dimecres, 4 de setembre del 2013

de 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir

Arriba a les meves mans un llibre d'aquests indispensables. I això que no hi trobareu ni una sola foto d'emplatats radiants, ni una sola imatge de cuiners o cuines bé siguin modernes o tradicionals, cap concessió a la galeria. Tot contingut, tot lletra excepte algunes petites il.lustracions d'estil més aviat vintage que de tant en tant apareixen en algunes pàgines.


No importa gens, el 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir és exàctament el que ens anuncia el seu títol. Un  recull de receptes tradicionals, ben ordenadetes per comarques i on cadascuna compta amb una petita introducció d'algunes línies en que s'explica quin és l'origen i on rau la seva importància. Perque a veure, si les hem de conèixer abans de morir... bé deu ser per alguna cosa important.

La veritat és que m'ho he passat pipa saltant per aquestes introduccions, per les comarques i per els diferents estils de cuina. Unes quantes horetes de lectura i també unes quantes receptes seleccionades per a passar a la següent pantalla: el fogó.

Aquí teniu a tall d'exemple algunes de les perletes que he devorat per la retina amb avidesa, són com les pipes: sempre en vols una més!!

Faves a la catalana
L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán va assenyalar les faves a la catalana com 'un dels pilars gastronòmics de la nació'. De fet, les també dites faves ofegades  conformavent, també en opinio de Vazquez Montalbán, amb l'escudella i carn d'olla i la botifarra amb mongetes, 'una triada indiscutible'.  D'aquesta menja es conserven receptes dels segles XIV i XV, com són les 'ffaves tendes ab let de ametlles' o la 'ffava ffresa blancha'.
Un altre escriptor, Josep Pla, sentenciava que Catalunya havia estat 'l'unic poble que ha creat una cuina acceptable d'aquesta lleguminosa en l'àrea de la devoració de les faves'.

Cutxipanda
El mot cutxipanda és una paraula procedent de l'espanyol parlat a Aragó (també s'aplica a una classe de coca, equivalent a la de recapte). A les terres de Lleida la cutxipanda és la forma festiva de les cassoles de tros, és a dir, un plat que comna sempre una mica de confitat de porc (o tupina) amb verdures, amb altres talls de carn o cargols, com en aquest cas.

Botifarra amb seques. Les onze mil Verges.
Aquest és un dels plats més simbòlics i identificatius de la cuina catalana. A les fondes de sisos barcelonins del segle XIX, aquesta menja rebia el nom de les 'onze mil verges' per les seques. També popularment  la botifarra s'anomenava 'una noia del país'.




La sopa d'oli de la familia Barriga (els coneguts forners).
És una recepta que la meva tia preparava sempre per Setmana Santa. Llavors ens reunim tota la familia a casa seva i ja no cal ni preguntar què hi ha per dinar.'

Ingredients:
4 cebes mitjanes
2 llesques de pa sec i torrat
1/2 coliflor
2 l d'aigua
75 g d'arròs
75g de fideus del num 0
100 g de cigrons bullits
aoli d'oliva
sal

Procediment:
Tallarem la ceba fn fina i la sofregirem en una olla fonda amb abundant oli d'oliva verge extra. quan la ceba comencia a enrossir-se, trossejarem el pa sec i torrat i l'afegirem a l'olla. Ho remenarem perquè el conjunt s'amari d'oli i el pa es fregeixi una mica.

Tallarem la mitja coliflor a daus mitjans i l'afegirem a l'olla. Hi incorporarem l'aigua o el brou i ho deixarem bullir durant 15 minuts. hi afegirem l'arròs i ho deixarem bullir 5 minuts més. Després hi afegirem els fideus i ho tornarem a deixar 5 minuts més a foc mitjà. Finalment, hi incorporarem els cigrons cuits, i quan haign passat 5 minuts més bullint, ho retirarem del foc.

Poseu sal fins que estigui al punt que vosaltres desitgeu. Deixeu resposar la sopa tapada i fora del foc durant 10 minuts abans de servir.



501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir

  • Autora: Mònica  Garcia Massagué
  •  Pàgines: 336 p.
  • Editoral: ARA LLIBRES
  • Llengua: CATALÀ
  • ISBN: 9788415224839
  • Preu aprox. 25 euros

11 comentaris:

Francesc ha dit...

Moltes gràcies per la referència. Així que puga, me'l compraré. Salutacions

Tapa't de tapes ha dit...

Anotat! Si hem de morir d'alguna cosa que sigui havent llegit aquest llibre!! ha ha ha.

Unknown ha dit...

Molt interessant, el compraré per la meva col-lecció, hehe

Maria Ruiz - La tata ha dit...

Nosaltre també el tenim i ens agrada molt! Explica coses ben curioses de la nostra gastronomia. Una abraçada!! Júlia i Maria.

Maria Ruiz - La tata ha dit...

Nosaltres també tenim aquest llibre i ens agrada molt, explica coses ben curioses de la nostra gastronomia. Una abraçada!!

Bet ha dit...

Ja saps que a mi això dels origens dels plats i les curiositats que els envolten, m'encanta!! Em sona d'haver-lo vist o sentir-ne a parlar, i si tu ens el recomanes doncs... Ja no hi ha dubte, me l'apunto ben ràpid! ;)

maria ha dit...

Les introduccions a cada plat proporicones més diversió que molts best-sellers de misteri :)

Fem un mos ha dit...

Anotat, ens l’hem de comprar sembla força interessant !!
Una abraçada

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Un llibre per tenir en compte, total si coneixer receptes es ho que ens agrada.
Petons.

Gemma ha dit...

Vaig sentir a parlar del llibre al programa de ràdio de la Mireia Carbó. Des de llavors el tinc a la llista de pendents!

Cuinetes ha dit...

Hola de nou en plena ressaca veraniega!!!! ;)
M'encanten els llibres que al marge de la recepta continguin anecdotari dels plats!!
M'he l'apunto a la llista de #magradaelvullelnecessito ;)
Petons família!!!