dimecres, 6 de juny de 2012

de Vespres Inèdits a terrasses sorprenents

Ves per on aquest post arriba després d'una jornada on al twitter s'ha tornat a parlar del repetitiu tema dels blogs que parlen de saraos on son convidats i la pèrdua d'independència, confiança i punts de carisma en aquest joc de rol anomenat blogosfera. Repetitiu, repetit, boring, plof!


I es que divendres passat Damm va convidar un grup de blogs a gaudir de la experiència 'Vespres Inedits'. Es a dir, la conjunció de terrassa en hotel d'alta volada amb tapes d'autor i cervesa...ves per on, Inèdit. Suposo que queda clarinete que em van convidar, oi? Doncs pasopalabro del tema.

D'entrada haig de dir que ja coneixia la existència d'aquestes illes de disseny, tranquilitat i vidaricachonisme que s'amaguen darrere les moquetes i porters dels hotels de luxe. El problema per a que morts de gana com jo entrin a gaudir-ne és justament que estàn darrera de moquetes, recepcions i recepcionistes que, diguem-ho així, no saben veure el dandy que porto amagat a dins. He dit dandy, sense Varón al devant, que us veig venir.

Total, que en la meva opinió de forma molt encertada, un grup d'hotels i la Damm han pensat que seria una bona forma de donar a coneixer aquests racons muntant una proposta on per 20 euros dues persones es jalen en un entorn sofisticat a full service: tres tapes per barba i una ampolla d'Inedit. Es a dir, entorn 'privilegiat', tapeta i beguda és la proposta de pack complert.



Ens van portar a visitar dues terrasses, la primera a l'Hotel Mandarín Oriental. On uns enormes sofàs et deixen el cul a l'alçada de monoplaça de F1, de forma que la màxima comoditat la obtens si t'estires molt decadentment sobre els coixins molsuts i generosos. Les tapes van ser una truita de patates, unes mini-calzone de carn amb salsa sambal i hummus gastronòmicus. La truita la vaig gaudir molt (era molt baboseta, acabada de fer) i en canvi a les altres dues no els hi vaig acabar d'agafar tant el punt. Ens van servir també un excelent oli 'Dauro' espectacular, de sabor intens i potent.


La segona terrassa és una meravellosa troballa en la que penso reincidir de forma més contumaz que la sequera que ens fustiga. Situada a la planta superior del Hotel OHLA (quí m'havia de dir que en aquell edifici dels mil ulls que retorna la mirada a la ciutat trobariem un mirador digne d'anunci de Martini i Charlize Theron!) és un petit gran paradís en un dels carrers més lletjos de Barcelona: La Via Laietana.



Aqui el xef Xavier Franco (Rest. Saüc, una estrella i tal) es va encarregar de guiar-nos per les delicioses tapes i fins i tot d'intercanviar una animada conversa al final de la nit. Les tapes eren un gaspatxo de cirera amb anxova marinada amb cervesa, un salmó 'suke' amb gingebre i sal cítrica i finalment unes crestes casolanes de bontíol i pebre de cristall.


Del gaspatxo es podia repetir, com veieu per la ampolleta de perfumista que adorna la fotografia. I va ser jutament amb el salmó la meva tapa preferida de la nit. El contrast del salat de l'anxova i el dolç de la cirera em va semblar fantàstic. I és que soc molt fan de les cireres, però molt.
La conversa va ser tan animada i l'ambient tan alegre que de l'horari inicial ens vem allargar fins passades les 23h. (els vespres inèdits estan oficialment limitats de 19h a 21h per alló de la rotació clientelar, suposo).


Cap el final hi va haver proposta de tornar algun altre dia 'de civils' a fer un gintònic dins de la piscina il.luminada i amb paret transparent del OHLA i que podeu observar a la foto. Pot ser una #epicnight coneixent el pa que s'hi dona entre alguns blocaires especialment catxondos.

En tot cas, abans d'acabar la crònica és de justicia agrair la invitació per part de Damm, en especial a la nostra amfitriona Ana que va entomar amb humor les brometes i chascarrillos dels blocaires. I també la atenció del Xef Xavier Franco per donar-nos el plaer de compartir xerrada amb una celebrity dels fogons com ell. I la veritat, sincerament, el proper cap de setmana la reina del meu cor i aquí el yours truly ens farem un vespres inèdits. Aquest cop pagant, per suposat.

12 comentaris:

L hora del tupper ha dit...

No sé perquè la xarxa s'escandalitza amb això de que si el blocs rebem promocions per parlar d'un producte, marca o el que sigui perds la independència. Uns si i altres no, com sempre.

Del teu post jo interpreto que les tapes del Mandarin no "maten", i això crec que és signe d'independència teva i valoració meva.

