divendres, 11 d’abril del 2014

de mi madre cocina mejor que la tuya: aixíns, NO.

Només per el titol ja haig de dir que NO m'agrada aquest programa (Cuatro, cada tarda aprox 18:45h).

Ja sé que és un concurs, i que per tant hi ha un element competitiu implicit que no es pot evitar. Però destacar constantment aquesta competitivitat i enfrontament allunya el que suposadament es vol homenatjar (la generositat de la cuina casolana, diaria i persistent que tradicionalment han fet les mares -ara ja no només elles, afortunadament-) de la realitat que apareix a la pantalla. No em barrufa. Si com diuen volen fer un homenatge a les mares, hi ha altres maneres de subratllar la seva feina. I repeteixo: és un concurs i és competitiu, però en l'amaniment dels matisos és on es puleixen i es fan memorables molts plats o es disgusten els sabors.


Això sí, m'agrada que darrera tota aquesta tensió competitiva formal de vegades apareix l'humor i la energia positiva que espero i desitjo realment regni en el plató. I en Sergio Fernandez, chef presentador, que transmet bon rotllo i de tant en tant s'apropa a la càmera per xiuxiuejar comentaris de tècnica culinaria sobre com estan cuinant els concursants. L'anàlisi del plat que fa la jurat Maria Jimenez em sembla molt teatralitzat -un tó massa Risto, per al meu paladar- però analiticament encertat, es transmet força bé una bona manera d'analitzar un plat que va molt més enllà de 'está rico' o 'está malo'


Resum: un titol horrible que transmet una idea horrible sobre un format competitiu i força histèric... amb algunes pinzellades ben interessants per part del presentador i la jutjessa. Una pena, els matisos de vegades marquen la diferència.

dijous, 10 d’abril del 2014

de res és el que sembla!!

Hikaru Cho és una artista japonsea del bodypainting que s'ha marcat una petita serie d'art gastronòmic amb aquestes obres titulades 'no és el que sembla'. On en efecte, res és el que sembla....




I ve aquí el que són en realitat, un cop la capa de pintura acrílica és desvetllada :)






dimecres, 9 d’abril del 2014

de Fresh Guacamole, the movie!

Seguim amb  els flims, si ahir era una animació  en stop motion avui és una altra animació en stop  motion. Heh! Curt del 2012, el curt més curt que mai ha optat a guanyar un Òscar al millor curt.  Redundancia i cacofonia, ho sé.

Fresh Guacamole. Genial.


dimarts, 8 d’abril del 2014

de les food-animations d'Alexander Dubosc

Divertida i acolorida pinícula en stop motion del creador Alexander Dubosc, amb final retro estil Museu de la ciència anys 80.


diumenge, 6 d’abril del 2014

de magret d'ànec amb mandarina i vermut blanc.


Fa un parell de setmanes la gent de www.esdemercado.com em van oferir la possibiltat de col.laborar amb ells d'una manera senzilla i directa: ells em faciliten els ingredients i jo faig la recepta corresponent al blog. Quina recepta? La que el cuerpo me pida, simplement.

El primer que vaig fer va ser acudir al navegador per a investigar una mica quina és la proposta d'aquesta botiga online: acostar a casa els productes de parades de mercats de Barcelona. Pim, pam, pum sense més complicació: el mercat a casa dels que no podem anar al mercat.

D'entrada la cosa sembla una mica sorprenent: si les parades estan al mercat, quina necessitat hi ha de que m'ho acostin a casa? Passejar per el mercat és un dels grans plaers dels enamorats de la cuina, però no sempre es pot fer. I sobre els preus: no hi ha un sobrecost afegit tot i que amb les fluctuacions del mercat de vegades pot estar una mica per  sobre i  en altres hores pot estar una mica per sota.
Tenir la opció de comprar els ingredients de mercat des de casa és una possible solució(alerta, compres a parades concretes de diferents mercats, no és una compra genèrica), en el meu cas una bona solució. Els motius són obvis: visc a fora de Barcelona.

Revisant les parades que ofereixen productes a la seva web em vaig endur una alegria personal, ja que força de les que apareixen són parades de les que he parlat (bé) durant els darrers anys aquí al blog o a altres plataformes on m'han deixat col.laborar com va ser la 365bcn.com. Parades com Bolets Petràs, Bacallaneria Masclans o Verdures Cal Neguit són icones particulars de la familia i trobar-les allà va ser un indicatiu de que com a mínim compartim gustos per els proveïdors de qualitat que habiten  a l'excel.lent ecosistema dels  Mercats de Barcelona.

Podeu fer un cop d'ull als productes molons clicant aquí: www.esdemercado.com

D'aquesta llavor arriba avui aquesta recepta, un magret d'ànec amb mandarina i vermut blanc que vaig complementar a la comanda (why not?) amb un dels meus postres preferits: un recuit de Fonteta amb melmelada de figues.

La combinació de magret d'ànec amb una salsa dolça o melmelada és molt clàssica i tradicional, i personalment soc un enamorat de la mandarina que aporta dolços però no acidesa. El vermut és també una manera d'afegir multitud d'aromes i per tant una major produnditat al conjunt (què és el vermut sino vi perfumat amb desenes de botànics?)


