi veu ser: hem de repetir!
Bordetaires, Sion i Miquel, surf, Glòria, Teresa, Josep i Gemma: A la propera endavant les atxes!! :)