Els nous mecanismes de comunicació són de proximitat i de valoració i opinió. Després cadascú ja treurà les seves conclusions.

las recetas de ella y el abanico ha dit...

Justament diumenge llegia a l'ARA aquesta iniciativa, en què participen diversos hotels, de Vespres Inedit's per acostar la gent de la ciutat als hotels. Veig que amb tu i la princesa del teu cor ja ho han aconseguit!!!!!
Si és que en el fons ets molt dandy!!!!!, je,je...
Petons

Marina ha dit...

Denoto una diferent consideració entre el mandarin i l'ohla...? De fet, la piscina no té preu, i les tapes no es poden comparar! Llàstima, no vaig poder gaudir-ne... aquestes terrasses tiren, tiren... he he

Ricard Sampere ha dit...

Jo calladet eh?... :). Que ja em vaig marcar silenci sobre el tema un cop dita la meva.

Que no vull semblar ni "repetitiu, ni repetit, ni boring, ni plof..."...:D.

El que no sabia era el tema d'horari limitat fins les 21h. En el meu cas, tot i tenir l'empresa en crísis, dificilment estic lliure en aquest horari... :(

Salut..!

starbase ha dit...

Ricard, no et tallis! Seriously :D

Quicir que conec el teu criteri i no tinc cap problema en que l'expresis tant com vulguis i per suposat també aquí ;)

Ara que jo un altre cop no ho penso debatre que ja van moltes vegades en molts entorns.
Aquest post és un exemple de com em plantejo i com afronto personalment el tema ara per ara :P

I el tema del horari jo interpreto que no volen que algú arribi a les 20h i s'apalanqui fins a les 0h amb una despesa de 10 euros per barba. Vaja, jo ho entenc així :)

La Quinta de Luculus ha dit...

Txeic!

L'entrada #lahasbordado !!!!
També he pensat d'anar amb el meu xurri a disfrutar d'aquesta iniciativa i gaudir romànticament dels #VespresInedits.
Repetirem l'Ohla i potser farem una incursió a Can Fuster... ;) que tenen una terrassa molona.

També li dono les gràcies a Gastroblocaires perquè són uns organitzadors d'events fiesteros 10.

Eps! si s'organitza la marxa etrusca peixinera-in-the-nigth, compteu que ja he desempolsat el banyador i estic disposada a desplegar i desparramar la cel·lulitis ballenera :D

Smuaks!

Dolça ha dit...

Repetitiu, repetit, boring, plof! no!!!! més aviat envejota de que els hotels siguin a BCNA.
Què hi farem, no és pot estar amunt i avall cada dia!
PTNTS
Dolça

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Vas de sarao en sarao Óscar, però a mi em sembla bé, la vida es per disfrutar-la.
Petons.

Chez Silvia ha dit...

ja li vaig dir a la Margot.....la próxima avisa guapa!!!! a mi aquest saraos em van fora o dintre dels hoàris!!!! ja ja!!!! petonets

Miquel ha dit...

no sabes lo mal que me supo no poder asistir y encima viendo las fotos y cronicas mas.
Bueno buenos estos saraos.
una abraçada

Cuinetes ha dit...

Hola!!
Què va passar a Twitter??? De debó que baixo constantment de la parra! Bé, ja m'ho explicaràs... Jo avui també he opinat en un fil de debat de si els blocaire hem d'acceptar o no invitacions, etc etc.
He dit això:
" Ja fa temps que li estem donant voltes al tema oi els blocaires? ;) Doncs la meva opinió no és res que no hagi dit abans... des de l'honestitat i sempre i quan no es contradigui amb la filosofia del bloc, que cadascú faci el que vulgui. Sóc de les que crec (i encara ho crec) que és millor opinar sobre el que pagues, pq sinó corres el risc d'haver d'afavorir d'alguna manera l'opinió d'allò que t'han regalat (sigui producte o restaurant). Crec que a la marca li has de deixar clar que tu diràs la teva opinió sincera (sigui bona o menys bona) i si t'ho accepten i t'interessa... endavant! D'altra banda un dels meus criteris és "si no m'agrada, no en parlo" i per tant em reservo el dret de fer el post. No som professionals, sinó aficionats i una mala crítica pot fer molt de mal. Vinga, seguim el debat! ;)"
Apa, dit està! ;)

Anem al tema. M'ho vaig passar molt bé, crec que és una molt bona iniciativa i que agradarà a molta gent, nosaltres repetirem divendres que ve amb el meu xurri i crec que de manera prou subtil ja donem la nostra opinió de què ens ha agradat molt i que ens ha agradat menys.

Petons i saraus!

surfzone ha dit...

Jo opino que si hi ha llibertat d'opinió (és a dir, que no sigui obligatori fer-ne un apunt positiu i llepaculs), endavant amb les invitacions :-)
Vaja, ni que fóssim aquí creadors de tendències planetàries, no?