Aquesta recepta és una adaptació d'una similar del gran cuiner Bruno Oteiza, jo he rebaixat la quantitat de sucre i he afegit el vermut blanc, he posat més escalunyes i més mandarina. M'agrada cuinar amb vermut! :P

Magret d'ànec amb mandarines i vermut blanc

Ingredients (2 pax)
Ingredients facilitats per la botiga online esdemercado.com


1 magret 
10 escalunyes
8 patates petites
70 g de sucre
Mig got de vermut blanc

10 mandarines
Oli d'oliva
Sal
pebre
Farigola
Julivert picat
Procediment:
Saltar les patates senceres i les escalunyes pelades en una paella amb un raig d'oli d'oliva, la farigola i el julivert al gust. Quan comencin a estovar-se, les posem en una font apta per al forn i cap a la sauna a 180 º C durant 30-35 minuts. Reservem.



Fem el suc de 8 mandarines i les reservem.
Per fer la salsa de mandarina, posem el sucre en un cassó. Quan agafi color i consistència de caramel rosset, afegim el vermut i evaporem l'alcohol mentre dissolem el caramel. Afegim el suc de les mandarines, salpebrem i ho reduim tot per a que quedi una salsa lleugera però una mica lligada. Apartem del foc i hi afegim els grills de la mandarina completament pelats 'en viu' i la pell de la mateixa tallada en bastonets el més petits possible (assegurar retirar la part blanca de la pell, que és amargant) 




Salpebrem el magret , fem uns talls superficials en forma de rombe pel costat de la pell i el daurem en una paella sense gens de greix durant 6 minuts aproximadament (primer amb la pell cap avall perquè deixi anar el greix ) .
Tallem el magret en filets fins i els disposem al costat de la mandarina i les escalunyes. En un plat al costat podem posar les patates, si ens agrada més les posem també amb el magret. Reguem lleugerament amb la salsa dolça de mandarina i vermut i posem alguens escates de sal per sobre. Menjar al moment per a que no es refredi, heh!

De postres una delicia de textura sedosa i sabor làctic. Recuit de Fonteta -amb la senyal del drap a la superfície- i una mica de melmelada de figues. No-es-pot-demanar-més a un dinar de dissabte :)



divendres, 4 d’abril del 2014

de revisita per l'obra d'Andy Warhol: sopa nua i gelatinitzada

Warhol Soup naked & unlabeled és un projecte a kickstarter de la fotòrafa Lindsey Wohlman, que ha afegit gelatina a les 32 llaunes de sopa de la famosa marca que va inmortalitzar Andy Warhol i les ha fotografiat en porno mode: nues i erectes.

La idea és sensacional, tot i que estèticament m'agrada més l'original a banda del valor que la obra va tenir com a icona  de l'inici del  pop art a la costa  oest americana. M'encanta com  es mantenen les línies del dibuix ondulat de la llauna com ha aconseguit que els ingredients estiguin en suspensió per tota la  sopa.
Ara a vendre posters, Lindsey!!! :)



Podeu veure  detalls i  alguns  comentaris  respecte a  la simbologia (relacionada amb el combat contra l'excés de la importància que li donem a la marca) en aquest link:

http://www.distilledartdesign.com/projects/photo/warhol-cans

Una mica de l'obra original:




dijous, 3 d’abril del 2014

de nou número de ZOUK MAGAZINE (revista gastronomica gratuita)


L'Albert Molins - Homogastronomicus m'avisa per twitter rojo volamos hacia Moscú que ha sortit el nou exemplar de Zouk, la revista gastronòmica digital que dirigeix. Ben feta, generosa en continguts i a sobre de moment... gratix.

Soc ultrafan de Mercats de Barcelona, un dels factors diferencials de la veritat gastronòmica de la ciutat. Ara, comparteixo l'esperit del que declara Quim Monzó... el circenses ha guanyat al panem...

Tota sencera no la he pogut llegir encara, però alerta amb l'entrevista a un pope de la lletra catalana que tot el que té de punkie a les seves intervencions radiofòniques ho té de boqueta exigent en el tema gastronòmic: Quim Monzó.

En total són 194 pàgines de gastronomia en vena, TE LO VAS A PERDER?

Doncs clica aquí per llegir-la : http://www.zoukmagazine.com/magazines/numero-1/






dimecres, 2 d’abril del 2014

de la horchata, madafacka


Enganxadíssim! Però molt!!

Que t'ha passat? T'has quedat helat? (0:39)
Mucho fuego y mucho traca, quieres una horchata, madafacka? (0:49)
-llàgrimes d'emoció- (0:55)
Me das tu uasap, yo doy 'paela' (1:00)
Toma un bocadil, de jamó y ques, tortil de patat y olives sin hues (1:10)
Traca final: selfie con la Yoli, con la Meri, con la Jesi.


dimarts, 1 d’abril del 2014

de en ocasiones veo tortitas...

Jo soc partidari de la tortita feta al moment i  amb  carinyo, però aquest video te quelcom d'hipnotic i atractiu. Dale gas i a apilar tortitas!!! 450 tortitas per minut!!! :O